JUDIT MONCLÚS

La teva selfie parla de tu?

Quina imatge d’ells mateixos projecten els joves a les xarxes socials? Quan es fan una selfie es mostren tal com són o canvien d’imatge per agradar als altres? Busquem respostes

¿Quina imatge d’ells mateixos projecten els joves a les xarxes socials? / GETTY Zoom

“En la nostra era de les xarxes socials, la selfie és la nova manera de mirar algú als ulls i dir-li «Hola, soc jo!»”, va escriure a l’article “The meanings of the selfie”, publicat al New York Times,l’actor James Franco. Va ser a finals del 2013, quan va reconèixer que era addicte a Instagram. Potser no és considerat cap entès en la matèria però ¿qui hi entén més de xarxes socials que els mateixos usuaris? Hi ha joves i adolescents que a les xarxes socials es mostren tal com són i la imatge que projecten no difereix de la de la seva vida real i quotidiana, però n’hi ha d’altres que la modifiquen per intentar assemblar-se a personatges coneguts a qui admiren i segueixen. “Un contingut online el pots fabricar. Pots preparar la teva identitat, encara que després tingui pinta d’espontània. A més, hi ha la cultura del retoc vestida d’aquesta espontaneïtat. També és veritat que els joves són molt conscients que quan pengen coses ho fan des de la necessitat de ser vistos i de ser acceptats i moltes vegades fan servir aquestes xarxes per experimentar la seva pròpia identitat, per trobar-se”, afirma Liliana Arroyo, doctora en sociologia, investigadora en transformació digital i autora del llibre Tu no ets la teva selfie (Pagès Editors, 2020), que recull en nou capítols situacions i comportaments derivats de l’ús de les xarxes socials.

Els joves són molt conscients que quan pengen coses ho fan des de la necessitat de ser vistos i de ser acceptats

“Potser abans nosaltres un dia ens vestíem de manera diferent a l’habitual per veure quina reacció generàvem en la gent del voltant. Ara els joves això ho fan a les xarxes. Poden canviar d’estil, d’aparença, d’una manera més fàcil i constant que nosaltres”, indica Arroyo. També hi ha joves que aprofiten les xarxes per explorar temes de gènere o d’orientació sexual. “Malgrat que tinguin una agenda econòmica al darrere, les xarxes són finestres al món, i hi ha molts joves que només poden obrir finestres digitals perquè potser al seu entorn immediat no hi ha ningú que tingui aquells interessos o aquella mirada, i això els ajuda a identificar les seves pròpies comunitats”.

‘LIKES’ I POSTUREIG

Una piscina de boles de color rosa, una habitació plena de dònuts o una cafeteria amb estètica dels anys cinquanta són alguns dels escenaris que ofereix Selfie Factory, el primer estudi de fotografia dedicat a les autofotos, que va obrir a Londres a finals de l’any passat. Es presenta com l’exposició perfecta per fotografiar-t’hi sol o amb amics i pujar les fotos després a Instagram. És a dir, ells t’ofereixen l’entorn a un preu mòdic i tu pots omplir la xarxa social amb les millors instantànies que hi hagis aconseguit amb el teu mòbil i, així, sumar likes. El seu creador, Will Bower, va idear aquest espai cansat de buscar els llocs perfectes per emmarcar les seves selfies.

Arroyo explica que els joves es construeixen en l’exposició i que la intimitat i el fet de reconèixer-se un mateix sense que hi hagi els ulls dels altres presents actualment és molt més difícil de trobar. “Una selfie no és realment una autofoto, perquè si et fas la foto i es queda al dispositiu, no té sentit. Pren sentit en el moment que la publiques i rep reaccions d’altres persones”, afirma. És la cultura del like, la sensació reconfortant de rebre validació externa però que, segons assegura Arroyo, pot reforçar certs estereotips. “Veiem hipersexualització en el cas de les noies i la necessitat de mostrar virilitat en el cas els nois. En això ens hem trobat amb problemes d’autoestima i inseguretats, que no vol dir que estiguin provocats directament per les xarxes però que, segurament, si una persona té poca estabilitat emocional o falta d’autoestima, aquesta sobreexposició no l’ajuda”.

“Els joves solen projectar una imatge del que els agradaria ser, no una imatge del que realment són"

Nano López - coach expert en adolescència

“Els joves solen projectar una imatge del que els agradaria ser, no una imatge del que realment són, i el problema és que a l’adolescència desvirtues el propi pensament crític quan el comences a desenvolupar”, explica Nano López, coach expert en adolescents i pares. En relació a aquest fet, explica una anècdota apresa quan estudiava literatura. “A l’època de Cervantes i Quevedo, escriptors del Segle d’Or espanyol, era molt important la imatge que donaves als altres. L’alta societat passava penúries i gana però els homes esmicolaven molles de pa dur i les tiraven per sobre del coll escarolat que duien perquè quan sortissin al carrer els altres veiessin que havien menjat i que no eren pobres. Ara fem el mateix però les eines per mostrar determinat estatus són diferents”. Aquí entra en joc el postureig, “una de les violències més dolces que ens hem exercit mai”, com apunta Arroyo en el seu llibre.

“Vaig preguntar a uns quants joves quines són les normes no escrites del postureig i em deien que no n’hi ha, però no fan la mateixa foto a un plat de cigrons de l’àvia que a un de sushi ni la publiquen a Instagram”, diu Arroyo, ja que en aquest aspecte hi ha un mercat d’estils de vida amb què els joves s’alineen depenent del que els interessa mostrar i dels likes que volen aconseguir. Però, més enllà de la quantitat, qui clica sobre el botó m’agrada també et fa sentir part de la comunitat, i més si ho complementa amb comentaris. “Quan la teva millor amiga penja una foto, li has de contestar en un termini determinat perquè, si no ho fas, potser demostres no ser tan bona amiga. El postureig també s’allarga segons a qui li fas like, a qui li comentes les publicacions i quan ho fas”, remarca Arroyo. “És molt exigent participar a les xarxes avui en dia”, afegeix.

EDUCACIÓ DIGITAL

Gestionar un volum d’informació i de relacions molt ampli i intens pot generar estrès. No dona marge a triar quan vols estar-ne pendent ja que no pots governar la teva pròpia atenció i el teu propi temps. Molts joves em deien que salten el carrusel de les stories d’Instagram per deixar el comptador a zero sense parar atenció a què s’hi ha compartit”, explica Arroyo. Pel que fa a l’acompanyament dels pares per gestionar tot el que passa en la seva vida a les xarxes, Arroyo ho té clar: diàleg, diàleg i diàleg. I donar exemple. “Tu els pots educar en valors, però no ho pots fer en totes les circumstàncies de la vida que es trobaran”.

"L'acompanyament dels pares per gestionar tot el que passa en la seva vida a les xarxes passa per: diàleg, diàleg i diàleg"

Liliana Arroyo - doctora en sociologia

El coach Nano López incideix en la idea que els pares han de fer de guies dels seus fills però no dirigir-los, i que si necessiten formació sobre les xarxes socials, no han de tenir por de buscar-ne. “Perquè facin una bona gestió de les xarxes, cal fer-los reflexionar, empatitzar amb ells i escoltar-los per entendre’ls, no per respondre’ls. Cal fer que ells mateixos arribin a les seves pròpies conclusions ja que les relacions que establiran a través de les xarxes sempre seran a raó dels seus principis i valors i la qüestió és com hauran arribat aquests principis i valors al seu cervell”, conclou López.