Criatures 16/07/2018

Perquè no cal descobrir la sopa d'all

Joan Cornudella
7 min
Montessori, model d'èxit i de futur

El mètode de la pedagogia científica, l'educació Montessori, no és ni nou ni modern però té la capacitat de respondre a les necessitats educatives dels infants d'avui, preparant-los per tenir agència en la societat de demà.

Montessori és un model que funciona amb èxit arreu del món -també a casa nostra- i en totes les franges socioeconòmiques; fins i tot hi ha qui afirma que existeix una "màfia montessori" entre l'elit creativa de Sillicon Valley. El que sabem és el que estudis com aquest demostren: que l'educació Montessori és un model d'èxit acadèmic que, a més, permet superar les diferències educatives entre nivells socioeconòmics, l'anomenat "achievement gap".

L'educació Montessori suposa un canvi d'arrel del paradigma pedagògic actual. Sense entendre-hi gens ni mica (de cotxes) m'arrisco a afirmar que no em refereixo a la diferència entre un utilitari i un cotxe d'alta gama, sinó entre el carro de cavalls i l'automòbil.

Diversos aspectes fan de l'educació Montessori un model d'èxit. En aquest artícle parlaré de l'autoeducació i l'autonomia dels infants com a finalitats educatives; de l'aula Montessori com a entorn curosament preparat; de la importància del lligam entre moviment i aprenentatge; de la concepció del la idea de treball i finalment dels materials Montessori.

Autoeducació i autonomia

Dues idees centrals vertebren l'educació Montessori: La primera és la creença radical que les persones ens construïm a nosaltres mateixes en tots els aspectes del nostre desenvolupament; és a dir, que agafem del nostre entorn tot allò que necessitem per a desenvolupar-nos. La segona és la idea que l'educació s'ha de concebre com a un ajut a la vida, a la construcció de l'autonomia (física, mental, social, emocional) de les persones.

Penseu per un moment en com apreneu vosaltres, en com aprenem les persones adultes. Per començar, estic convençut que cap de nosaltres estructura el seu dia en blocs de 45 minuts de treball dividits per àrees de coneixement. Us en deixo un exemple:

Fa uns mesos després de llegir un article sobre els invents de Benjamin Franklin vaig començar a interessar-me pels Pares Fundadors dels Estats Units d'Amèrica. Durant les setmanes següents, vaig dedicar el meu temps lliure a indagar sobre el tema. Vaig començar llegint la Wikipedia sobre Franklin, Washington, Adams i Jefferson; vaig mirar algun vídeo de Youtube, vaig escoltar el musical de Hamilton -que, per cert, us recomano-, vaig llegir la Declaració d'Independència i la Constitució Americana i vaig acabar llegint la biografia de Franklin escrita per Walter Isaacson. Vaig fer-ho sense límits de temps ni de profunditat i tot i així estic segur que no us sorprendrà saber que ni em vaig aprendre de memòria la llista de noms dels pares fundadors, ni sabria recitar les dates importants de les seves vides.

Molts us reconeixereu en aquest patró: un article, una conversa, una pel·lícula, una exposició us desperta l'interès per a alguna temàtica i dediqueu els següents dies, setmanes, mesos a aprofundir-hi. I és que els adults, com els infants, aprenem en base als nostres interessos o necessitats, ens autoeduquem. Hem de donar eines als nostres infants perquè puguin seguir aquests interessos sense límits temporals al mateix temps que nodrim la seva curiositat.

Pel que fa a l'autonomia, per Maria Montessori el desenvolupament de la persona no és sinó la consecució de diverses quotes d'autonomia al llarg de la vida. Dels 0 als 3 anys, els infants dediquen gran esforços per assolir una autonomia sobretot física: poder moure's autònomament -primer gatejant i després caminant-, comunicar-se, coordinar la mà i l'ull, refinar la vista i la oïda o alimentar-se sols. En l'etapa dels 6 als 12 anys, en canvi, els infants centren la seva energia a la consecució de majors quotes d'autonomia social posant els amics en un primer pla per primera vegada; o d'autonomia intel·lectual, fent-se preguntes constants sobre el món que els envolta.

L'aula Montessori: l'entorn preparat

Maria Montessori, enlloc de parlar d'aula, parlava d'entorn preparat o ambient; un espai dissenyat d'acord amb les característiques dels infants depenent de l'etapa evolutiva en què es troben. Defensava també l'existència d'una "essència humana creativa" o d'unes "possibilitats creatives" innates a tota persona humana que li permeten desenvolupar-se per mitjà d'[inter]actuar en el seu entorn. Per tant, el nostre objectiu ha de ser generar un entorn que promogui l'autoeducacció de l'infant, que l'ajudi en el seu desenvolupament. Un espai que garanteixi el lliure moviment, que propiciï l'aprenentatge i, sobretot, que estigui pensat per les necessitats dels infants.

Això implica mobiliari de la mida de l'infant, materials que apel·lin als seus interessos, accés a l'aigua, menjar i als lavabos de manera autònoma, poms de les portes, portes dels armaris o interruptors a la seva alçada, accés als estris per tenir cura de l'entorn (escombres, mopes, draps) així com diferents plantes i/o animals per tenir-ne cura.

Primer cal tenir en consideració les característiques dels infants que han d'habitar l'espai i només aleshores, sabrem com l'hem de construir. En una Casa dei Bambini (Casa dels Infants), un entorn preparat per infants de 3 a 6 anys, trobarem activitats per tenir cura de l'entorn i d'un mateix, diversos materials que interpel·len a explorar amb els sentits així com espais dissenyats per al treball individual. En un entorn dissenyat per a nens i nenes de primària, hi trobarem materials que estimulen el desenvolupament de l'intel·lecte o espais que propicien el treball en grup.

Un cop dissenyat aquest entorn preparat, és imprescindible donar llibertat als infants perquè hi interactuïn, perquè puguin autoconstruir-se.

Simbiosi entre moviment i aprenentatge

La relació entre processos cognitius i moviment ha estat provada per multitud d'estudis científics. Els humans adquirim coneixement quan els nostres sentits i la nostra ment treballen plegats per tal d'entendre el món que ens envolta.

Aquesta relació entre cognició i moviment és fascinant d'observar en un recent nascut i, de fet, els pares novells ens podríem passar hores fent-ho. El meu fill, amb poques setmanes de vida, tendeix a fer més cops de peu o de mà després d'haver fet moure un mòbil accidentalment. De la mateixa manera, quan un infant està aprenent a gatejar, contribuirem a la seva autoconstrucció deixant una joguina atractiva a uns pams d'on és ell. La idea que, com a adults, podem influir en l'entorn per tal de generar oportunitats per a l'aprenentatge té una relació directa amb el punt anterior.

En l'educació tradicional, els processos d'ensenyament-aprenentatge rarament estan connectats amb el moviment, amb l'excepció simbòlica de l'aprenentatge de l'escriptura. Aquest model és producte de la idea que l'infant aprèn quan absorbeix nova informació i la memoritza i, a més, dona suport a un model disciplinar i curricular uniforme.

Per contra, moviment i aprenentatge estan constantment enllaçats en Montessori, que creia fermament que l'aprenentatge era una tasca de "la mà i la ment" actuant sempre en conjunt. Els exemples en els ambients Montessori són molts i van des de les activitats de vida pràctica en l'etapa 3-6 com cosir, planxar, cordar llaços o polir fusta fins a l'experimentació física de la llengua i les matemàtiques a l'etapa de primària.

Treball

El treball és una idea central en l'educació Montessori. Considerem treball l'activitat dels infants en l'ambient -aula- Montessori que és escollida lliurement i contribueix al seu desenvolupament. Treball, doncs, pot ser rentar-se les mans o anar al lavabo, posar-les les sabates, dir adéu quan surten per la porta, sumar i restar amb l'àbac o traçar les lletres de paper de vidre.

L'aprenentatge basat en el joc està, cada cop més de moda en l'educació infantil i primària. Aquesta idea té en essència una concepció negativa del procés educatiu, que entén que, com que l'aprenentatge és intrínsecament desplaent, cal edulcorar-lo i fer-lo agradable artificialment.

Els infants aprenen a caminar o a parlar de manera natural, mitjançant l'observació i l'assaig - error. Aquest processos són llargs i costosos però els nostres fills, tossuts, hi dediquen esforços ingents de manera continuada fins a aconseguir el seu objectiu i, el que és més important, ho fan per pròpia voluntat, sense necessitat de premis o càstigs, d'ajudes externes o d'encoratjament. Aquest impuls intern per aprendre, deia Montessori, continua durant tota la vida si no l'extingim.

Un plantejament montessorià de l'educació defineix el treball com a la pròpia essència del procés d'ensenyament - aprenentatge. El treball per si mateix és recompensant i així ho ensenyem a les aules Montessori; per tant, és prioritari protegir els nens de qualsevol estímul o influència externa que interfereixi o canviï aquesta motivació interna per l'aprenentatge.

A l'aula, això es tradueix en què els infants tinguin llibertat per escollir el seu treball d'entre els materials i les activitats que els han estat presentades. Una de les coses que més em va sorprendre el primer cop que vaig entrar a observar un ambient Montessori és que els infants triaven aquells materials que els presentaven un repte ni massa fàcil -avorriment- ni massa difícil -frustració.

Els Materials Montessori

Els materials són un dels aspectes que més crida l'atenció a algú que visita per primer cop una aula Montessori. Inventats o redissenyats per Maria Montessori i el seu fill Mario, els materials són manipulatius -requereixen d'una interacció amb l'infant- i tenen objectius educatius immediats i "indirectes". Per exemple, els moviments amb què un infant aprèn a netejar els vidres o polir plata, a més de millorar la motricitat gruixuda i fina i del seu objectiu immediat - polir vidres o polir plata- tenen un objectiu a llarg termini, refinar els moviments i les connexions neuronals que li serviran per aprendre a escriure. Que, per cert, els infants típicament aprenen més ràpid en un entorn Montessori que en un de tradicional.

Els materials Montessori potencien l'autonomia i l'autoeducació per la seva condició de manipulatius però també perquè incorporen un "control d'error" és a dir, l'infant té un retorn sense necessitat de l'adult; s'autoevalua.

Un dels aspectes menys coneguts dels materials Montessori i alhora el que els fa pedagògicament potentíssims és que són el que anomenem "abstraccions concretes" o "materialitzades". Això vol dir que representen, de manera concreta, un concepte abstracte. La Torre Rosa, un dels materials Montessori més famosos, per exemple, permet als infants explorar i manipular el concepte de dimensió -i de passada els prepara per a la comprensió del sistema decimal.

Un altre material que demostra aquesta propietat a la perfecció són el cub binomial i trinomial. Utilitzats com a puzzles en tres dimensions en l'etapa d'infantil, són la concreció física de les igualtats notables (a+b)^3 i (a+b+c)^3; els infants tancaran el cercle quan els tornin a trobar en el treball de potències a primària.

En resum: no cal descobrir la sopa d'all

La idea que no cal reinventar la roda ni descobrir la sopa d'all pot ser xocant i fins i tot semblar conservadora. El mètode de la pedagogia científica va néixer fa més de cent anys, però els principis pedagògics definits per Maria Montessori són avui més vàlids que mai.

A casa nostra, desenes d'iniciatives malden per fer propostes innovadores que canviïn alguns aspectes d'aquest sistema educatiu que fa aigües. Ens cal ser valents i apostar per un canvi de model, per un model d'èxit provat, acadèmicament excel·lent i èticament sòlid.

Heràclit escrivia que per obtenir grans resultats calen grans ambicions. Atrevim-nos-hi doncs.

stats