El cap de setmana hem vist Shrek un parell de cops. Era la primera vegada. Ha anat bé per riure, perquè el nen em pregunti i comenti, una vegada rera una altra, Per què la princesa és verda? I la bruixa? No l’he vist. Tu l’has vist? A mi no m’agrada verda. A tu?, i per recuperar allò de La bellesa està a l’interior. He tingut moment de satisfacció màxima quan la nena m’explica que La princesa verda sembla lletja, però ella i el Shrek s’ho passen molt bé junts… He aprofitat per fer un incís sobre la bellesa física i el pas del temps. Que es noti que s’apropen els 40: - Saps què? Quan jo era jove… Quan era molt jove, era més guapa. Tenia els ulls més grans, tota la roba em quedava bé… La nena em mira i diu: - A mi em sembles guapa, mama. M'he emocionat. L’he petonejat, li he dit que l’estimo, que és molt maca i que m’encanta semblar-li guapa. Una mica més tard he pensat que què maco és quan els fills et perceben tan perfecta, tan bona, tan intel·ligent i tan ideal. Deu ser dur quan toquen de peus a terra i tu caus del pedestal. La vida. Aprofitarem l’amor incondicional per quan vinguin maldades.
1 min
