L’estiu en què vam aprendre a fer humor

Havia passat tot un any, però el dilluns 2 de setembre semblava que res no hagués canviat entre els primers participants del Campus de Periodisme de l’ARA i Fundesplai, que es retrobaven a l’Alberg Centre Esplai (Prat de Llobregat) per participar en una nova edició especial del Campus centrada en l’humor. Són una mica més alts, sí, i alguns porten els cabells més llargs o més curts, o tenen la veu una mica més greu, però si tancaven els ulls era com si el temps no hagués passat: la complicitat seguia allà, i també les rialles i les ganes d’aprendre i d’estar amb els amics. “Durant aquests catorze mesos que no ens hem vist hem estat parlant per WhatsApp cada dia. Cada dia. I mínim hi havia 80 missatges”, explicava Guillem Torres, de 15 anys i d’Igualada. Jan Monné, de 13 anys, hi afegia: “Nosaltres som els fundadors d’aquest Campus. Som conillets d’índies, però conillets feliços”, bromejava.

En aquesta edició especial de periodisme i humor, del 2 al 7 de setembre, s’hi van apuntar 40 dels 44 nois i noies que van participar en el Campus del 2018 -sorgit de l’equip d’innovació de l’ARA- i que van demanar repetir. “Feia mesos que esperàvem aquest dia”, assegurava la Pau Ribes, d’Almussafes, un poblet de València. El motiu? Estar amb els amics, però també seguir descobrint el món del periodisme de la mà dels professionals de l’ARA i de Catalunya Ràdio, que aquest any també participava en el Campus.

Durant aquests dies han passat per l’Alberg Centre Esplai de Fundesplai els periodistes Toni Soler, Mònica Planas i Empar Moliner; els vinyetaires Juanjo Sáez i Manel Fontdevila; el fotògraf Pere Virgili, i el guionista de l’APM? radiofònic Xavi Cazorla. “Aprendre de persones que són professionals és molt més emocionant que aprendre de persones que només han après el que saben d’un llibre”, opinava la Txell Seró, de Tarragona.

QUI DECIDEIX QUÈ FA GRÀCIA?

Toni Soler va ser l’encarregat d’inaugurar el Campus, i amb ell els nois i noies van descobrir el valor de l’humor com a senyal d’intel·ligència: “Som els únics animals que riem. Les hienes també, però elles no saben per què i nosaltres sí”. El director de l’ 'Està passant' de TV3 també va reivindicar l’humor com a eina de protesta: “Hem de poder fer humor de tot el que és pretesament sagrat, intocable i important, perquè així ens adonem que no tot és ni tan sagrat, ni tan intocable ni tan important”.

Amb Mònica Planas, els participants del Campus van debatre sobre conceptes com la llibertat d’expressió o l’escarni de certes minories a partir de vídeos d’actualitat de programes com 'Polònia' i 'El intermedio' i humoristes com Louis C.K. o Rober Bodegas. Per sobre de tot, Planas va voler que els nois i noies reflexionessin, que es fessin les preguntes més que no pas donar-los les respostes: “¿L’humor només ha de fer riure? ¿O pot ser reivindicatiu? ¿I pot ser polític? Sempre que algú s’ofengui, ¿la persona ha de demanar disculpes? ¿Es pot fer humor de tot? ¿Dels grassos, dels gitanos? ¿D’Anna Frank? ¿De l’independentisme i l’unionisme?” “Si feu humor, és important que reflexioneu sobre com el feu i a qui esteu posant a la diana. Feu humor -els va dir Planas-, però penseu sempre com i per què”.

TALLER D’IMITACIONS I DE FOTOGRAFIA CÒMICA

El segon dia del Campus va arribar de la mà de Mariano Rajoy, però no de l’expresident espanyol, evidentment, sinó d’un dels seus imitadors: Xavi Cazorla, guionista de l’ 'APM?' a Catalunya Ràdio, que va explicar als nois i noies la seva experiència amb els programes d’humor. “Jo sempre dic que tothom pot fer gràcia. Hi ha gent que en fa sense ser-ne conscient, però a fer gràcia també se’n pot aprendre”, va reivindicar, abans que alguns dels nois s’animessin a fer imitacions: els hits van ser la duquessa d’Alba, Josep Lluís Núñez, Tomàs Molina i José María Aznar.

A la tarda, els participants del Campus van agafar l’autobús i es van traslladar fins a la platja del Prat per fer un taller de fotografia. L’encàrrec consistia en emular el fotògraf britànic Martin Parr, que sovint recorre les platges del món i hi retrata personatges pintorescos amb un estil transgressor i irònic. Pere Virgili, fotògraf de l’ARA i responsable del taller, els va donar alguns consells abans d’emprendre la seva missió: “En una fotografia sempre hi ha d’haver alguna cosa que cridi l’atenció, així que no dispareu per disparar, totes les fotografies han de tenir una intenció”, els va remarcar. Així, la quarantena de joves aprenents de periodistes es van prendre el repte amb moltes ganes i, al final del dia, algunes de les seves fotografies es van recollir en una de les fotogaleries que cada dia es publiquen a la web del diari.

Amb aquests primers coneixements adquirits a la motxilla, els joves van fer la tradicional visita als mitjans.

VISITA A L’ARA I A CATALUNYA RÀDIO

Tot i que no estava previst al programa, per petició popular els 40 nois i noies van tornar a la redacció de l’ARA, que ja havien visitat l’any passat. “Ja és com casa nostra”, bromejava Biel Prado, de 15 anys i de l’Hospitalet de Llobregat. Després de la visita, on van retrobar-se amb els periodistes Toni Padilla i Xavier Bertral (caps d’Esports i Fotografia, respectivament) i amb la directora, Esther Vera, els nois i noies van caminar fins a Catalunya Ràdio per assistir en directe a l’emissió de l’ 'APM?'. Allà, fins i tot Bruno Domingo, participant del Masnou, es va animar a fer una imitació de Mariano Rajoy en directe.

Al quart dia de Campus els nois i noies hi van arribar gairebé afònics, però afortunadament tocava deixar els micròfons i agafar llapis i paper, ja que els dibuixants Manel Fontdevila i Juanjo Sáez venien a ensenyar-los a fer vinyetes. Abans de posar-se a dibuixar els van donar una sèrie de consells perquè no tinguessin por de posar res en negre sobre blanc. “Trobar la idea potser és el més difícil -els va avisar Sáez-, però el cervell és capriciós i sempre busca connexions. Alguna vegada m’ha passat de picar-me un mosquit i que el mosquit acabi donant-me la idea per a la vinyeta”, va assegurar.

Un dels trucs que tots dos diuen utilitzar a l’hora de plasmar les seves idees en dibuixos és, per exemple, imaginar una escena vista per un extraterrestre. “Què diria un marcià de la situació política actual?”, els va preguntar Sáez. “També podeu tocar temes universals i provar de canviar el punt de vista. Nosaltres abandonem els gossos, però… què passaria si els gossos ens abandonessin a nosaltres?”

UN INFORMATIU ESPECIAL PER ACOMIADAR EL CAMPUS

“Cinquè dia… No m’agrada veure com l’armari de la roba neta es va buidant”, escrivia Guillem Torres durant el penúltim dia del Campus, mentre els nois i noies preparaven el xou final per a les famílies, amb la periodista i escriptora Empar Moliner com a convidada especial. “Sou afortunats, perquè teniu una passió, i si teniu una passió mai no estareu sols, sempre tindreu una cosa que us agrada”, els va dir Moliner durant un magazín ple de bon humor i de bons desitjos.

El moment més emotiu de la setmana va ser l’última nit al Campus: van preparar el sopar al jardí, van cantar i ballar a la piscina i, finalment, van pujar al terrat per acomiadar-se sota les estrelles. “Ens hem abraçat molt i em fa molta pena marxar, perquè els trobaré molt a faltar”, explicava Mariona Bajona, de Sant Llorenç de Morunys, abans de demanar si hi hauria una nova edició. “Jo em considero bastant insentimental, però pensar en passar un any sense la meva nova família m’ha fet plorar com mai”, afegia Biel Prado, que concloïa: “En aquest Campus he trobat un lloc on tinc gent a qui estimar i que m’estimen. He plorat, plorat i plorat, així és la vida”.