Estiu i aigua: aprendre a nedar comença a la banyera de casa

Arriba l'estiu i tornen la piscina, la platja, les capbussades i els jocs d'aigua a l'aire lliure. A mesura que s'acosta la calor, moltes famílies comencen a pensar en activitats i cursets perquè els infants aprenguin a nedar i puguin gaudir al màxim de l'aigua, així com per donar-los més autonomia i no patir tant. Però aprendre a nedar és només el final del camí, la culminació d'un procés més llarg en el qual els infants es familiaritzen amb el nou medi, aprenen a dominar-lo i el gaudeixen.

Aprendre a nedar comença a la banyera de casa, on arriben les primeres experiències amb l'aigua. De com l'adult acompanya aquest moment depèn la relació amb aquest nou medi: la paraula, la calma, la mirada i la confiança teixeixen un clima de seguretat, connexió i benestar. L'hora del bany és un moment ideal per explorar i gaudir de materials diversos en un medi diferent.

Gaudir del medi aquàtic –sigui una piscina, una banyera, un riu o un gorg– queda lluny del simple fet d'aprendre a nedar. Demana conèixer el medi, per connectar amb el propi cos d'una manera diferent de com ho fem a terra, entendre les limitacions que té i buscar estratègies de moviment diferents. Cal descobrir aquest nou medi sense pressa, igual que es fa a terra, passant per totes les etapes del desenvolupament.

Fomentar la seva autonomia

Tot i que no podem fer servir la mateixa lògica de moviment lliure fora de l'aigua que a dins, hi ha maneres d'acompanyar el moviment dins l'aigua que ens hi acosten més que altres. És important assegurar-se que l'infant pot entrar i sortir de l'aigua per si mateix per tal de fomentar la seva autonomia. Això varia molt en funció de cada lloc, però sempre s'ha de fer amb l'acompanyament d'un adult. Que la piscina sigui poc fonda i l'infant hi faci peu, per exemple, ja és un recurs per si sol. Fins i tot en el cas que sigui més profunda, la vora també és un element vàlid per practicar aquestes entrades i sortides.

La presència de l'adult per reforçar el vincle

Un infant que sent que domina el medi i els materials que té a l'abast és un infant que se sent segur i té llibertat de moviments. Què necessita l'infant per començar a conquerir l'espai, el material i el medi? Un adult que confia, que dona seguretat, que no s'espanta, que ofereix el seu cos com a suport. Un adult que el mira de forma competent i que procura no avançar-se, un adult que no pressiona ni empeny a fer res i que valora allò que ha après, allò que sap fer i les fites que va conquerint.

Un dia, durant un curs amb un grup d'infants de dos anys, en Pol jugava a la vora de la piscina i sense voler va caure dins l'aigua. Immediatament, l'adult que estava amb ell el va treure amb un somriure i el va tranquil·litzar. En Pol va mirar l'adult, li va tornar el somriure i va continuar jugant. En aquesta situació, que era potencialment traumàtica per a l'infant, hi ha diversos elements que van ajudar-lo a viure-la amb normalitat.

El més important és que l'adult era molt a prop. En Pol confiava que si passava qualsevol cosa el tenia al costat per ajudar-lo. I a més, la seva actitud calmada va fer que el nen visqués l'incident de manera natural, sense donar-hi més importància de la que tenia, i fins i tot va acabar somrient abans de continuar jugant com si res hagués passat. En el cas que s'hagués espantat, l'adult hauria hagut de validar la seva emoció, tranquil·litzar-lo i contenir-lo, però amb la mateixa actitud pausada.

Com conquerir l'aigua de manera segura

La conquesta del mateix cos dins de l'aigua, igual que a fora, vol temps i ha de ser viscuda amb alegria i bon humor, i sense pressions. El vincle amb l'adult és imprescindible per sentir-se tranquil i confiat. Per això els infants necessiten els adults de referència amb qui tenen un vincle segur a prop i disponibles. I sobretot necessiten poder-ho fer al seu ritme.

No treu cap a res que als adults ens agafin les presses just abans de l'estiu perquè els nostres fills "aprenguin a nedar", sinó que és un procés complex de conquesta del mateix cos al qual hem de donar temps. Hem de gaudir al costat dels nostres fills. Si arriba l'estiu i el nostre fill no sap nedar, no s'ha de forçar mai ni tan sols que entri a l'aigua, ja que això ens allunya del nostre objectiu. Sovint, darrere del desig que el nostre fill disfruti de l'aigua hi ha el nostre desig de gaudir de l'aigua amb els nostres fills.

Posar al davant el desig de l'adult i obviar el de l'infant no fa sinó angoixar petits i grans. Cal observar si a l'infant li ve de gust l'aigua, respectar els seus temps i la seva manera d'encarar-ho, evitant jutjar-lo i acompanyant-lo amb amor i comprensió. Per a un infant no té res a veure la quietud i la seguretat d'una piscina amb el moviment constant i la immensitat del mar. De fet, és habitual que els infants tinguin moltes ganes de banyar-se a la piscina i, en canvi, no vulguin saber res del mar. Calma!

La descoberta del mar

El mar pot ser molt impressionant quan no el coneixes. Deixem que els infants s'hi acostin a poc a poc i gaudint de tot allò que la platja els ofereix. Jugar a la sorra a la vora del mar, per exemple, és una bona manera de familiaritzar-se amb el mar i una forma vàlida de gaudi perquè és la seva! D'altra banda, també cal tenir en compte que, durant els seus tres primers anys, els infants arriben a l'estiu en moments evolutius molt diferents. Podem dir que són tres estius molt diferents els uns dels altres. Respectem-los. Segur que si no pressionem arribarà el dia que puguin gaudir.

Per a una criatura entrar a l'aigua representa un munt de sensacions noves. Sovint la temperatura està freda, no dominen el medi, l'aigua es belluga... És normal que li faci por. Cal validar l'emoció i respectar el que necessita. Respectar vol dir no forçar mai. Què podem oferir? No pot faltar mai la presència molt propera de l'adult, oferint contenció, mirada, paraules, tot el nostre cos com a suport, joc, moviments dolços i relaxants i d'altres de divertits si els gaudeix, temps i molta confiança. No s'ha d'oblidar que les persones no respirem dins l'aigua i que per molta confiança i autonomia que vulguem regalar, cal una mirada sempre atenta i responsable.

Aprendre a nedar, igual que aprendre a caminar, no s'ensenya, es conquereix. Fer servir maneguets, bombolles, armilles i altres materials per surar a l'aigua pot atabalar els infants i, per tant, posar-se'ls mai no hauria de ser forçat ni obligatori. Els xurros i els xurros amb connector són uns bons aliats, ja que sempre mantenen l'infant en una posició correcta. Quan el material és descobert i explotat pel mateix infant, ell mateix se'l voldrà posar i en gaudirà.

Aquest estiu respectem els nostres fills, no els forcem, tinguem en compte la seva voluntat sense jutjar-los, oferim-los el nostre cos com a element assegurador i no oblidem que un descuit dins l'aigua pot tenir un desenllaç fatal. Mirem-los de ben a prop i deixem-los gaudir de la descoberta de les seves potencialitats!