Canvia el xip

Jordi Sasot

Síndrome del nen destronat

Té sis anys i un germà de tres que encanta a tots, que acapara protagonisme i, naturalment, li té gelosia. No suporta que li toquin les seves joguines o l'imiti.

Necessitem eines emocionals per saber com gestionar-ho, per exemple, si no vol deixar-li un joc, donar-li un altre.

A vegades, encara que els pares ajudin a la bona relació, el nen sent una distància afectiva cap al germà petit, sent que és un nen destronat. De sobte tot canvia i un altre és més centre d'atenció per les seves ocurrències.

Per pal·liaraquests efectes hem de deixar que col·laboriper contrarestar el canvi, ajudar a preparar el biberó, triar-li la roba, provar el bany, fer-li un dibuix, deixar-li alguna roba, regalar-li una cullera, petites donacions per aprendre a compartir.

Els pares han de remarcar quina sort tenen de la seva ajuda com vigilar-lo i sobretot destacar que és molt millor ser gran perquè pot jugar amb nosaltres i fer moltes activitats divertides com anar amb bicicleta. Destacar, en definitiva, aquests beneficis de ser gran per anar creant un vincle fratern afectiu lluny de rivalitats.