Criatures 22/10/2011

Multidocència

3 min

Hi ha professions que s’exerceixen sempre de forma individual per a garantir la seva eficàcia (un taxista per exemple sol treballar en solitari tot i l’acompanyament del GPS). Solen ser individualistes també moltes professions de tipus artesanal que prioritzen una determinada eficàcia d’orfebreria pròpia del bon fer personal (un acurat sabater, un sastre personal, etc.). Hi ha d’altres que poden ser compartides amb algú més però que no necessàriament resulta imprescindible, depèn dels contextos o de les circumstàncies (un periodista pot entrevistar molt bé a algú o bé compartir amb un altre col·lega la mateixa entrevista perquè esdevingui més reeixida; un cirurgià pot compartir amb un altre una intervenció si aquesta comporta una determinada complexitat). Finalment, unes altres professions, si no es fan en grup o de forma col·lectiva, difícilment poder exercir-se amb garanties (els bombers, els policies... però també la majoria de músics per exemple; un director d’orquestra dirigeix sol però necessita tota l’orquestra per donar sentit a la seva feina). I la professió docent? Un mestre, un professor ha de treballar sol? Suposo que tothom contestaria que no, que la seva feina també és d’equip o, millor, de diferents equips alhora (claustre, equip directiu, equips docents, departaments didàctics, comissions...). Però la part més fonamental de la professió, la docència d’aula, encara ara molt majoritàriament es continua exercint en solitari. Molt sovint amb la porta tancada de la classe. Tancada en sentit explícit i en el figurat. L’espai aula com l’escenari íntim de la docència. Una intimitat com a valor a preservar, com a litúrgia heretada de l’”art” de l’ensenyament. Aquesta realitat està canviant i cada vegada comptem amb més experiències de codocència o de multidocència compartida. I això significa posar en crisi el model secular individualista de la professió docent, el tracte d’exclusivitat de la relació entre el professor i el seu grup d’alumnes. En les actuals circumstàncies dels nostres centres educatius s’imposa un canvi de paradigma educatiu en el qual, entre altres reorientacions, s’obre pas un altre estil d’exercir la docència que no passa per l’opció individual com a quasi l’única acceptada. Un docent sol davant un grup-classe s’hauria de mantenir exclusivament en espais temporals molt limitats (i no pensem només en els espais de tutoria perquè aquests també poden perfectament ser compartits). Aquest canvi de model de la docència és ara possible sense modificar substancialment les ràtios actuals, donat que comptem amb uns suports digitals que permeten oferir activitats d’aprenentatge a diversos alumnes individualment, o en petit grup, de forma simultània i on el requeriment del professor només es dóna de forma puntual i intermitent. Al mateix temps –fins i tot compartint un mateix espai polivalent– un altre grup d’alumnes poden requerir l’atenció i dedicació d’un o dos professors que els atenen també intermitentment, o bé un d’ells de forma constant en una determinada activitat, i si hi ha un segon docent pot ocupar-se, també simultàniament, d’una altre grup d’alumnes de manera individual o en petit grup. Estem convençuts que la professió docent del futur esdevindrà una professió a desenvolupar-se majoritàriament en equip; i a l’aula sent compartida per un o més docents. Això comportarà formar el professorat novell –però també al que ja es troba exercint– en la cultura de la docència compartida, amb tot el que això comporta (planificació conjunta, consens sobre mètodes didàctics i enfocaments metodològics; compartir la mateixa concepció de l’avaluació, de la tasca tutorial i orientadora, estratègies de coordinació de l’acció docent i educativa, etc.). Les noves aules seran gestionades des de l’esperit d’un equip d’educadors que treballen junts en cada fase del procés docent i que gràcies a això comparteixen neguits, èxits i fracassos. En definitiva, que igual que els alumnes aprenen a estones sols, però en altres períodes aprenen sobretot dels altres, del propi aprenentatge dels altres i reclamen i es beneficien de l’acte d’ensenyar dels altres, de tots els altres, així també ho faran els docents en relació als seus companys de professió. Una professió, doncs, plenament compartida si vol esdevenir eficaç.

stats