Em sorprèn la tranquil·litat de la nena amb els atacs d'amor del germà. Li salta a sobre, l'esclafa, l'agafa fort pel coll, li fa uns Guapa que faria patir a qualsevol i ella impassible, aguanta estoicament els rampells fraternals. Com si res li torna l'abraçada, o li fa un petó, o li dóna les gràcies o tot plegat acompanyat d'un Sigues més delicat. Són el ying i el yang. Ell, un cadell juganer que sempre vol sarau. Ella, tranquil·la i amb ganes de passar-s'ho bé. De tant en tant ell es deixa portar i juguen sense que els hagi de dir cap Això no es fa... tot i que la majoria de vegades els dos cauen en la temptació. Avui sento com ella li diu: - La mama no vol que ho fem. Silenci. Més silenci. I riures esvalotats. Entro a l'habitació i me'ls trobo als dos saltant a sobre el llit. És un pal quan has de fer que t'enfades quan el que et ve més de gust és posar-te a saltar amb ells.
