L'educació de les emocions

Hola! Som ESBE (Educació, Salut i Benestar Emocional), darrera de tot això trobaràs a l’Arantxa, la Katia i l’Albert, i estem molt emocionats de començar aquesta nova aventura amb vosaltres. Compartirem activitats, reflexions, programes educatius i alguns estudis sobre les emocions i la intel·ligència emocional per a que pugueu aplicar-ho en família. Avui, per a començar us expliquem breument d’on ve el concepte d’Intel·ligència Emocional i per a què ens serveix. Què és la intel·ligència emocional? Plantejar-nos que existeixen diferents tipus d’intel·ligències ens ha obert un nou camí, ha permès entendre que una persona intel·ligent va més enllà d’un bon rendiment acadèmic.

No va ser fins al 1983 quan va aparèixer la Teoria de les Intel·ligències Múltiples del psicòleg Howard Gardner, que ens vàrem començar a plantejar seriosament que la intel·ligència ha d’incloure quelcom més que el treure bones notes. Anys abans ja s’havia parlat del concepte d’intel·ligència social, però amb aquesta teoria es va incloure la intel·ligència intrapersonal, que és la capacitat que tenim per conèixer i regular adaptativament les nostres pròpies emocions i de la que depèn directament la nostra autoestima, és a dir, el punt de partida amb el que ens relacionem amb el món. Dels vuit models descrits per Gardner, ens centrarem en la intel·ligència intrapersonal (amb nosaltres mateixos) i la interpersonal (amb els altres), a partir de les quals es construeix el concepte d’intel·ligència emocional. Aquest es va utilitzar per primer cop l’any 1990 com a títol d’un article publicat pels psicòlegs Peter Salovey, de la Universitat de Harvard i John Mayer, de la Universitat de New Hampshire. La van definir com la capacitat per percebre els sentiments propis i els dels altres, distingir entre ells i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i conducta. El concepte d’intel·ligència emocional no va rebre un gran reconeixement social fins al 1995, amb la publicació del llibre Emotional Inteligence realitzat pel psicòleg i periodista del Washington Post, Daniel Goleman, a on destaca la importància del quocient emocional per arribar a l’èxit, tant professional com personal. La publicació d’aquest llibre va significar un punt d’inflexió per a un concepte que fins aleshores havia passat desapercebut i va significar la proliferació de llibres i articles en aquest àmbit. Aquest tipus d’intel·ligència ha estat el pont entre dos fenòmens tradicionalment oposats com son la cognició i l’emoció. Ens permet conèixer com som, entendre el que sentim, acceptar-nos, estimar-nos i automotivar-nos, saber veure la part positiva de les coses, regular els nostres estats emocionals, desenvolupar l’empatia, gestionar els conflictes, interactuar harmoniosament amb les altres persones, tenir habilitats per cercar el nostre benestar i el de les persones que ens envolten, ens ajuda a pensar sobre el que pensem i a triar de quina manera volem afrontar la vida. Quantes vegades ens van parlar a casa o a l’escola de com gestionar els nostres sentiments, de la importància de l’autoestima, de les habilitats socials, de la gestió dels conflictes, de què són les emocions i quina és la seva utilitat? Com podem millorar la intel·ligència emocional? S’ha demostrat és que la intel·ligència emocional és una habilitat que es pot treballar i fomenta una major satisfacció amb la vida i millor benestar personal, independentment de les circumstàncies que ens envoltin. La intel·ligència emocional és desenvolupa a través de l’Educació Emocional, entesa com un procés d’aprenentatge que hauríem de fer al llarg de tota la vida i que té la finalitat d’augmentar el nostre benestar personal i social. El que proposem es treballar les competències emocionals que ens ajudaran a saber prendre consciència, comprendre, regular i expressar adequadament els nostres sentiments. Rafael Bisquerra, Catedràtic d'Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona, i la Doctora Núria Pérez Escoda, identifiquen cinc competències emocionals: la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, les habilitats socials i les habilitats de vida per al benestar. L’educació emocional és aplicable al llarg de tota la vida, però té especial rellevància en la infància i en l’adolescència, donat que són etapes molt importants en la consolidació de la personalitat. D’aquí la importància de treballar-la des de la família i l’escola com a primers espais socialitzadors dels infants. Acabarem l’article d’avui amb una explicació que fomenta la consciència emocional. El primer pas per poder gestionar adequadament les nostres emocions és identificar-les, posar-les nom i saber per a què serveixen. A continuació exposem la utilitat que tenen les emocions bàsiques, aquelles que s’ha demostrat que compartim tots els éssers humans: - La por ens permet estar alerta, valorar els riscos i fugir si es necessari. - La ràbia ens ajuda a identificar que hi ha alguna cosa que no va com ens agradaria. Ens ajuda a defensar-nos. - Amb la tristesa elaborem les pèrdues de qualsevol tipus, ja siguin persones, animals, coses o bé il·lusions. Ens informa del que ens importa i ja no hi és. En la nostra cultura occidental orientada a l’èxit personal, és deixa poc espai per expressar les emocions desagradables, s’evita el patiment que a vegades és necessari per poder entendre què ens passa i afrontar de manera adequada les circumstàncies. - La sorpresa permet que davant situacions inesperades ens prenguem uns segons per avaluar què és el que passa. - El fàstic ens protegeix de menjar aliments en mal estat. - L’alegria és ens informa de que les coses van com desitgem i generalment ho volem compartir amb les altres persones. Les emocions es produeixen com a reaccions al que passa al nostre pensament i al nostre voltant, tant a partir de les experiències que vivim com de la interpretació que en fem d’elles. Els nostres pensaments influeixen en la manera en com ens sentim i això es trasllada a com ens comportem davant les diferents situacions del dia a dia. Quantes vegades ens parem a pensar com interpreto la realitat? És aquesta l’única manera de veure les coses? Amb quina freqüència em faig un cafè amb mi mateix/a per pensar com em sento, com em vull sentir i què necessito fer per aconseguir-ho? Ser conscient del que sentim ens permet prendre el control de la nostra vida, combinar la raó i l’emoció són indispensables pel propi benestar. Això com tot, es pot aprendre. Fins aviat! Katia Velar Ceballos

Psicòloga infantojuvenil i educadora emocional

www.esbe.cat