MÒNICA LÓPEZ FERRADO

Els beneficis socials del joc

Els beneficis socials del joc / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Al menjador de casa de la Lluna, que té tres anys, fa dies que hi navega un vaixell pirata. En realitat, és la banyera on la seva mare la rentava quan era un nadó. L'hi havien deixat a un amic i quan els hi va tornar a ella li va aparèixer davant dels ulls la millor de les aventures. Hi ha enrolat els seus ninos preferits, als quals ha posat un improvisat pegat de pirata a l'ull: un gomet dels que fa servir a l'escola per als treballs manuals. El telescopi és un tub de paper de vàter, esclar. Un clàssic. Els pares de la Lluna, el Marc i la Dolors, estan al·lucinats: tantes joguines que té i ara resulta que la vella banyera és la més fascinant.

A les criatures jugar els és innat i saben treure jocs de cada cosa. És en el nostre ADN, ja que, per al nostre desenvolupament, jugar és gairebé tan necessari com menjar. De fet, la convenció sobre els drets dels infants de l'ONU reconeix el dret a jugar com a fonamental. Jugar és una font inesgotable de plaer, alegria, descobriments, repte i satisfacció, que permet un creixement equilibrat del cos, la intel·ligència, l'afectivitat i la sociabilitat, explica el manifest del Dia Internacional del Joc impulsat per l'Associació Internacional pel Dret al Joc (IPA) i l'Associació de Ludoteques, Ludotecaris i Ludotecàries de Catalunya (AtZar). Un nen que juga és un nen sa.

Salut física i mental

Dilluns, dimecres i divendres, piscina. Dimarts i dijous, música. A l'agenda de molts nens no hi ha espai per jugar. Sovint, molts pares donen més protagonisme a la formació acadèmica i a altres activitats extraescolars que al temps per jugar, quan, en realitat, el joc és bàsic per al desenvolupament intel·lectual. És una situació freqüent, fins al punt que fins i tot l'Acadèmia Americana de Pediatria compta amb un document adreçat als pediatres en què se'ls demana que des de les consultes procurin incentivar que els pares deixin als nens espai per a l'oci. "Els nens que no juguen prou no adquireixen competències emocionals i socials", afirma Petra María Pérez Alonso-Geta, catedràtica d'antropologia de l'educació a l'Institut de Creativitat i Innovació Educativa de la Universitat de València.

Aquesta investigadora ha fet estudis en què ha comparat el desenvolupament de nens que juguen poc i nens que juguen molt. Jugar és un antídot contra la depressió, l'aïllament i la intolerància. Els que juguen més també exerciten les seves habilitats cognitives i rendeixen més a l'escola. A través del joc, els nens s'apropien del món, entenen les regles que el governen, poden arribar a creure en ells mateixos i entendre els altres. "Totes les cries, des dels lleons fins a nosaltres, juguem des de ben petits perquè té una funció social i perquè contribueix al desenvolupament físic", explica Pérez Alonso-Geta. "Quan ets petit, per sobreviure en el teu entorn has d'adquirir les formes de conducta del món social. En el joc de representació les criatures sempre imiten. Quan una mare renya un nen, ell va i renya igual els seus ninos", afegeix l'especialista.

D'altra banda, no hi ha dubte que jugar és un exercici físic excel·lent. Els nens necessiten córrer, saltar, anar amb bicicleta o enfilar-se per potenciar la seva psicomotricitat. A més, la prevalença del sobrepès és superior en els nens que no juguen, que passen massa hores asseguts, sovint veient la televisió. Tres de cada deu nens pateixen obesitat, segons dades de la Fundació Thao. A més de la dieta, la falta d'hores de joc també hi influeix.

Habilitats socials

Jugar a la corda i haver d'esperar el torn. Pensar bé on amagar-te perquè no et trobin. Haver de renunciar al teu joc preferit perquè els altres volen fer una altra cosa. Perdre jugant a bales. El joc permet viure situacions amb les quals s'aprèn sobre la vida mateixa. "A tolerar la frustració, a dilatar la gratificació, a saber esperar-te per obtenir el que vols, a negociar amb els altres perquè no sempre es farà el que vols, a autocontrolar-te", detalla Pérez Alonso-Geta.

Hi ha jocs de regles, que permeten aprendre moltes de les normes indispensables per anar pel món. I a prendre decisions. Jugant a pedra, paper, tisora, per exemple, cal decidir què triar i jugar-se-la. Els jocs simbòlics, com ara jugar a pares i mares, metges o nines, no només els permeten imitar i assajar amb el món dels adults, sinó també exterioritzar els seus conflictes emocionals. Mentre juguen, els nens aprenen a reconèixer i verbalitzar les seves emocions. Una nena que renya la nina o un nen que fa que es barallin els seus petits clics poden estar reproduint situacions que han viscut. De fet, la teràpia psicològica amb nens es fa jugant amb ells amb figuretes, convidant-los a recrear situacions de manera que acaben expressant en el joc el que un adult explicaria al psicòleg de paraula.

Coses o persones

Actualment ja no crida l'atenció que Nadal rere Nadal, la televisió s'ompli d'anuncis de joguines, d'objectes que es presenten com l'única alternativa d'oci per a les criatures, quan per elles mateixes poden crear i jugar amb objectes i amics invisibles. Va ser l'any 1955 quan als Estats Units es va obrir pas al consumisme que avui regeix el món del joc infantil. Quan es va donar el tret de sortida al concepte "jugar amb coses" en lloc de "jugar entre nosaltres". Aquell any es va començar a emetre a la televisió dels Estats Units el primer xou exclusivament infantil, The Mickey Mouse Club , i l'empresa Mattel, que va ser un dels seus patrocinadors, va aprofitar el programa per incloure anuncis durant les festes de Nadal. Però les joguines, tot i ser una eina, no són indispensables. No cal perdre de vista la imatge del nen a qui han regalat un munt de joguines i s'acaba divertint amb les caixes buides.

Jugar també aguditza la creativitat i el fet d'haver-se d'explicar els permet desenvolupar millor el llenguatge. "Com més aprenen és quan se'ls deixa sols en un espai sense perills i que es muntin la seva pròpia història", apunta Pérez Alonso-Geta. El joc lliure, sense regles, en espais oberts, estimula la imaginació. Els permet convertir un arbre en una casa o un grapat de sorra i aigua en un pastís per a una festa. No cal perdre de vista que la falta d'espais a l'aire lliure adients fa impossible que molts nens puguin deixar-se anar amb aquest tipus de joc.

Jugar sol també enriqueix, però és una opció més. La intimitat entre el nen i un objecte pot fer que es plantegi preguntes per ell mateix, que es concentri i es relaxi. Però mai pot substituir tot allò de més que també aporta jugar amb altres nens. "Aprendre normes és un procés democràtic, cal fer-ho amb iguals de la mateixa edat", diu Pérez Alonso-Geta. "Un videojoc, per exemple, mai pot plantejar els reptes i la necessitat d'aplicar les habilitats cognitives que cal quan es juga amb altres nens", afegeix.

El joc entre pares i fills tampoc pot substituir el que aporta jugar amb altres nens, però és necessari perquè enforteix els lligams familiars. Els especialistes recomanen que cada dia els pares dediquin una estoneta a jugar amb els seus fills. Tenir temps per compartir és el millor regal que els pares poden fer als fills. Fins i tot haurien d'estar amb ells a l'hora de decidir quines joguines comprar o demanar als Reis. Cal ensenyar-los a donar valor a les joguines. Per això cal aconseguir que les desitgin, que aprenguin a esperar la seva arribada i que raonin perquè volen una cosa i no una altra.