Al nen li agraden els gossos. Li agraden i li fan por. Està una mica obsessionat. - Anem al parc? - Guau gua - Prefereixes anar cap a casa? - Guau gua - Vols berenar? - Guau gua I no el treus d'aquí. La seva tossuderia nata l'obliga a intentar superar la por. Fa un parell de setmanes si els sentia bordar plorava. Ara els veu, els saluda, s'apropa i quan està a tocar m'estreny la mà tens i somiqueja uns Noooo, nooooo! Nosaltres l'animem Has vist quin gos tan maco? El saludem? El que no li dic és que quan era petita em feien una por terrible. La nit i el dia. La nena amb prou feines caminava i ens arrossegava per tocar bèsties que triplicaven el seu volum. Encara ara pregunta quina raça és el gos, el gat, la tortuga, l'ocell... no importa, tots els bitxos li agraden. Pràcticament cada dia ens recorda que Quan sigui gran, quan ja no visqui amb vosaltres i estigui al meu pis, tindré un gat i un conill. Espero que llavors el nen ja no tingui por i que les mascotes siguin poc sociables amb les visites.
1 min
