Montessori: Lliçó de passat i model de futur

Us heu preguntat mai per què aprenem a escriure amb lletra lligada? Si heu viatjat pel món i heu tingut el privilegi de conèixer altres sistemes educatius, segur que us ha cridat de seguida l'atenció que això no passi enlloc més; de fet, aprenen a llegir i escriure amb lletra d'impremta. La lletra cursiva o lligada, com n'hi diem aquí, és una de les incomptables contribucions de Maria Montessori a la vertebració del nostre sistema educatiu. Durant la transició, quan mestres i pedagogs van anar a buscar l'últim referent d'escoles no franquistes, les escoles republicanes, van topar amb la tradició montessoriana de les escoles catalanes.

Des d'inicis del segle XX i fins al 1936, va existir a casa nostra un moviment pedagògic integrat per homes i dones incansables en la seva defensa a ultrança dels drets dels infants, innovadors en la seva aposta per un model educatiu basat en la pedagogia científica i ferms en la creença que la millor manera per a crear un món millor era a través de l'educació.

Gràcies a això, desenes de generacions d'alumnes van tenir la sort d'educar-se en aquests centres educatius d'excel·lència i sota la tutela d'aquests mestres. La meva àvia, encara recorda avui amb estima l'Escola Nacional on una mestra formada en el Mètode Montessori li ensenyava les operacions matemàtiques amb un àbac, on treballava amb un seguit de materials ben curiosos i on els nens i nenes de pàrvuls plegaven tovallons.

Per entendre la influència del Mètode a casa nostra ens hem de remuntar a fa una mica més d’un segle, concretament a les beques de la Junta d'Ampliació d'Estudis i Investigació Científica (JAE) espanyola que van permetre a figures com Rosa Sensat, Joan Palau i Vera, Eladi Homs o Joan Bardina anar a l'estranger a veure -i viure- noves maneres d'entendre la pedagogia.

L'any 1912 el pedagog Joan Palau i Vera, aleshores director de l'Escola Mont d'Or de Terrassa, és pensionat pel Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona, dirigit per Eladi Homs, per anar a Roma a estudiar les "Casa dei Bambini" creades per Montessori. Entusiasmat amb el que havia vist, l'any següent Palau i Vera dirigeix el primer assaig del Mètode a la Casa de la Maternitat i Expòsits a Barcelona, al barri de Les Corts, iniciant el que havia de convertir-se en una veritable revolució educativa.

El 1914 sis mestres catalanes, quatre pensionades per l'Ajuntament de Barcelona i les altres dues pel mateix Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació assisteixen al Segon Curs Internacional de formació que Maria Montessori impartia a Roma. Leonor Serrano, Dolors Canals, Mercè Climent, Celestina Vigneaux, Josepa Roig i Maria Villuendas esdevindran les pioneres de l'Educació Montessori a casa nostra.

El mateix any, a l'Escola d'Estiu de Barcelona "per a mestres, professors especials, institutrius, sacerdots, religioses, estudiants i mares de família" s'ofereix el primer Curs del Mètode Montessori a càrrec del mateix Palau i Vera amb la col·laboració de totes les mestres titulades a Roma. Arrel d'aquest impuls, abans de finals d'any es creen a Barcelona dues altres escoles Montessori.

L'any 1915 representa un punt d'inflexió doncs marca la creació, de la mà de la Diputació de Barcelona, de la primera Escola Nacional, que ampliava l'experiment del Mètode Montessori a la primària. El Consell d'Investigació Pedagògica aconsegueix convèncer a Anna Maccheroni, la mà dreta de Maria Montessori a Itàlia i creadora del programa de música Montessori, per dirigir aquesta escola.

Aquell mateix any, a cavall de l'èxit de la primera l'Escola d'Estiu, se n'organitza la segona edició que comptarà amb cursos d'Alexandre Galí, Joaquim Folch i Torres, Pompeu Fabra, Joan Llongueras entre d'altres. D'entre les conferències d'aquests ponents d'alt calibre, despertarà un interès especial la conferència d'Anna Maccheroni, aleshores ja directora de la Casa de Nens a Barcelona. A la tardor de 1915, tretze escoles Montessori funcionaven ja a Catalunya.

Gràcies a l'interès i la implicació de Catalunya amb la seva pedagogia, Maria Montessori organitza el 1916 el IV Curs Internacional Teòric i Pràctic on, per primera vegada, parlarà de la seva proposta per a l'escola primària i que serà un èxit rotund amb 181 participants matriculats. Aprofitant aquesta atenció de la Doctora Montessori, el Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació crea una càtedra de pedagogia el 1917 i li encomana a Maria Montessori, que l'acceptarà i farà de Barcelona la seva residència entre 1917 i 1936 d'on haurà de marxar amb l'esclat de la Guerra Civil. Aquesta càtedra esdevindrà després el Laboratori i Seminari de Pedagogia sota la direcció de la mateixa doctora.

Després de la dictadura de Primo de Rivera, les escoles Montessori tornen a florir arreu de Catalunya i al 1932 es reforma l'associació d'amics del mètode sota el nom de "Societat Montessori de Barcelona" a qui es deu, en part, la organització el 1933 del 18è Curs Internacional Montessori de formació.

Avui, en un context on les ànsies de canvi del sistema educatiu tornen a fer-se evidents, ens trobem davant de propostes que malden per buscar la imatge de modernitat o novetat. Davant d'aquesta tendència, [re]trobem en Montessori un model d'èxit científicament sòlid que dona resposta a les necessitats educatives actuals dels nostres infants. Un model que aposta per un sistema pedagògic que posa l'infant al centre, des de l'absolut respecte a les seves capacitats inherents de desenvolupament. Que front al llibertinatge imperant, defensa la llibertat dins d'un entorn preparat. Que es posa com a objectiu la independència i l'autoeducació dels infants mantenint una estructura curricular d'excel·lència i acadèmicament exigent. Que prepara al mestre no com a corretja de transmissió de la matèria sinó com a descobridor de les potencialitats dels infants. Que posa l'èmfasi en transformació de la societat com a tasca vital de les noves generacions.

Per construir el futur ens cal reivindicar l'herència i la tradició montessorianes de l'escola catalana; reprendre el camí de la pedagogia científica; retornar el prestigi -fins i tot mundial- als nostres centres educatius; atrevir-nos a apostar-ho tot a l'actiu més important que tenim: els nostres infants.