Fem dissabate emocional

Milos Salgueda

Els nens: grans mestres de Mindfulness

12903699615_a6ca8e092b_o Zoom

12903699615_a6ca8e092b_o

Són les 7:00 del matí i entrem a la dutxa, però hi som realment? En moltes ocasions el nostre cap ja és a una altra banda i comencem a pensar què va passar ahir o què farem a la feina. Pensaments que no ens ajuden a començar el dia ni tranquils ni nodrits emocionalment. Potser ni ens adonem de la quantitat de sensacions agradables que podem sentir i regalar-nos en aquests deu minuts: com la pressió de l’aigua ens fa un massatge a l’esquena, sentir com està el nostre cos, observar el camí que fan les gotes d’aigua...

En canvi si fem un exercici d’observar com estan els nens a la banyera ens adonarem de les diferències. Miren impressionats les bombolles de sabó, experimenten com l’aigua esquitxa, proven nous jocs d’omplir i buidar. Estan realment a la banyera, gaudint del moment.

Estar centrats en el present, obrint la ment a totes les sensacions i meravellar-se de qualsevol cosa és una actitud que els nens tenen naturalment. Però què passa quan ens fem adults que desaprenem aquesta capacitat tant necessària per guadir d’una bona salut emocional? La planificació de tot el què hem de fer, i les preocupacions sobre el passat o futur fan que ens oblidem del gran valor que té el present i la quantitat de sensacions agradables que podem viure cada minut si les sabem escoltar i valorar. Donar importància a aquesta actitud i integrar-la com un hàbit pot canviar completament el nostre nivell de nutrició emocional. Com a conseqüència estem fent un important treball de prevenció en salut mental.

Darrerament hi ha molts estudis empírics que demostren que la pràctica del mindfulness és molt efectiva per reduir l'estrès, i que té efectes molt positius sobretot en el tractament de l'ansietat i la depressió. Però en què consisteix aquesta tècnica que té els seus orígens en la meditació budista?

El mindfulness o atenció plena és una actitud mental de viure plenament en el present i valorar-ne tota la seva riquesa. Tenir consciència de l’experiència present amb acceptació i sense jutjar-la ni resistir-se a viure-la tal com és. Es tracta de dirigir, estabilitzar i incrementar la potència de la nostra atenció en el present (sortint del passat i del futur) i amb una afectivitat positiva envers un mateix i la pròpia experiència.

Si bé pot ser interessant fer una pràctica continuada de meditació per potenciar aquesta capacitat, cal destacar que el més important no és el temps que hi dediquem sinó la capacitat d’integrar aquesta actitud en el nostre dia a dia. I d’això els nens ens en són uns grans mestres! Només cal que els observem i segur que podrem aprendre’n molt d’ells. I el què és més important és que els ajudem a no abandonar-la :

  • Escoltant i observant de forma positiva els moments en què gaudeixen del present
  • Deixant-los espais lliures en què puguin experimentar per ells mateixos sense que un adult els guiï
  • Acceptant els seus estats emocionals sense fer judicis de valors i ajudar-los a que aprenguin a escoltar-los i regular-los

El model de societat en què vivim ple d’estimulació contínua arriba també als nens i per això és molt important que pares i educadors fem un esforç per mantenir capacitats saludables que ells tenen de forma natural i en aquest cas, siguem nosaltres els que n’aprenguem d’ells.

Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com