Altes capacitats

Els nens amb altes capacitats o superdotació són aquells que tenen una capacitat intel·lectual superior a la mitjana de la seva edat. La superdotació afecta a la percepció, al ritme i a l'estil d'aprenentatge. La infantesa, per tant, és un període crític. Per què? Què passa amb aquests nens? A nivell escolar, si no se'ls motiva prou amb un enriquiment curricular es pot produir, paradoxalment, un fracàs escolar. També es diu que aquests nens tenen problemes d'atenció o de conducta. Per què? El motiu és simple: aprenen les coses molt de pressa i, per tant, tenen més temps per distreure's. Què és la disincronia? És el desfasament existent entre el desenvolupament intel·lectual (que evoluciona més ràpid) i l'emocional i de la personalitat (que evolucionen a un ritme normal). Apareix, sobretot, en nens precoços. Cal dir que la disincronia no té perquè afectar al nen de manera significativa, dependrà de les característiques del nen i de l'entorn. Quins problemes associats tenen les altes capacitats? Alguns d'ells són els següents:

• L'avorriment a l'aula. Com hem comentat a l'aprendre més ràpid que la majoria dels nens les classes se'ls hi poden fer molt monòtones.
• La preferència pel treball individual per damunt del treball en grup.
• La desobediència, l'agressivitat verbal i física, la rebel·lia i la passivitat.
• El qüestionament de les instruccions rebudes per part de pares o professors.
• L'autoexigència per fer les coses.
• La insatisfacció. Com hi ha una desmotivació a l'aula apareixen conductes disruptives a classe.
• La intolerància amb els altres nens perquè veu que ell aprèn més de pressa. Això li provoca impaciència i frustració.
• El sentiment d'incomprensió perquè es veu diferent a la resta.

Com hem d'actuar per potenciar les seves capacitats? Es ben senzill. A nivell acadèmic cal oferir oportunitats per desenvolupar correctament el seu potencial. Existeixen diferents estratègies que poden acomplir aquest objectiu amb escreix.

• L'acceleració, és a dir, fer més curts els seus cursos acadèmics. Això, però, no s’aconsella perquè pot afectar emocionalment al nen.
• L'agrupament amb altres nens amb característiques similars. Cal destacar que no estem parlant d’escoles únicament amb nens amb altes capacitats sinó de crear grups en les escoles ordinàries perquè els nens amb altes capacitats puguin compartir certes activitats.
• L'enriquiment del currículum, és a dir, adaptar-lo a les seves capacitats.
• Els projectes o tallers per fomentar alguns aspectes concrets com, per exemple, la creativitat o el raonament lògic.
• Potenciar el sentit de la solidaritat d’aquests nens a l’aula. Es pot fer o bé ajudant a altres companys o bé que el professor li encarregui explicar un tema, que el nen consideri del seu interès tenint en compte el pla docent de la matèria, com si ell fos el professor.

És evident que el tipus d'intervenció ha de ser coherent amb els trets de l'alumne, és a dir, quin tipus d'excepcionalitat (superdotació, precocitat, talent, genialitat, prodigi), el seu nivell de maduresa emociona, el seu entorn familiar i la seva adaptació social.