Li explicava a la nena que si tens diners vas al caixer i li demanes que te'n doni.

- Veus aquell cartell groc amb una estrella?

- Sí

- Anem allà

Quan estem a tocar de la porta em diu:

- Mama, això no és una estrella, és un punt i l'estrella de Joan Miró. I a sota una mà amb un sobre. Ho veus?

Encara estic en xoc.

He espatxurrat a la nena, l'he agafat en braços i li he fet molts petons en molt poc temps.

Com poden saber tantes coses? Si només té 4 anys?! I la majoria dels companys de classe en tenen 3 i saben exactament el mateix.

He seguit explotant el pou de coneixement:

- I qui és en Joan Miró?

- És un noi molt pintor, escultor i ceramista.

Estic impressionada. Em fascina la capacitat que tenen els mestres per transmetre, per captar l'atenció dels nens.

M'encantaria tornar a ser nena durant uns dies. Aprendre a tota hora, omplir el cervell, jugar amb els amics, riure per tot, viure despreocupada, estimar incondicionalment, ser transparent i innocent.

Sóc gran però ells em fan reviure moltes d'aquestes sensacions.