L’art urbà

On es fa?

Els artistes de carrer aprofiten tota mena de superfícies de l’espai públic. Els murs, però també les clavegueres, el paviment, les voreres o fins i tot els vagons de tren. 

És gaire antic?

Moltíssim! A la prehistòria ja pintàvem les parets. I a l’antiga Roma era habitual fer pintades als murs com a forma de protesta. Però no vam començar a dir-ne art urbà fins al segle passat. Al principi el feien servir sobretot els joves com a forma de protesta. A poc a poc, aquelles manifestacions van començar a ser valorades i els artistes de carrer van acabar creant un llenguatge nou que ara ja es considera art. 

Com es fa?

Els artistes de carrer fan servir moltes tècniques i materials. Els grafiters, per exemple, fan missatges, signatures o dibuixos amb aerosols. Però també es fa servir la serigrafia, l’estèncil o el collage.

És il·legal?

Si un mur no és teu, no el pots pintar. Però això és precisament el que defineix l’art urbà: fer servir l’espai públic sense demanar permís. Això vol dir que moltes vegades les obres acaben sent esborrades o eliminades. Però sovint es fan tan populars o són tan valorades que s’hi queden per sempre.

Hi ha art urbà legal?

Sí, és l’anomenat art públic. De vegades, els ajuntaments o les empreses ofereixen als artistes urbans espais perquè hi facin les seves intervencions. Fins i tot hi ha murs que es pinten amb la col·laboració ciutadana.

Banksy, l’artista misteriós

Hi ha molts artistes de carrer famosos, però un dels més populars és Banksy. Segur que alguna vegada has vist algun dels seus dibuixos. Per exemple, el de la nena que sosté un globus vermell amb forma de cor, o el del jove a punt de tirar un ram de flors. Banksy és un dels artistes de carrer més influents del món. Primer, perquè la seva obra és una barreja perfecta d’art i crítica social. I després, perquè ningú sap qui és.