La importància de la plàstica en els aprenentatges

Si heu tingut l’oportunitat de llegir sencer el Post de fa 15 dies (Per parlar també cal manipular: com el treball manual estimula el llenguatge), suposo que ja sabreu quina és la resposta a l’endevinalla que presentava. «Què tenen en comú un homínid de fa 2,5 milions d’anys i un de fa 1,6 milions d’anys que preparen una destral de pedra amb un infant d’ara que està fent una manualitat?»: a banda de què estan utilitzant les mans, en fer-ho activen també les mateixes xarxes neurals que usem quan parlem, i per tant estimulen el desenvolupament del llenguatge. Avui no començo amb una endevinalla, però sí amb una pregunta. Us agrada l’art abstracte? Què veieu, per exemple, en les “aparents” taques d’aquest quadre? S’intitula “L’ull d’Eckert” i l’ha pintat una bona amiga meva. Es troba en la coberta d’un llibre de divulgació que vam publicar ara fa un any, sobre les bases biològiques i psicopatològiques de la violència humana (Som una espècie violenta?). No us vull parlar de violència (potser un altre dia), sinó de l’art i, més especialment, de la importància de les estratègies artístiques en els aprenentatges. Algunes de les coses que diré les he tret d’un article que vaig publicar fa uns mesos al suplement Estil de Vida deLa Vanguardia, amb col·laboració amb un grup de companys (psiquiatres, psicòlegs, neuròlegs i biòlegs) que ens autoanomenem Cervell de Sis –perquè som sis i treballem aspectes relacionats al cervell humà. Art i adquisició de coneixement

Aniré al gra. Diversos estudis científics han demostrat que aprendre utilitzant “estratègies artístiques” millora significativament el rendiment acadèmic de la resta de les assignatures. Ara us en dic el motiu, però comencem pel principi. L’art plàstic és exclusiu de la nostra espècie, i es relaciona amb les formes més avançades d’abstracció mental, les quals no van sorgir fins a l’arribada de la nostra espècie, l’Homo sapiens. Fins no fa massa es creia que, per al cervell, la raó innata de produir i gaudir de l’art plàstic era generar emocions, però diversos treballs han demostrat que aquesta no és la funció principal. Aquesta funció és molt important, certament, perquè les emocions estan implicades en el nostra dia a dia, per exemple pel que fa a la vida social. La principal funció que el nostre cervell atribueix a l’art és adquirir coneixement. Tal com sona. L’emoció és “només” un efecte afegit, que la propulsa i la manté, i que contribueix a molts aspectes de la vida social, però no és l’objectiu bàsic. El motiu de per què l’art plàstic és, per al cervell, una forma d’adquirir coneixement és molt simple. Veiem aquest art amb els nostres sentits, però molt especialment amb la vista, i la visió és un dels sentits que, a nivell cerebral, tenim més desenvolupat (és l'anomenada escorça visual). És el que ens proporciona més informació de l’entorn, i el cervell rep i emmagatzema els estímuls visuals com a part de la informació més valuosa. Per a la nostra espècie, el sentit de la vista té una gran importància evolutiva, atès que contribueix a la nostra supervivència. A més, com explicava en el post de fa 15 dies, la manipulació manual –necessària per generar art plàstic– estimula també les àrees del cervell relacionades amb el llenguatge. Per tant, per què no treure profit de tot plegat: l’exploració visual, la generació d’art per potenciar l’abstracció mental i les manualitat per estimular el llenguatge –amb els components d’aprenentatge, estructuració mental i sociabilitat que tot plegat comporta? Com assimilem els continguts Unes quantes dades que reforcen els fets anteriors. Només el 15% de la població estudiantil assi­mila bé els continguts escoltant-los, un percentatge que coincideix aproximadament amb els que obtenen bons resultats amb les ma­tèries tradicionals, molt basades en la transmissió oral de la informació. La part del cervell que capta i classifica els estímuls auditius és diferent a la dels visuals, molt més petita i menys connectada. En canvi, l’aprenentatge via visual és el predominant en el 40% dels alumnes, que necessiten disposar de moltes il·lustracions, diagrames, gràfics... associats als números i a les paraules per integrar els coneixements. A més, s’ha vist que el 45% dels estudiants té molt més facilitat per adquirir coneixement explorant manualment, i necessiten la manipulació directa i la pràctica per comprendre les abstraccions numèriques i l’escriptura. Diversos treballs han demostrat que amb estratègies basades en la plàstica, les puntuacions en lectura, escriptura i matemàtiques s’incrementen més d’un 20%, i la retenció dels coneixements és més ràpida.

Per tant, perquè les estratègies basades en les activitats artístiques funcionin, l’art ha de passar a un primer pla com a eina de feina i de transmissió de la informació. No es tracta només d’ensenyar a dibuixar, pintar o modelar durant una estona a la setmana, o mirar de tant en tant una obra d’art. Cal utilitzar aquestes habilitats en qualsevol assignatura i faceta de la vida dels infants, de forma absolutament transversal, i fer de la creació, observació i gaudi de l’art un aspecte quotidià de la vida dels nostres fills i alumnes (i de la nostra també, per descomptat). Veure, manipular, mou­re’s i explorar per saber, treballar, afavorir i potenciar els mecanismes d’abstracció mental, tant útils –i necessaris– en tots els aprenentatges, tant humanístics com científics. Aquesta és la idea. Mirant, experimentant amb els materials i amb el moviment de les mans, l’apre­nentatge, qualsevol aprenentatge i no només el plàstic, augmenta exponencialment. El moviment i l’exploració visual incrementen la capacitat de concentració i, per tant, la de retenció dels coneixements. ¿No us heu fixat mai que molts infants, adolescents i joves, i nosaltres ja adults també, sovint quan hem de memoritzar una cosa agafem un objecte amb els dits, i el manipulem? Quantes vegades us heu trobat donant voltes a un bolígraf amb les mans mentre estudieu o us voleu concentrar? S’ha vist que amb aquesta utilització de les arts plàstiques l’assimilació i la generalització de conceptes i l’aplicació a diferents àmbits també milloren, així com les habilitats socials (en part perquè també potencien el llenguatge, i també l’abstracció mental, molt útil per viure en societat per avançar-nos a les intencions dels altres), el control emo­cional, la presa de decisions i les iniciatives per estudiar, cooperar i resoldre problemes. Curiosament, també hi ha estudis que demostren que d’aquesta manera també es redueix la conflictivitat interpersonal a les escoles (ja he dit que millora la sociabilitat). I a més, com que l’art és un llenguatge comú per a la majoria de cultures, beneficia l’escolarització en la diversitat. I l’art abstracte? L'art plàstic fa efecte perquè activa determinats processos cerebrals relacionats principalment amb la visió. Utilitzant sistemes que rastregen l’activitat cerebral, s’ha vist que les percepcions profundes que sorgeixen de l’observació d’obres d'art depenen de la seva capacitat d'explorar els conflictes de la condició humana, i això ho fan perquè activen les àrees del cervell que constitueixen l’anomenat cervell social, precisament perquè és l’encarregat de percebre i respondre als senyals socials, entre els quals els conflictes de la condició humana (i els aspectes socials són els que el cervell té més en compte, i contribueixen, entre mols altres factors que ja he esmentat en aquest blog, a la motivació). Això podria semblar lògic en les obres figuratives –impressionistes, expressionistes, surrealistes, etc. –. Però, ¿i l'art abstracte, o millor dit, l’art no representacional i lliure d'objectes? Doncs uns experiments molt recents suggereixen que l'art abstracte té la capacitat d'alliberar el cervell de la dominància de la realitat, i això li permet fluir cap als seus propis estats interns i generar noves associacions emocionals i cognitives. I aquestes associacions són la base de la creativitat. Fixeu-vos amb quantes paraules interessants per l’educació he vinculat l’art: motivació, creativitat, abstracció mental, adquisició de coneixements, control emo­cional, la presa de decisions, cooperació, socialització, ... Bé val la pena tenir més en compte les arts plàstiques i les estratègies artístiques en la formació i l’educació dels nostres fills i alumnes, oi que sí? PS. Si recordeu el títol del post que avançava fa 15 dies (sempre m’agrada avançar de què anirà el següent post), esmentava també la música, i no n’he parlat. Quan m’he posat a escriure el text que acabeu de llegir m’he adonat que hi havia massa “teca”, o sigui que ho deixo per més endavant. Un altre dia hi dedicaré tot un past sencer. De moment, el proper post: La “Teoria de la ment” i els contes infantils