Recordant en Carles Capdevila

Recordant en Carles Capdevila

He trigat prop d’un any a escriure aquest petit text. Suposo que necessitava temps per posar paraules senzilles a emocions complexes. Segurament dic poc de nou, però necessito no oblidar el que hem après amb tu. Aquest línies volen ser alhora un record i un agraïment des de la humilitat, el compromís i la il·lusió cap a l’educació que ens vas saber transmetre. Et recordaré sempre amb un somriure, el que ens regalaves de forma generosa cada vegada que ens ajudaves a mirar-nos com a persones i com a professionals.

Moltes gràcies, Carles, per mostrar-nos que en l’actuació educativa l’alegria, la naturalitat i el criteri són elements compatibles i, al mateix temps, desitjables. Has sabut arribar als nostres cors tot fent-nos riure amb les nostres contradiccions. Ens has recordat amb humor com n’és d’interessant estar connectat i com de necessari és saber desconnectar. Ens has dit: “Diguem-nos coses boniques”. Així, doncs, compartir-les és una bona forma de retrobar-te i escoltar de nou la teva veu d’artesà del sentit comú.

Recupero regals que em vas fer, que ja són petits tresors: l’encertat pròleg de La Família en Digital i l’enriquidor debat Educar millor en un món connectat, compartit amb Eva Bach, Maria Jesús Comellas i Jaume Cela.