Educar en la participació, una eina per a la vida
La Federació Casals de Joves de Catalunya promou la participació ciutadana d’estudiants de 3r i 4rt d’ESO per enfortir els valors democràtics
Ser una persona activa per millorar el nostre entorn i tenir una bona base de valors democràtics ens ajudarà a bastir una societat més justa i solidària. Per arribar a aquest nivell de compromís cal educar en la participació ciutadana, una eina útil per a la vida i, malauradament, encara una assignatura pendent per a molts joves i uns quants adults.
Per omplir aquest buit, la Federació de Casals i Grups de Joves de Catalunya va dissenyar el projecte 'Educar en la participació, una assignatura pendent', una matèria adreçada a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO que promou la pràctica de la participació i acosta els estudiants a l’associacionisme del seu entorn, des d’on es poden donar respostes globals a les seves necessitats educatives. La iniciativa va començar els cursos 2006-07 i 2007-08 a l’Institut La Romànica de Barberà del Vallès, però per falta de pressupost va quedar aturat. Fa dos cursos s’ha reactivat a l’Institut l’Estatut de Rubí, i el 2017 a Vallirana. Aquest 2018 s’ha estès als instituts Corbera i Can Margarit de Corbera, a l’IES Fort Pius de Barcelona i està previst que es faci a l’Emperador Carles, també de la capital catalana. Entre tots els centres, s’atenen uns 200 estudiants anuals.
El coordinador del projecte, Víctor Ayora, detalla que “el principal valor que promou l’assignatura és el de la participació ciutadana, que es tradueix en responsabilitat ciutadana i ciutadania democràtica”. Reflexiona que cal tenir en compte que “quan parlem de democràcia, inevitablement, s’ha de parlar d’altres valors com la tolerància, la justícia, però també de la capacitat de crítica”. “Entenem que el sistema no sempre funciona correctament i això s’ha de fer veure d’una manera madura”, adverteix Ayora. A l’hora d’impartir l’assignatura, el coordinador subratlla que “la democràcia ha de fer el següent pas evolutiu, perquè des de la Federació de Casals de Joves de Catalunya entenem que no hi ha democràcia sense participació ciutadana”. Amb l’experiència acumulada, també han publicat el llibre 'Educar en participació'.
Un reconeixement merescut
El juny passat, i fent una tria entre 14 candidats, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) va lliurar els Premis de l’Associacionisme Juvenil Català a la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec de Barcelona, a la Jove Cambra Internacional i a la Federació Casals de Joves de Catalunya per visibilitzar i valorar l’associacionisme juvenil i la seva tasca transformadora. Dins de la categoria de projecte associatiu, el CNJC va voler reconèixer la iniciativa 'Educar en participació, una assignatura pendent', de la Federació de Casals de Joves de Catalunya. Una decisió que justifiquen perquè “posa en relleu la concordança amb els valors de l’associacionisme i la incidència en els diferents punts del territori”. També van voler destacar l’edició d’un llibre vinculat al projecte i la coordinació d’una assignatura sobre participació a diferents instituts del Vallès i del Baix Llobregat.
Amb l’objectiu de ser una matèria pràctica, l’assignatura està pensada per ser d’una hora setmanal durant tot el curs, dintre de ciutadania i valors ètics, on, per currículum, casa a la perfecció. “Tot i això -matisa Ayora-, tenim flexibilitat total per a adaptar-ho al format que l’institut necessiti o cregui convenient”. La classe s’estructura en tres parts: motivació (en què es treballa la cohesió i la confiança amb el grup i es fa una anàlisi dels diferents àmbits de la participació dels alumnes); formació (en què s’aprenen habilitats socials, sistemes de presa de decisions, treball en equip o resolució de conflictes), i organització (en què els estudiants han de fer un projecte per canviar el seu entorn pròxim).
TREBALL EN XARXA
El treball en xarxa dels joves participants té un impacte directe en l’entorn immediat. Durant l’última part de la formació es posa en contacte el grup amb un interès concret amb el casal de joves de referència o amb una entitat de la zona (assemblea d’estudiants, cau, grup de rol, diables...) que treballi la temàtica que interessa al grup. Així, l’assignatura “retorna a les entitats persones interessades i motivades per canviar la realitat d’aquell territori i tema concret”, apunta Ayora. “A Rubí, per exemple, s’ha creat un grup de gènere que ha continuat fent projectes en col·laboració amb el casal de joves El Rusk i altres entitats”.
Quan li demanen si des del casal de joves detecten la falta d’implicació del jovent -especialment adolescents d’entre 13 i 15 anys- en l’associacionisme per l’individualisme imperant, té un argument per rebatre-ho: “No hi ha estudis que ho provin. Des de la federació creiem que continua en els mateixos barems. Detectem que la societat no fomenta que la ciutadania en general, ni els joves en concret, puguin dir la seva. Però també veiem que la nostra federació agrupa més de 30 entitats de joves participatius i que volen canviar el món que els envolta”. Per tant, conclou, la tesi que “els joves no s’impliquen o no fan res no és correcta”.
UN PILAR BÀSIC
La presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Mònica Torralba, considera que l’educació és “un dels pilars bàsics de qualsevol societat, i s’ha de garantir i preservar des de tots els vessants. L’educació en la participació ha d’estar present en totes les etapes de l’educació formal, potenciant la veu de l’alumnat i la figura dels representants dels estudiants. Alhora, l’educació formal ha d’establir vincles amb altres espais d’educació no formal, així com també amb l’associacionisme educatiu”. Per a Torralba, 'Educar en la participació' és “el punt on l’educació formal i l’associacionisme es troben. És per això que representa un gran impacte, tant a les escoles com en el seu entorn, perquè ha sigut capaç de dinamitzar el teixit associatiu en diversos municipis i promoure noves associacions”. Casals de Joves està aconseguint “dinamitzar projectes i activitats en el marc de l’institut liderats pels alumnes, creant projectes transformadors externs a l’escola amb un gran impacte i participació en l’entorn més proper”.
Torralba valora que l’associacionisme juvenil “exerceix una funció transcendental a nivell de formació i articulació ciutadana. Per això des del CNJC creiem que cal potenciar-lo, dinamitzar-lo i donar-hi visibilitat. Des del CNJC entenem la participació com una eina que ens empodera com a agents de la transformació social”, conclou.
Els valors del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
La presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Mònica Torralba, té clar que el treball juvenil en xarxa d’aquesta entitat promou diferents valors que ajuden al creixement personal. “A les associacions juvenils que el CNJC representa es treballa amb l’objectiu de dur a terme iniciatives transformadores i en aquest procés. Les persones joves aprenen a ser responsables, crítiques, creatives i a treballar en equip -explica-. Això també ens obliga a aprendre a escoltar i a ser hàbils a l’hora de gestionar les emocions”. Comprometre’ns en un projecte col·lectiu ens fa ser i sentir-nos peces imprescindibles d’un engranatge de canvi”. Segons Torralba, aquest compromís per la feina “contribueix a reforçar l’autoestima i la capacitat de superació”. “Aquest conjunt de valors i aprenentatges són el motor del canvi, la clau per poder fer una anàlisi crítica de la realitat i passar a l’acció generant alternatives”, subratlla.
