Cinc Homes A Casa

Magda Minguet

Les amigues de les mares

Les amigues de les mares Zoom

Les amigues de les mares

Llegia l’altre dia al Criatures l’article de la Natàlia Costa “No som només pares” sobre la importància de cuidar les relacions i tenir vida més enllà dels fills.

Reconec que no sóc gaire de tenir temps per a mi sola perquè el meu temps m’agrada compartir-lo amb la parella o amb les amigues. I és que les amigues són una peça clau a l'hora de fer més fácil tot això de la maternitat i sort en tinc d’elles per tirar endavant feina, família i vida.

En el tema de l’amistat veig que hi ha un canvi important respecte a generacions anteriors. Ara tenim grups molt sòlids d’amigues, busquem temps per estar juntes i quan quedem sovint ho fem sense les parelles i sense els fills. Ho veig quan sortim a sopar o quan anem al teatre: hi ha molts grups d’amigues i crec que el vincle entre les dones avui és més fort que mai. 

Mai em fa mandra quedar amb les amigues perquè sé que no em resten energia, al contrari, sempre me la carreguen (encara que costi llevar-se l’endemà). I què em dieu dels amics sense fills? Et fan recuperar temes que tenies oblidats, et posen al dia de les sèries i et treuen de la rutina. Sempre viatgen més que jo i, tot i l’enveja que els tinc (no de la sana, enveja de la normal), m’encanta que seguim connectant encara que la vida ens hagi portat per camins diferents. 

Les amigues són aquell far que em permet tornar a casa quan a la vida es fa fosc. Podem canviar de feina, podem canviar de parella i elles sempre hi són. Són les que les que ens coneixen en la nostra versió premium: valoren el millor i esquiven el pitjor.  Elles minimitzen molt els problemes laborals petits i donen importància als temes personals que sí que són reals. Amb elles la vida sempre va per davant de la feina.

I miro enrere i amb moltes ja fa mitja vida que compartim moments. Hi ha l’amiga que ha canviat de feina i ara viatja molt i va de cul, però la noto feliç. La que envia missatges d’àudio eterns i tot i això l’estimem igual. La que em recomana llibres. La que lluita per recuperar-se de la malatia. La que em fa riure fins les mil. La que em fa demanar amanides al restaurant. La que viu lluny però sempre sento al meu costat. La que ja no tinc aquí però m’espera allà.

No en tinc cap dubte: cuidar a les amigues ens fa millors persones i millors mares. Aprofiteu aquests dies llargs per fer cafès pendents, posar-vos al dia de les converses o organitzar un sopar a la tornada de vacances. Va, qui envia el primer WhatsApp al grup?