PERE VALL

La joia de llançar ben lluny, ben lluny

Joves que opten per practicar esports minoritaris

Joves que opten per practicar esports minoritaris / CRISTINA CALDERER Zoom

“El més bonic de l’atletisme és que, malgrat agrupar una sèrie d’esports que es practiquen individualment, té molt de companyonia. S’animen els uns als altres, i sempre s’aplaudeixen”, explica Anna Gol mentre el seu fill, Eloi Jané, s’entrena amb el martell a les instal·lacions del Complex Esportiu Mar Bella, a Barcelona. L’Eloi, que té 15 anys i més endavant segurament estudiarà educació física, practica el llançament de disc, de pes i, sobretot, de martell. “Em vaig apuntar a atletisme perquè ho feia el meu germà, però em vaig adonar que no m’agradava córrer. Com que era massa petit per tirar el martell, vaig començar amb el disc i el pes. Quan vaig tenir l’edat per iniciar-me en el martell, no m’ho vaig pensar dues vegades”, assegura l’Eloi, que dona uns quants secrets i trucs per millorar dia a dia en aquest esport i, si es pot, triomfar en les competicions que s’organitzen a Catalunya i arreu de l’Estat: “El més important és la tècnica i el joc de peus quan gires. I també és bàsica la força”. A l’entrenament d’avui ha coincidit amb un company i dues companyes de la seva mateixa entitat, el Club Atletisme Canaletes Sant Martí. I fa un fred que pela!

Amb només 15 anys, Laura Pérez ja és una experta en disc: “Abans feia natació, però als 5 anys em vaig apuntar a atletisme. No vaig trigar a descobrir el disc, i es va convertir en la meva disciplina preferida”. ¿Algun consell per a qui vulgui practicar-la? “No s’ha de tenir pressa. Són anys de perfeccionament, de coneixe’t les cames i el tronc, però sobretot el cap. Abans de deixar anar el disc has de visualitzar el llançament que faràs”, diu la Laura, que, com la resta de joves esportistes que hem reunit, s’ha trobat sovint en la mateixa situació: “Quan dic a classe que faig atletisme es pensen que corro com l’Usain Bolt”. Ho explica amb un somriure. Hi està acostumada. Mentre la majoria dels seus amics, a l’institut o com a activitat extraescolar, corren darrere d’una pilota o l’encistellen, ella llança a l’aire una cosa que dona voltes! Tres anys més gran que la Laura, Guillem Montes també es mou molt bé amb un disc a la mà: “Fa anys jo feia handbol, però no em sentia a gust en un esport d’equip, depenent dels altres. Em creava molta pressió”. Venint de l’handbol, estava acostumat a fer anar el braç, un dels elements essencials del llançament de disc. Segons el Guillem, es tracta de “coordinar el tronc, els malucs, la cintura i les cames, i aprendre a saltar, sense deixar de banda de l’equilibri”.

Són joves que han optat per disciplines com el llançament de disc o martell en lloc d'altres de més tradicionals com el futbol i el bàsquet

A Judit Palazuelo, de 17 anys, la seva mare li va encomanar l’amor per l’atletisme, però abans havia practicat uns quants anys el taekwondo. Ara està consagrada al martell, que “et permet fer servir tots els músculs del cos”. Li encanten els “reptes”, i subratlla el valor de saber “sincronitzar els peus amb el martell i tenir clar quan l’has de deixar anar”. L’entrenador de tots quatre, Antoni Fibla, forma part del món dels llançaments des dels 17 anys, i ara en té 73. “Un bon entrenador de joves -explica- ha de ser un bon educador. No tots els xavals seran, finalment, els reis del mambo dels llançaments. De campions n’hi ha pocs. O sigui que cal que, durant tot el llarg procés d’aprenentatge, gaudeixin de l’esport, i que no es deixin influir ni pels gustos dels pares ni per l’ànsia de guanyar diners”. Amb tanta fusta d’entrenador com de bromista, té una paciència infinita i un humor excel·lent, i de tant en tant et deixa anar frases com ara que “córrer és de covards”. “Però això no ho posis, al teu article, que s’enfadaran”, afegeix. No et preocupis, Antoni, sempre li podrem donar la culpa a Carles Rexach, que és l’autor d’aquesta mítica sentència.