Criatures 03/10/2014

Quequeig

2 min

Moltes persones es preguntaran el mateix: que vol dir quequejar? Segurament el mot de quequeig no el relacionareu gaire amb el trastorn que explicarem. Però, en canvi, us sonarà més si usem els mots tartamudesa o tartamudeig. Per tant, el quequeig o tartamudesa és un trastorn de llenguatge que apareix per norma general en la infància, més concretament entre els tres i quatre anys d’edat si ens referim a la disfèmia benigna transitòria. A partir dels set anys d’edat hem de vigilar la cronicitat del trastorn, que pot romadre, en casos molt específics, fins a l'edat adulta. Cal destacar que en l'adolescència la major part dels casos es supera. Perquè hi ha gent que quequeja? Normalment es dóna en persones que quan eren ben petites tenien por o vergonya a l'hora de demanar i d'expressar els seus desitjos, així com les seves opinions o necessitats. Cal esmentar que hi ha diferent graus de severitat: pot ser una dificultat parcial, és a dir la repetició d'alguna paraula o síl•laba de forma ocasional, fins a una de més greu que es manifesta al llarg de tot el discurs. Té algun origen conegut? A dia d'avui s'ha determinat que una de les possibles causes és l'existència d'alguna mena de bloqueig afectiu. Aquest pot estar degut a problemes relacionats amb el vincle afectiu. Malgrat això, cada cop més es parla de causes desconegudes de base no exclusivament afectiva i, entre d’altres causes, es parla de la incidència genètica del trastorn. De fet, la tartamudesa és una incapacitat per dominar els pensaments i les emocions intenses, així com també un fracàs per controlar l'expressió del llenguatge no espontani. És a dir, quan el nen té por dubta i no aconsegueix dir clarament allò que sent. En conseqüència, 'deforma' les paraules degut a la por de ser rebutjat, criticat, ridiculitzat o renyat. Quines conseqüències té? A més, de les dificultats de comunicació, afecta directament, i de forma contínua, al seu estat d'ànim i a la imatge que tenen de si mateixos. En casos extrems poden aparèixer altres trastorns com ansietat, depressió o fòbia social. Com podem tractar-ho? Cal treballar amb el nen des de diferents vessants. D'una banda, s'haurà de treballar aspectes emocionals i de relació amb ell. És a dir, caldrà augmentar la confiança en si mateix, la seva autoestima, la gestió i expressió emocional, així com la relació amb els altres. Important també serà l'ús d'exercicis de relaxació. D'altra banda, caldrà el suport d'amics i família per potenciar situacions de conversa dins d'una clima de confiança i seguretat que permetran al nen expressar-se sense por. A més, serà important, quan ens parli, mantenir el contacte visual i acompanyar-lo de llenguatge no verbal positiu com a reforçador.

stats