Adolescència 29/02/2020

I amb la pubertat va arribar el canvi

El cos canvia quan arriba la pubertat, que comporta transformacions amb les quals s’entra a l’edat adulta. Viure-ho amb normalitat i amb informació és la clau per acceptar-ho

Trinitat Gilbert
5 min
I amb la pubertat va arribar el canvi  La regla, explicada sense embuts

Amb la pubertat es forma la identitat física, “que arriba generalment abans a les nenes que als nens”, diu la cap del servei d’endocrinologia pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, Marta Ramon. L’orientadora pedagògica Paloma Cívico afegeix que el canvi físic també va acompanyat del psicològic i social.

Sobre el canvi físic, l’endocrinòloga pediàtrica Marta Ramon explica que els estrògens i la testosterona, vinculats als ovaris i als testicles, respectivament, impulsen la transformació corporal. “A les nenes, un indici primerenc és l’aparició del botó mamari, a més de canvis en la forma del cos, com la cintura i l’eixamplament dels malucs”, diu. I, en el cas dels nens, la testosterona fa augmentar els pèls corporals i facials, com també la musculatura; el canvi de la veu (més greu) i també l’aparició de l’acne.

Però encara n’hi ha més. “Les glàndules suprarenals, situades damunt els ronyons, fan que es produeixin uns altres tipus de canvis físics”. Curiosament, aquests indicis físics “poden aparèixer molt aviat, als 7 o 8 anys, però no sempre voldrà dir que estan a punt de fer el canvi, perquè de vegades pot passar entre un i dos anys després”, diu l’especialista de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Sigui com sigui, la transformació, si en podem dir així, del pas de la infància a l’edat adulta implica acceptar-se personalment. “Abans de l’aparició de la regla, les nenes hauran crescut força centímetres, poden haver augmentat de pes i, alhora, tenir massa greix acumulat al maluc”, diu l’endocrinòloga Marta Ramon. Per la seva banda, “els nois s’hauran estirat, estaran més prims, com esprimatxats, i no serà fins més endavant que no incorporaran volum i musculatura”, assenyala la Dra. Ramon, que afegeix que l’indici que els nois fan el canvi és en l’augment del volum testicular i, en alguns casos (“aproximadament un 10% dels nois”), l’aparició d’una mica de pit, que desapareix quan es fan més grans.

La doctora recomana que, a casa, els pares els donin tranquil·litat. Les edats del procés poden variar d’una criatura a una altra, però la mitjana se situa als 10 anys en les nenes, i entre els 11 i els 12 en el cas dels nens. “Entre els 8 i 9 anys és molt menys freqüent”, diu Marta Ramon, que també comenta que, “si passés, tampoc voldria dir que hi ha cap malaltia”. El cas és que la mitjana indica que entre els 8 i els 9 anys hi ha els primers indicis, i cap als 10 hi ha el canvi.

Per la seva banda, l’orientadora educativa de l’Institut Escola Trinitat Nova, Paloma Cívico, assenyala que en aquest procés “cada adolescent pot necessitar un ritme diferent per acceptar el que li passa”. Per això, la informació i l’acompanyament de la família i dels amics poden anar bé. “Si observen els canvis físics que experimenten els companys” tindran una altra estratègia per afrontar-ho. Mentrestant, la família ha d’anar-ho explicant “des de l’amor i mirar de reduir els neguits i incerteses que apareguin”. Tant és així que l’orientadora assegura que “una pubertat acompanyada és una oportunitat de creixement complet”, conclou.

En la generació de dones que avui s’acosten a la quarantena o la superen s’acostuma a vincular l’aparició de la primera regla amb una mala experiència. Generalment, perquè ningú els n’havia parlat abans i, per tant, no sabien què era aquell sagnat, que els va causar perplexitat. Actualment, amb la informació més a l’abast, les noies es preocupen més aviat de si les amigues són les que viuen els canvis corporals i elles no. En tot cas, avui tenim eines a l’abast per viure aquesta etapa en família, com el llibre Guia genial per a una noia com tu (Ed. VV Tweens i Boldletters), que documenta i il·lustra la menstruació amb precisió perquè les noies deixin de viure-la com un tabú (com ha passat amb les generacions passades) i per fer-ho amb una normalitat absoluta.

Portada de 'Guia genial per a una noia com tu'

L’autora, Nora Rodríguez, i la il·lustradora, Raquel Gu, expliquen per què és normal que les noies es vegin diferents, per què el cos els canvia i què han de fer, i ho acompanyen amb entrevistes a noies. Aquí en teniu alguns exemples:

“QUÈ M’ESTÀ PASSANT!”

“Si un bon dia, mentre corres, t’adones que les cuixes et freguen l’una contra l’altra i no t’havia passat mai abans... Si veus que se t’han eixamplat una mica els malucs, o si en mirar-te al mirall creus que no estàs en sintonia amb el teu cos... Prohibit pensar en negatiu! Tot el que et passa són canvis naturals i totalment normals”.

“UNA BONA NOTÍCIA”

“La pubertat et donarà l’oportunitat d’aprendre a fer-te gran, que és ni més ni menys aprendre a viure en el món dels adults. I, sovint, això es dona abans en les noies que no pas en els nois, perquè els canvis físics i el que podríem dir-ne intel·ligència social -generalment- els experimentem primer nosaltres. En l’àrea del coneixement, en canvi, solen produir-se alhora”.

“ESTIMA EL TEU COS PERQUÈ EL TEU COS ETS TU”

“Cuida’l menjant aliments adequats i fent una mica d’esport (encara que sigui passejar el gos!). Algunes noies, tot i seguir una dieta sana i fer esport, s’engreixen una mica; i d’altres, en canvi, sense cuidar-se gens estan molt primes. No t’angoixis ni un segon, això és absolutament normal i amb el pas del temps tot recupera el seu equilibri”.

“AQUESTA NO SOC JO!”

“Si en llevar-te un dia i mirar-te al mirall del lavabo veus que la teva cara sembla la d’una noia més gran, que es veu més allargada o més triangular... doncs sí, ets tu! El que t’està passant és que la cara et va canviant com també ho fa el teu cos, però ho fa sense descontrol, de mica en mica”.

La regla, explicada sense embuts

Una altra proposta de lectura interessant per abordar amb la canalla l’arribada a la pubertat és El vermell mola, de l’editorial Takatuka. El llibre es divideix en dues parts. A la primera es reprodueixen els falsos mites que s’han vinculat a la regla, i a la segona la nova visió (la científica i la natural) amb què s’ha de viure. “Tot plegat no és tan fastigós ni tan terriblement complicat perquè no se’n pugui parlar”, diu Lucia Zamolo, l’autora del llibre, que afegeix que encara avui es parla massa poc de la regla. “Al Japó, des del 1947 hi ha una llei que concedeix vacances pagades a les dones que tenen dolors menstruals”, diu, i demana trencar el cercle viciós entre les molèsties menstruals i la vergonya.

Coberta de l'àlbum il·lustrat 'El vermell mola'
stats