Així fa de mare

Marta Pedrico: "Em preocupa que sàpiguen defensar-se quan estan sols"

Consultora de màrqueting, periodista i mare d'en Pau i la Marina, de 8 i 4 anys. Publica 'Bona nit, Pau' (editorial Babidi-bú), il·lustrat per Anahí Echevarría. És un conte sobre les primeres vegades, sobre aprendre. Comença quan una mare diu al fill que no faran més pit i que ha d'aprendre a dormir d'una altra manera.

Marta Pedrico
31/03/2025
3 min

BarcelonaDormir, descansar, és important per a la salut. La Marina és més tranquil·la i no cal insistir-hi gaire, però al Pau sempre li falten hores per fer allò que vol fer. Per sort, un cop s’adorm, és estrany que es desperti. La petita encara ens crida gairebé cada nit perquè anem a fer-li companyia.

Quin ritual teniu?

— Des de petits, el moment de ficar-se al llit ha vingut acompanyat de la tria dels contes. Amb en Pau vam haver de limitar la quantitat de contes. Amb la Marina, quan vaig deixar de fer pit, vaig haver de buscar noves maneres de relaxar-la. El que més li agradava era que m’estirés i li fes carícies a la panxa i l’esquena.

I tu, què tal dorms?

— Un consell que et donen quan tens el primer nadó és "aprofita per dormir quan ell dorm, encara que sigui de dia". És una cosa que costa de fer perquè quan el nadó dorm aprofitem per fer tot allò que no hem tingut temps de fer. Però aprofitar aquestes estones per dormir m'ha ajudat a construir moments de pau i tranquil·litat. Les migdiades amb els petits dormint a sobre meu són molt bons records.

Com comenceu el dia?

— Les dues primeres hores del dia són les que ens fan anar més de bòlit i ens generen situacions més estressants. Quan els deixo a l'escola, sovint sento que he aconseguit arribar a la primera meta del dia. És un moment del dia que em genera contradiccions. D’una banda, em desespera que no entenguin el concepte del pas del temps. De l’altra, em fa molta tendresa i certa admiració la seva capacitat de prioritzar els seus ritmes i els seus jocs.

I què fas per no perdre els nervis?

— Com més nerviosa em posi jo, més nerviosos es posen ells i més s’embolica la troca. Així que quan em poso nerviosa i deixo anar els primers crits, intento respirar i fer un exercici de contenció per recuperar la calma i relativitzar la situació. Sovint, també m’ajuda portar-los al terreny del joc, encara que he de vigilar que no se m’escapi de les mans i vulguin allargar el joc una mica massa.

Què estan aprenent ara mateix els teus fills?

— El seu principal aprenentatge és el de fer-se grans. En Pau ha d’aprendre a triar i saber què li agrada, i això no sempre és fàcil. Decidir si una extraescolar li continua agradant o si la fa per inèrcia. També les relacions amb els companys van canviant, es fan més complexes, i ha d’aprendre a gestionar-les. I també està aprenent que el bé i el mal són conceptes amb molts matisos. La Marina té el repte de perdre la timidesa i mostrar al món la simpatia i l’alegria que ja ens regala a casa.

Quins aprenentatges futurs et preocupen?

— L’educació sexual i afectiva. El coneixement del propi cos i el respecte cap als altres. El consum de pornografia i la prevenció d’abusos. També em preocupa que sàpiguen relacionar-se d’una manera sana amb els companys, sense exercir abusos i sense tolerar-los. En definitiva, em preocupa que sàpiguen defensar-se quan estan sols, que puguin distingir entre el que està bé i el que no, i sàpiguen reaccionar davant d’una situació adversa. També em preocupa saber educar-los en un bon ús dels mòbils i el món digital.

Què hauria de funcionar millor a casa?

— Els costa molt endreçar, però, a nosaltres, els pares, també ens costa. Som d’anar fent, saltem d’una cosa a l’altra i no recollim abans d’iniciar l’activitat següent. I quan arriba l’hora d’anar a dormir encara tenim els fulls, les pintures, les peces de construcció, la roba del dia i el que puguis imaginar per allà on no toca.

Explica'm un record.

— Vam anar a passar un cap de setmana al Pallars, a visitar uns amics i una cosina. Vam tenir poc espai per a nosaltres quatre i vam decidir anar a caminar. En Pau només volia tornar a casa i la Marina volia seguir l’excursió. Semblava la situació acabaria amb algú ben disgustat.

Mala peça al teler.

— De sobte, la Marina va dir que s’enfonsava en el fang. Aquella nit havia plogut i les sabates anaven acumulant fang. Semblava que el fang no ens agradava gens però aviat van passar d'estar enfadats a jugar a veure qui duia més fang enganxat a la sola. El que semblava un matí sentenciat va ser una estona ben divertida. Això sí, vam acabar ben bruts.

stats