La decisió de separar-se pot ser presa des de la impulsivitat, des de la reactivitat, des de la reflexió, des del malestar, des de la impotència... Pot ser viscut com un tall sobtat, o com un procés llarg d'insatisfacció i/o conflicte... Pot ser unilateral o consensuat. Hi ha tantes possibilitats que es fa impossible preveure tota la gama d'emocions que aquesta decisió pot desencadenar en cada un dels components de la parella. Però, com a terapeutes de parella i família, podem descriure quina és la situació òptima que permet que aquest procés, que pot ser molt dolorós, tingui un final...

La teràpia de parella té com a objectiu millorar la comunicació de la parella i entendre les dificultats que es presenten, oferint un espai per treballar situacions de crisi. Però no necessàriament ha d'estar enfocada a permetre la reconstrucció, pot ser un pas previ a la separació. En aquest moment la teràpia de parella hauria de convertir-se en teràpia de separació, sobretot si hi ha fills en comú. Quan una parella decideix separar-se, és poc freqüent que busqui ajuda  per fer aquesta separació més assumible per les dues bandes i, sobretot, per promoure una coparentalitat...

La OMS defineix la Salut Mental no com a absència de problemes o trastorns sino com la capacitat d’establir unes relacions harmonioses amb els altres, i la participació constructiva a les modificacions de l’ambient físic i social. En aquest sentit, la salut mental és la base per al benestar i funcionament efectiu d’un individu i d’una comunitat.   A nivell pràctic podem fer una radiografia del propi nivell de salut mental en funció de: Com està la relació amb nosaltres mateixos Com està la relació amb els altres Com donem resposta als reptes de la vida.   Per tant, és evident que la...

Passar de l’Escola Primària a l’Institut comporta canvis, tots en som conscients. Però val la pena recordar quins són els més importants: Canvi natural de la relació amb els pares condicionat per l'entrada a l' adolescència. De tenir un referent tutor moltes hores a tenir un equip de professors ampli. De ser els més grans de l’escola a ser els més petits de l’institut. Conèixer nous companys en un moment en què el grup d'iguals és molt important. En molts casos, inici de l’accés a mòbil propi. Canvi d’exigència en hàbits d’estudi.   Quin acompanyament podem fer els pares a tots aquests...

Panys trencats, vidres esmicolats, escoles plenes de gent pacífica resisitint la violència, patis i vestíbuls d’instituts patint les desemesurades i bestials agressions de policies nacionals. Una imatge terrible en el context en que, dia a dia, mestres i professors s’esforcen per educar i treballar la resolució pacífica dels conflictes, el valor del respecte a les persones i als objectes, per sobre de qualsevol cosa. El mateix missatge que també pares i mares, i com a societat ens hem de continuar esforçant per oferir als nens i adolescents, donant un bon model. L’empatia, la capacitat de...

El que estem vivint aquests dies m’impulsa a fer algunes reflexions sobre les emocions intenses que sentim i com les verbalitzem. Els atemptats de la setmana passada ens han trasbalsat a tots. Primer el terror, la tristesa i la por de veure què havia passat a Barcelona i després a Cambrils. També la incertesa de què pot passar a partir d’ara. Per què negar-ho amb un “no tinc por”? Sí, tinc por, crec que tots en tenim. Són uns dies massa intensos emocionalment en els que llegint noticies i comentaris es fa evident que tenim molta feina per fer en educació emocional. Per això crec que...

El 1990 Salovey i Mayer defineix la intel·ligència emocional com “la capacitat de percebre amb precisió, valorar i expressar emocions, accedir i/o generar emocions, d’entendre-les i de saber-les regular de forma reflexiva per poder promoure un bon creixement emocional i intel·lectual.” La intel·ligència emocional és una capacitat clau en el context escolar que afavoreix els aprenentatges, promou el benestar personal, la capacitat de relacionar-se i resoldre positivament els conflictes. I la bona notícia és que es pot educar. Però quin valor se li dóna en la formació del professorat? La...

L’ansietat és una emoció que pot aparèixer com a resposta subjectiva a la por que sentim a una situació determinada. La reacció que tenim davant aquesta por pot fer que sigui una emoció passatgera perquè tenim els recursos per afrontar-la o que es consolidi perquè no els tenim i a més la jutgem com una emoció perillosa en si mateixa, instaurant-se així en forma d’ansietat. Tant la por com l’ansietat són emocions desagradables però que poden fer una funcio positiva en la nostra vida si aprenem a regular-les adequadament i escoltem el missatge que ens dónen. Un idea important que cal...

Són les 7:00 del matí i entrem a la dutxa, però hi som realment? En moltes ocasions el nostre cap ja és a una altra banda i comencem a pensar què va passar ahir o què farem a la feina. Pensaments que no ens ajuden a començar el dia ni tranquils ni nodrits emocionalment. Potser ni ens adonem de la quantitat de sensacions agradables que podem sentir i regalar-nos en aquests deu minuts: com la pressió de l’aigua ens fa un massatge a l’esquena, sentir com està el nostre cos, observar el camí que fan les gotes d’aigua... En canvi si fem un exercici d’observar com estan els nens a la banyera...

La metàfora de l’ostra amb una perla preciosa a dins em serveix molt per transmetre la idea de l’art d’escoltar adolescents. La comunicació amb els fills de vegades topa amb la duresa externa de l’ostra. L’art dels pares i educadors de saber-los escoltar emocionalment permet que es pugui obrir. Si ho fem des d’una actitud respectuosa i serena trobarem una perla de gran valor. M’agradaria que pensessis una estona en aquestes preguntes: Quan temps fa des de l’última vegada que vaig parlar relaxadament amb el meu fill/a sobre com ens van les coses? Amb quina freqüència acabem enfadats...