Adolescència 29/09/2018

La veu adolescent i la muda vocal

És habitual que els adolescents percebin durant un temps que no tenen un domini absolut de la veu

Caterina Alomar
3 min
La veu adolescent i la muda vocal

La veu és la nostra carta de presentació i el principal mitjà per comunicar-nos amb la resta de persones. Des que naixem comencem a fer ús de la nostra veu mitjançant plors que superen els 80 dB d’intensitat, molt per sobre d’una conversa normal (50 dB), fins a arribar a produir paraules, discursos o cantar una cançó.

L’estructura anatòmica encarregada de produir la veu és la laringe. L’aire procedent dels pulmons, arriba a la glotis i fa vibrar les cordes vocals. Aquesta vibració segueix el seu camí de sortida i arriba als ressonadors (llengua, vel del paladar, llavis...), que són els encarregats de l’articulació.

La laringe va canviant de posició i de mida durant el cicle vital. En els nadons, la laringe ocupa una posició més alta, fet que els permet respirar i alimentar-se al mateix temps. A mesura que el nadó creix, la laringe descendeix i es perd la capacitat de respirar i menjar alhora, però es guanya un control total en la producció de veu.

Més endavant, durant l’adolescència, la veu experimenta canvis en què intervenen de forma important el sistema nerviós i el sistema hormonal. En la pubertat, es produeix la muda vocal en els dos sexes. Es defineix la muda vocal com el canvi de veu que es produeix a causa del pas d’una laringe infantil a una laringe adulta. Aquest fet comporta un canvi qualitatiu considerable tant en la veu parlada com en la veu cantada. La laringe creix, les cordes vocals s’allarguen i això fa que es produeixin sons més greus.

És evident que el procés de muda vocal és més accentuat en els nois que en les noies, ja que la veu dels nois s’agreuja molt més. Per això, és habitual que els nois adolescents percebin durant un temps que no tenen un domini absolut de la seva veu i apareguin els típics “galls”.

Trastorns vocals durant l’adolescència

La muda vocal s’ha de considerar un procés normal dins del desenvolupament, però cal diferenciar el procés de muda vocal dels trastorns vocals durant l’adolescència.

Hi ha adolescents que no s’acostumen a la seva nova veu més greu, i fan un esforç constant per continuar parlant en un to més agut. Aquest mal hàbit acaba provocant disfonia i fatiga vocal. Altres adolescents tenen problemes orgànics a les cordes vocals que els impedeixen fer la muda vocal amb normalitat.

Un altre tipus de trastorn vocal important durant l’adolescència és la puberfonia. La puberfonia és un trastorn de la veu en el qual la persona té una veu aguda i infantil quan ja ha superat la pubertat. Es pot donar en els dos sexes, però és més notòria en els nois, ja que la seva veu hauria de descendir una octava o més en relació amb la de les noies. Generalment, el tractament de les puberfonies sol ser logopèdic, a no ser que les causes siguin hormonals. El logopeda ensenya a descendir la laringe, ja que per emetre sons greus la laringe ha descendir. Es comença descendint la laringe manualment i s’emeten vocals, paraules... fins que aquesta s’acostuma a la nova posició.

Adolescents amb risc

  • Adolescents que viuen en entorns sorollosos.
  • Adolescents que practiquen esports d’equip com futbol, bàsquet...
  • Monitors de lleure, clubs d’esplai, escoles d’estiu...
  • Adolescents que canten en una coral o reben classes de cant o teatre.
  • Adolescents molt impulsius, que criden sovint.
  • Adolescents amb refredats o episodis d’afonia recurrents.
  • Adolescents que es queden disfònics sovint després d’anar a concerts o discoteques.

Consells

  • Tenir una bona hidratació: és essencial mantenir les mucoses de la boca i les cordes vocals hidratades. No és recomanable ingerir begudes molt fredes o molt calentes.
  • Bona alimentació: convé evitar aliments picants o amb excés de sal i greixos que ressequen les mucoses.
  • Mantenir un bon descans de la veu: cal dormir les hores suficients.
  • Control de l’ambient: cal evitar canvis bruscs de temperatura o corrents d’aire molt fred.
  • Evitar el consum de tabac i alcohol: a més de ser substàncies tòxiques, són grans irritants de les mucoses i de les cordes vocals.
  • Evitar l’abús i el mal ús vocal: no s'ha de cridar ni forçar la veu en entorns sorollosos.
  • Evitar gargamellejar: produeix danys a les cordes vocals. En cas de voler gargamellejar, és millor beure aigua.

Quan convé consultar un professional de la veu?

Poques vegades els pares consulten un professional de la veu quan els seus fills presenten alteracions vocals. És essencial ser conscients de la importància de tenir cura de la veu i cal demanar ajuda a un especialista quan es presenta:

  • Disfonia de més de set dies de duració o episodis d’afonia (absència total de veu).
  • Sensació de cos estrany a la gola.
  • Fatiga vocal després de parlar durant una estona.
  • Dolor de gola en parlar.
  • Tos, picor i estossecs constants.
  • Sensació d’una veu poc eficaç.

Caterina Alomar és logopeda

stats