Els més guapos del món

Olga Vallejo

Estira-i-arronsa

Recordo poques coses del tema moda i la meva infantesa. M'agradava que la mare em pintés les ungles de vermell, que em fes dues cues o dos monyos, les bambes Gorila amb velcro i m'agobiaven els jerseis de coll alt. Sempre que em feien una foto sentia una veueta que deia No et trepitgis les sabates! i l'Espera, que et poso bé el cabell. Poca cosa més.

Potser és la falta de memòria, el poc criteri estètic de l'època postFranco, l'absència de punyetes o que senzillament a mi m'era igual si els vestits tenien vol o els pantalons eren blau marí.

En canvi la nena té claríssim el que vol, el que li agrada, el que combina i el que mai de la vida es posarà, com els pantalons blau marí amb la brusa rosa. Però si és rosa!

Ahir em vaig plantar i li vaig dir: No ho comprarem, no vull veure't amb un vestit tan horrorós. Potser és injust, no ho sé. No pretenc que compartim gustos i sé que a ella li agrada el rosa i els colors llampants, que mitges i faldilla és la millor opció fins i tot per quan vas a la muntanya, que no vol dur bambes perquè no li sembla prou femení i el súmmum del pentinat desitjat és cua amb diadema i clips. Ho hem acceptat i la deixem sortir de casa amb aquestes pintes. Ella és feliç, a nosaltres ens fa gràcia i tots plegats aprenem a negociar.

ANTERIOR

El rastre