Els joves maltracten el català?

Els joves maltracten el català? Quan el barregen amb expressions en anglès o quan l’esquitxen de barbarismes, malbaraten la llengua com no fa ningú més? “El jovent acostumen a ser els primers assenyalats com a mals parlants, però nosaltres, els adults, som els seus referents, i ens hem de preguntar com parlem nosaltres el nostre idioma”, explica Valentina Planas, coautora, juntament amb la seva germana Júlia, del llibre Catalanament (Montena) i creadores totes dues de la marca de marxandatge La Incorrecta.

El llibre és un homenatge desenfadat a la llengua, fet al qual ajuda el seu disseny trencador, i s’adreça al jovent “perquè els volem enganxar a la nostra llengua, perquè els volem com a aliats per assegurar el futur de la parla”, afirma la Valentina, que afegeix que el volum no és en cap cas la segona part del primer llibre, que van publicar l’any passat, Parla bé, collons, que també es va convertir en un èxit de vendes. 

Sobre l’ús de la llengua dels joves, el debat es formula sobre la manera com el parlen. Que l’adolescent de casa digui “avui he fet una cosa ràndom” o que té un crush o que es troben de bon mood, no s’ha de viure com un símptoma que la llengua perd riquesa lingüística sinó com que el català és una llengua viva, que no està obsoleta, que se sap adaptar al context oral i, per tant, és una llengua desenfadada i desacomplexada. “El català, els joves l’han de viure com una llengua vàlida i moderna, per això hem de combatre diversos clixés” com ara la idea que el català és una llengua carrinclona i avorrida, amb la qual ni tan sols es pot insultar, perquè els insults en castellà sonen millor. Justament, el llibre Catalanament dedica un capítol sencer als anglicismes, que “s’han d’evitar com a criteri general”, però, malgrat això n’hi ha que “no tenen un sinònim perfecte en la nostra llengua ni un equivalent que en reculli exactament el significat, sigui perquè són de creació molt recent o bé perquè les solucions que es proposen no triomfen gaire o directament no funcionen”. Com quins? “Loser (per dir fracassat), hater (algú que odia), ghosting (passar d’algú), cringe (una cosa que fa angúnia o que no agrada) o beef (mala maror o mal rotllo)".

Una llengua també és viva si es fa servir per insultar. I en català n’hi ha a cabassos, d’insults. Una mostra: “No vals ni la ema de merda”, “ves que et moqui la iaia”, “ves a parir panteres”, “no vals una bleda”, “ves a fer la mà”, “ves al carall”, i molts altres, com les que comencen per la paraula cap: “cap de carabassa”, “cap de lluç”, “cap de cony”, “cap foradat”, “cap de meló”, “cap de figa” i “cap esberlat”. És a dir, amb el català es pot insultar, i també es pot estimar. “Hem volgut oferir maneres divertides, alternatives i ben punxegudes que té la nostra llengua”, comenta la Valentina. Com ara quines? “Tirar la canya”, “anar al darrere”, “flirtejar”. En el llibre escriuen: “En català no tirem piropos, sinó floretes. Fem elogis, lloances i a vegades, fins i tot, alabances i afalacs. Lligar en català està totalment infravalorat”. I, per reblar el clau, el llibre proposa cinc expressions, creades per La Incorrecta, per lligar en català: “Ets més especial que el punt volat”, “tens més estil que la dièresi”, “m’agrades més que la ce trencada”, “em tornes més boig que un barbarisme”, “ets millor que la ela geminada”.

Per acabar, els joves també haurien de saber que hi ha expressions que estan en perill d’extinció, com assegura un capítol del llibre, i per les quals hi haurien d’apostar. Des d’interjeccions ("ai las!", "au!", "apa!", "coi!", "ca!") fins a noms i adjectius (dèria, esma, recança, embafat, ximpleria, murri, pioc o rebregat) o verbs (bregar, rumiar, esbarriar, escarnir, renyir o empatollar-se). I tot plegat sense oblidar l’humor, bàsic per viure i fer viure la llengua.