L'hàbit del dormir és un dels que presenta més reptes per a qualsevol família. Aconseguir que l'infant dormi les hores que li pertoquen - i sobretot que gaudeixi d'aquesta estona - requereix un aprenentatge i d'un acompanyament que, si sovint a casa ja és difícil, en un espai amb altres infants suposa un desafiament encara més gran per a la criatura. És un ambient nou, desconegut i ple d'estímuls i amb molts altres nens i nenes. Per als infants, dormir significa desaparèixer i per desaparèixer primer cal poder confiar. Necessiten relaxar-se per poder descansar a gust.
Això només és possible si l'infant té un bon vincle amb els seus adults de referència i confia plenament en l'espai que l'envolta. Els moments de cura –menjar, la son, el canvi de bolquer, banyera...– haurien de ser prioritaris tant a casa com a l'escola bressol, ja que són uns moments que l'infant viu amb gran intensitat i de com es visquin en depenen en gran manera la qualitat del vincle amb l'adult i de com se sent cada infant amb ell mateix. En canvi, sovint ens trobem que no se'ls dona la importància que tenen.
L'atenció a la son a l'escola bressol
Que dormir és important per al desenvolupament dels infants ningú ho posa en dubte. El mateix currículum d'educació infantil així ho explicita: "En la primera infància dormir i descansar són necessitats de primer ordre, ja que, a més de recuperar les energies, participen en el procés de maduració neurològica i en el desenvolupament de sistemes neurofuncionals. Activitat i descans es converteixen al llarg del dia en una seqüència vital per mantenir l'atenció i assumir tota la informació que els ofereix l'entorn pròxim". Per tant, l'atenció al son a l'escola bressol hauria de ser fonamental, però sovint ens trobem amb moltes realitats que deixen aquesta necessitat en un segon o tercer terme i prioritzen altres activitats.
Acompanyar el son significa entendre la seva fisiologia, quins processos hi intervenen i com respon el cos a determinades situacions –cansament, emoció, enyorança, etc.–, però moltes vegades els adults de referència no disposen de la formació específica necessària. També és important tenir la màxima informació possible sobre quins són els hàbits i les rutines de l'infant a casa. Sense aquesta informació és molt difícil mantenir una coherència entre allò que passa a l'escola o espai de criança i el que passa a casa. Una actitud de respecte i comprensió dels ritmes de son de l'infant afavorirà el procés natural de cada infant per descobrir la seva manera d'adormir-se i de sentir-se tranquil, segur i amb una actitud receptiva vers els aprenentatges.
La confiança
Als espais on treballo entenem el son dels infants no només com una prioritat per ser una necessitat bàsica, sinó com quelcom imprescindible perquè s'hi sentin bé i a gust. Per poder gaudir del joc i del dia a dia cal estar tranquil i relaxat i això només pot passar si la mainada està descansada i ha tingut un son reparador. Així doncs, ens plantegem l'inici de l'hàbit del son com una continuïtat del que passa a casa.
Sempre partint del que passa a la llar i com hi agafa el son i respectant sempre les finestres són dels infants per garantir el seu benestar. No podem parlar de respecte si l'únic objectiu de l'espai és que els infants s'adaptin als seus horaris, sense tenir en compte les necessitats particulars de cadascú. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi un ordre general, sinó que cal saber trobar un equilibri entre el bon funcionament de l'espai i tractar cada infant de manera individualitzada.
Per anar a dormir cal que els infants estiguin tips, nets i secs, vestits amb roba còmoda i sense sabates. Per anar a dormir és important mantenir sempre la mateixa rutina i el mateix ritual, ja que ajudem l'infant a comprendre la situació, a poder-se anticipar, permetent que pugui participar activament, amb confiança, seguretat i autonomia. En definitiva, tot es disposa de manera que l'infant confiï en ell mateix, en l'espai on està i en les persones que l'acompanyen.
Per teixir aquesta confiança cal que no hi hagi canvis ni enganys. ¿Com es pot confiar en algú que quan t'adorms en braços el primer que fa és deixar-te en un bressol? Per poder dormir durant una estona llarga i tenir un son reparador, els infants necessiten tenir la certesa que quan es despertin tot continuarà de la mateixa manera que quan han agafat el son. Quan això no passa –com quan s'adorm en braços i es desperta al bressol–, l'infant interromp el seu son i reclama la situació anterior per tal d'adormir-se un altre cop.
L'ambient també juga un paper essencial i ha d'evocar tranquil·litat i relaxació. L'espai de dormir no es pot dissenyar de qualsevol manera. Ha de tenir colors tènues i relaxants i on vingui de gust estar-hi. No es pot fer de qualsevol manera si el que realment es busca és donar a l'infant l'entorn que necessita per tenir un son agradable. El son autònom dins l'escola bressol ha de ser sempre el final del camí. La culminació d'un treball de vincle entre l'adult i l'infant que li doni la seguretat suficient per conquerir aquesta fita.
És per això que conèixer la manera com s'adorm i saber quines són les rutines al voltant de la son a casa ens ajudarà com a adults a poder acompanyar de la millor manera possible cada infant. Saber si necessita algun objecte (pipa, nino, drapet…) o si necessiten contacte o quina mena de contacte necessiten ajuda a fer aquest acompanyament.
La manera de despertar-se també importa
El moment de llevar-se és igual d'important que la resta del procés. Promoure un despertar tranquil i assossegat permet a les criatures fer el trànsit de la calma a l'activitat amb alegria i reforçar el vincle. Per tant, l'acompanyament de les persones adultes que acompanyen ha de permetre l'espai i el temps que cada criatura necessiti per fer aquesta transició.
Hem de tenir en compte que el son és un procés maduratiu que cal ser acompanyat amb amor i respecte a les necessitats de cada criatura i que poc té a veure amb la imitació o la "força de grup". El que ajuda és que el grup estigui en un moment tranquil i relaxat.
Els espais que acullen infants tenen la responsabilitat d'adaptar-se a la son dels menuts i no a la inversa, ja que no hem d'oblidar que de no ser així estarem descuidant una necessitat bàsica essencial sense la qual no hi ha aprenentatge possible. Per tant, cal garantir que tota la mainada dorm l'estona i les vegades suficients que ha de dormir durant la jornada. Perquè si respectem una necessitat tan bàsica com la son, estarem respectant a l'infant i a la seva família.
