LAURA PINYOL

Menja o no menja? Trastorns alimentaris en infants i joves

El debut en trastorns de conducta alimentària cada vegada és més precoç

Hi ha actituds que són  un senyal d’alerta / GETTY Zoom

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són trastorns psiquiàtrics que es caracteritzen per l’adopció de conductes anormals davant la ingesta d’aliments i per la desaprovació de la pròpia imatge corporal. Les persones que els pateixen tendeixen a menjar molt poc o impulsivament fins a afartar-se, s’indueixen vòmits, fan exercici de manera compulsiva, fan un ús abusiu de laxants o diürètics i expressen la voluntat (i la insatisfacció) d’estar més primes.

Els trastorns més freqüents són l’anorèxia nerviosa, la bulímia i el trastorn per afartament. Tot i que també es donen en adults, els trastorns de conducta alimentària afecten un 5% dels adolescents i els joves i s’aprecia un fenomen d’avançament en el debut d’aquestes malalties, que cada vegada és més precoç. Segons dades dels centres especialitzats en la prevenció i el tractament de l’anorèxia i la bulímia ABB i ITA, que tenen seus a Catalunya, Madrid i Andalusia, s’estima que un 6% de les adolescents pateixen un trastorn de la conducta alimentària; és la tercera malaltia més freqüent entre aquest col·lectiu.

“El que preocupa”, explica Cristina Carretero, responsable de programes de prevenció i promoció de la salut de la Fundació ABB i la Fundació FITA, és la tendència “creixent” en el “debut d’aquestes malalties”. “Cada vegada és més precoç: dels 15 anys hem passat als 13, i en alguns casos a edats més inferiors, i la proporció, malgrat que s’observa una tendència en augment, és d’una afectació de nou nenes per cada nen”.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA IMATGE CORPORAL

Mònika Jiménez i Pilar Medina són les coordinadores del projecte MediaCorp -sobre la representació mediàtica de la imatge corporal (no) saludable-, una recerca liderada per la Universitat Pompeu Fabra en la qual participen set universitats públiques de tot l’Estat, que estudia la influència de la publicitat en l’autodefinició del cos. Té l’origen en un projecte de recerca previ que volia analitzar la incidència de la publicitat en els trastorns alimentaris de nens a partir de sis anys, moment en què es comença a construir la imatge corporal. Per aquest motiu MediaCorp decideix centrar la investigació en nens i nenes d’entre cinc i nou anys, amb l’objectiu de desenvolupar una mirada crítica sobre la publicitat i els estereotips que difon, a fi de prevenir futurs trastorns de la imatge corporal i potencials trastorns alimentaris.

“Descobrir nens tan petits en hospitals afectats per TCA -explica Jiménez- evidenciava que la prevenció havia de començar molt abans”. Amb aquest propòsit, les investigadores van llançar-se a dissenyar una eina d’educació mediàtica - www.micuerpomegusta.com- que servís per treballar en família, a l’aula o en centres i institucions dedicats a la prevenció recursos per construir una imatge corporal saludable i des d’una perspectiva positiva. “Un infant que no estigui satisfet amb el seu cos farà el possible per acostar-se als ideals de bellesa que difonen els mitjans de comunicació, a través de la publicitat i els programes infantils que consumeixin”, assegura Jiménez, i el primer pas per a aquest objectiu sovint és “deixar de menjar”.

Tal com passa en la població adulta, la publicitat té una enorme influència en com els nens acabaran construint la seva pròpia imatge corporal. Els infants estan constantment exposats a estereotips que prefiguren un cànon de bellesa determinat que es reprodueix tant en sèries de ficció infantil com en el discurs publicitari, que també és àmpliament canalitzat a través de les xarxes socials. En definitiva, “un camp de conreu perfecte perquè un infant construeixi la seva imatge de manera distorsionada i amb uns referents irreals”, explica Jiménez.

I ¿hi ha un antídot per a aquest fenomen? “Les famílies tenen un grau importantíssim de responsabilitat, però no són els únics actors”, afirma Mònika Jiménez, que és membre del grup d’investigació, comunicació, publicitat i societat (CAS) del departament de comunicació de la UPF. Jiménez adverteix que “la promoció de certs productes en horari televisiu infantil, les models que no superen la talla 34 o l’obstinació dels anunciants a utilitzar la bellesa com a sinònim de salut” també cal tenir-los en compte perquè són “agents corresponsables” de com s’indueix els infants a construir una determinada imatge corporal.

SATISFET AMB EL TEU COS?

Precisament, en relació amb la satisfacció del propi cos, el 13 de novembre l’Ajuntament de Barcelona va presentar els resultats del projecte 'Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona'.4.000 infants d’entre 10 i 12 anys van ser preguntats sobre el seu benestar i els elements clau que el conformen, com amics, família, escola i entorn immediat. Una de les dades sorprenents és que un 27% manifesten que no estan prou satisfets amb el seu cos.

27%

d'infants de Barcelona manifesten que no estan prou satisfets amb el seu cos

Què poden fer pares i mares en aquesta situació prematura de percepció i insatisfacció amb el propi cos, que pot abocar a trastorns molt més severs? D’entrada, Jiménez recomana visió crítica: “El risc d’un trastorn associat a la imatge es combat amb educació mediàtica”. Com tot, la publicitat pot ser una arma de doble tall i pot servir també “per fer entendre als nens què és saludable i què no ho és, o què és real i què és fruit del retoc digital de les imatges per vendre el producte”.

Carretero, al seu torn, fa una recomanació fonamental per als hàbits d’alimentació saludable: “És bàsic compartir almenys un àpat en família”. Una advertència que també es troba recollida entre les prevencions del departament de Salut per combatre les malalties de TCA: dietes completes, equilibrades i en companyia; almenys un cop al dia la família s’ha de reunir per compartir l’àpat. En un fullet per orientar famílies també recorda que “cal fomentar l’esperit crític davant de les exigències de la moda i de l’exagerada valoració de l’aparença física”.