Esmorzar, dinar, sopar i berenar
Si per alguna cosa són coneguts els espanyols a tota Europa –a banda de per parlar més fort que la mitjana-, és per aquests horaris tan diferents als de la resta d'Europa. I és que, arreu del continent, s'acostuma a menjar més d'hora: si aquí les famílies amb nens petits dinem entre 13.30 i 14.00h i sopem entre 20.00 i 21h, a Europa ho fan ben bé un parell d'hores abans (11.30-12.00h per dinar, i 18.00-19.00h a l'hora de sopar).
L'evidència científica demostra que sopar més aviat té diversos beneficis per la salut. Però avançar les hores dels àpats i sincronitzar els hàbits horaris amb els de la resta del món, tal i com explica la iniciativa ciutadana per la Reforma Horària, no només ens permetria millorar la salut sinó també gaudir d'un ritme més ordenat i, en definitiva, de més qualitat de vida.
És evident, però, que una nova cultura del temps no passa només per canviar l'horari dels àpats, sinó que implicaria també canvis en l'àmbit laboral (com facilitar el teletreball i compactar la jornada), de l'oci (avançar l'hora punta televisiva) i d'educació (que les activitats extraescolars comencin i acabin abans), per citar-ne només alguns. I segurament la crisi sanitària de la Covid-19 –que ens ha fet acostumar-nos, per força, al teletreball i les reunions per videoconferència- podria ser una finestra d'oportunitat per adoptar maneres noves de fer les coses, una nova normalitat que impliqui horaris familiars més racionals.
Fer-ho tot més d'hora –acabar de treballar abans, sortir abans de l'escola, sopar abans, anar a dormir abans- permet guanyar temps al temps, com fan els suecs, i fer encabir a la jornada el que ells coneixen com mysig, un moment càlid i agradable al vespre per frenar i estar en família, per relaxar-se i menjar coses bones. No és ben bé que a Suècia berenin després de sopar, però si han sopat a les 17.30h, cap a les 20h, mentre a fora és fosc i fa fred, ells aprofiten per arraulir-se tots junts sota la manta, mirar contes, i menjar una galeta o beure una infusió calenta a la llum de les espelmes. Com un ressopó per endolcir els vespres del fred i llarg hivern que serveix, també, com un moment per parar i compartir amb la família.
