Criatures 08/10/2021

Coses d'adolescent

El cervell de l’adolescent és el culpable dels seus actes irreflexius i emocionals

4 min
El fet que el còrtex prefrontal sigui l’última part del cervell que madura explica gran part de l’actitud dels joves.

Si l’adolescent és irreflexiu i emocional és perquè el seu cervell està en procés d’actualització, una etapa que pot durar uns anys. Perquè tot es configuri de nou, als ordinadors i als mòbils es triga uns minuts, que de vegades es fan eterns, mentre que el cervell es pren el seu temps (dels 10 fins més enllà dels 17 anys). “La comparació del cervell dels adolescents amb una actualització de programari d’ordinador és la que fem servir perquè els adults entenguin què els passa als fills en aquesta etapa”, explica Maria Eugènia Russi, adjunta del servei de neuropediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu. El psicòleg i doctor en educació Rafa Guerrero coincideix en la comparació. “També és cert que no hi ha mai dos adolescents iguals, així que potser per a alguns la reorganització pot durar dos anys, mentre que d’altres poden arribar als vint-i-quatre anys i que encara els duri”, diu des de Madrid Guerrero, que acaba de publicar el llibre El cerebro infantil y adolescente. Claves y secretos de la neuroeducación* (Libros Cúpula).

El còrtex o lòbul prefrontal (situat darrere del front) és l’última part del cervell que madura. Just en aquesta àrea se situen el control dels impulsos, la capacitat de concentració, la voluntat, la perseverança, l’empatia, la planificació i anàlisi de conseqüències. En resum, el fet de prendre consciència de la conseqüència dels actes personals. De fet, és just aquest còrtex prefrontal “el que ens diferencia dels animals”, diu Guerrero, que subratlla que divergeix, i molt, de les altres àrees del cervell. Per exemple, la que està situada al subterrani del cervell alberga els instints, és a dir, el que no s’aprèn perquè és innat. Per contra, “tot el que depèn del còrtex prefrontal –diu Guerrero– és el que s’aprèn, i és el que ens fa més clarament éssers humans; per això m’agrada dir i repetir que aprenem a ser humans, i que els adolescents estan just en aquesta etapa vital per fer-ho”.

Així doncs, la neurologia ha proporcionat un raonament científic per explicar per què alguns adolescents poden sentir desinterès per tot, o no esforçar-se, o no sentir motivació per allò que requereix sacrifici. “El cervell s’està reorganitzant –repeteix constantment Rafa Guerrero–, per això prioritzen fer tot el que els agradi, el que estigui relacionat amb les seves emocions, i poden no racionalitzar les conseqüències que comportarà fer el que els agrada”.

El consum de tòxics pot perjudicar el desenvolupament del cervell adolescent

El consum de tabac i altres tòxics pot truncar el desenvolupament neuronal del cervell adolescent, perquè és un període especialment vulnerable en aquest sentit. “Es poden perdre funcions neuronals que ja no desenvoluparà el cervell adult”, afirma la neuròloga Maria Eugènia Russi, que subratlla la nocivitat de les drogues per als joves, especialment per aquest motiu.

La neuròloga Maria Eugenia Russi afegeix que, mentre el còrtex prefrontal no madura actua més la regió límbica, una àrea del cervell que és la responsable de la vida afectiva. “Quan el jove ha de prendre una decisió es guiarà amb molta probabilitat per l’emoció i també per l’impuls”, diu. La intuïció els guia més que l’anàlisi o l’organització. “Guanyarà el cervell emocional fins que no maduri el còrtex prefrontal, cosa que ja no els passarà quan siguin adults, perquè llavors tindran capacitat d’anàlisi i podran pensar en els beneficis o desavantatges que els aporten determinades decisions que prenen”, detalla Russi.

El procés de connexió

Hi ha més canvis en el cervell, explica l’adjunta de neuropediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu. “També és quan es produeix la mielinització, és a dir, quan les neurones s’envolten de la capa anomenada mielina, que fa que augmenti la connexió entre les neurones”. Aquest procés és molt favorable per al rendiment del cervell perquè les neurones es connectaran i sincronitzaran a una velocitat molt alta. “És quan apareixerà la màxima agilitat mental, o dit amb una altra comparació, és quan la informació circularà d’una neurona a l'altra com si anés per una autopista, mentre que fins llavors anava per una carretera secundària”.

Una altra transformació en l’adolescència és el que científicament s’anomena la poda sinàptica. Expliquem-ho amb una escena concreta d’una pel·lícula produïda per Pixar i distribuïda per Walt Disney, Inside out. Quan la protagonista, la Riley, perd el seu peluix de la infància, un elefant que l’havia acompanyat arreu de petita, el seu cervell estava tallant connexions neuronals que ja no utilitzava, que no li eren útils per a la vida diària. “Si les classes de saxo de la infància no li aporten res a l’adolescent, les oblidarà, i el procés s’ha d’entendre perquè ho fa per afavorir les connexions que s’han de produir en el còrtex prefrontal”, diu Maria Eugènia Russi.

Sobre la poda sinàptica, Rafa Guerrero assenyala que és protagonista especialment en l’adolescència perquè el cervell està en procés d’actualització. És un fet lligat a l’altre. “El jove elimina comunicacions neuronals que no són servibles, i ho farà especialment a la nit”, remarca l’autor del llibre El cerebro infantil y adolescente. Si tornem a fer una comparació, podríem pensar en un jardiner que treballa al torn de nit per tallar i arreglar el jardí per a l’endemà. “És essencial que el jove dormi les hores necessàries perquè es facin els processos neuronals, però és que, a més, és quan dormim que emmagatzemem la informació, la repassem, la memoritzem i, per tant, en consolidem l’aprenentatge”.

L’adolescència i els canvis

Els canvis físics i hormonals acostumen a ser els més evidents en els fills adolescents. Però en el seu cervell també hi ha una revolució que pot explicar (en part) els patrons de conducta i també la manera com sociabilitzen amb la família i amb les amistats. Gràcies a l’avanç que ha fet les neurociències i la neuroimatge, els metges especialistes han pogut comprovar els canvis anatòmics i funcionals del cervell adolescent.

En conclusió, es pot entendre millor el cervell des dels coneixements que aporta la neurologia. Però això no vol dir que l'adolescent pugui fer de tot perquè "ja madurarà". “Se li han de marcar normes i límits perquè, al cap i a la fi, la seva conducta és com és per mil i un factors”, indica la neuròloga de l’Hospital Sant Joan de Déu. Un dels factors, esclar, és la metamorfosi cerebral, però també n’hi pot haver molts altres que estan lligats a la família, a la genètica i també als patrons de vida saludable, com és la bona alimentació i les hores adequades de son. En resum, l’adolescència, per a la neurologia, no és la pitjor etapa de la vida, com s’ha dit popularment, sinó la millor oportunitat per convertir-se en un adult sa.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir 'El cerebro infantil y adolescente. Claves y secretos de la neuroeducación' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats