Ni salt de poltre ni test de Navette: així ha canviat l'assignatura d'educació física a les escoles

Barcelona“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.

Aquest professor considera que calia un canvi, perquè fins no fa pas tant l’educació física –sobretot a secundària, encara que també a primària– s’enfocava excessivament a la pràctica esportiva. Feien diversos esports sense cap objectiu més enllà que l’alumnat pogués gaudir de diferents experiències i enriquís la motricitat a nivell esportiu. També s’avaluava la condició física de l’alumnat, amb el test Navette (el dels xiulets) i el llançament de pilota medicinal, centrant-se en qualitats que no són necessàries per a la vida sinó que són més pròpies de l’alt rendiment i amb cap sentit en el medi educatiu.

Als anys 70 i 80 era habitual haver de saltar el plint i el poltre: “Això ja fa molts anys que no s’està fent”, celebra González. Reconeix que això feia patir a pràcticament a tothom i que no tenia sentit: “Aquestes pràctiques tan específiques s’expliquen perquè veníem d’un règim militar, de la gimnàstica militar, de les formacions, de les cues…” Ara, llevat d’excepcions, és impensable que es dugui a terme una pràctica que provoqui por en els alumnes. El que es feia al segle passat dificultava associar l’activitat física a una pràctica positiva i saludable, i generava rebuig, a més de no tenir cap funcionalitat ni relació amb la vida quotidiana.

Actualment, tot i que els currículums de primària i secundària són diferents, apareixen al mateix decret d’educació i tenen un fil conductor. L’objectiu a primària és descobrir l’activitat física i l’esport des de molts punts de vista –amb raquetes de diferents mides o pilotes de diferents diàmetres per enriquir la seva motricitat–, fer jocs d’expressió corporal i sobretot viure experiències motrius variades que serveixin per a la vida. I a secundària les activitats estan més dirigides a donar-los eines perquè siguin més autònoms i puguin autogestionar-se la seva condició física, tenint en compte que en acabar l’ESO, si volen fer activitat física serà pel seu compte. “A més, l’educació física inclusiva d’ara està pensada per a tots i totes, independentment del seu cos i les seves condicions, per això té sentit que sigui una matèria obligatòria dins del sistema educatiu, perquè no descarta ni malmet a ningú, inclou a tothom perquè trobin com desenvolupar les seves habilitats i gaudir de l’activitat física”, comenta el professor.

Noves metodologies

Cristina Guijosa i Mar Tarrés són mestres d’educació física de l’Escola l’Arenal de Llevant de Barcelona, i totes dues formen part de l'equip directiu i del grup de treball d’Innovació en Educació Física Cooperativa de la UdG. Un dels objectius del grup de treball és que la metodologia cooperativa en educació física s'estengui. A la pràctica suposa oferir les mateixes oportunitats a tot l’alumnat, independentment del seu punt de partida, i alhora mantenir un alt grau d’exigència, tant a nivell social com cognitiu i motriu.

Aquesta metodologia prioritza l’aprenentatge de l’habilitat motriu i l’esport perquè els infants siguin capaços d’autogestionar-se de forma autònoma, regular el seu aprenentatge i arribar als objectius que marca el currículum Van descobrir aquesta metodologia participant en les primeres edicions del Congrés Internacional d’Activitats Físiques Cooperatives, que enguany celebra la 13a edició. “Ens va enlluernar i ens va permetre avançar-nos al que el decret del departament ha acabat establint el currículum”, recorden.

Un dels darrers reptes físics cooperatius que han plantejat les professores és aconseguir un objectiu motriu, en aquest cas era creuar la pista sense tocar el terra, en grups de 4 o 5 persones. “Són exploradors que van pel bosc i es troben un riu molt ample, que és la pista. Hi ha cinc pedres que poden ajudar-los a travessar el riu, que seria el material d’educació física, i han d’aconseguir arribar tots junts a l’altra banda del riu”, explica Guijosa. Tenen el material i l’objectiu i estableixen unes normes que volen que segueixin, però no els diuen com han de fer-ho, ho aconsegueixen posant les seves idees en comú. Tarrés afegeix que sempre tenen una estructura d’aprenentatge cooperatiu, “segueixen la pauta d’escolta, pensa, comparteix i actua”.

Una hora al dia d'exercici

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que els nens i nenes d’entre 5 i 17 anys haurien de tenir diàriament 60 minuts d’activitats física moderada o vigorosa aeròbica (caminar, córrer, ballar, pedalar), als quals s’haurien de sumar activitats vigoroses per enfortir músculs i ossos tres vegades per setmana. El 2018 el portal FAROS de promoció de la salut i el benestar infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona publicava un informe avalat pel Consell Superior d'Esports on concloïa que el 80% de les nenes no fan l'activitat física mínima recomanada per l'OMS. Per sort, aquesta realitat està canviant: segons el darrer Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona (2022), el 77,4% d’infants i joves realitzen pràctica esportiva de forma regular fora de l’horari lectiu. I les dades de Barcelona són representatives del que passa a la resta de Catalunya.

Canvis significatius

Aquest canvi s’explica, entre altres motius, perquè el departament d’Educació orienta el currículum perquè es treballi de forma transversal, col·laborant activament amb altres matèries i impartint uns aprenentatges útils per a la vida. Actualment es forma els futurs docents d’educació física perquè tinguin eines per proposar als seus futurs alumnes activitats que posin l’accent en els hàbits saludables per poder gaudir d’una vida activa i socialment sana. “No s’elimina la part més tècnica dels esports, sinó que s’utilitzen com a eines per aconseguir altres habilitats, treballant els valors de l’esport, la regulació emocional i les habilitats socials”, comenta Carles González.

Begoña Calvo sempre ha estat vinculada a la docència de l’esport. Des de fa 20 anys és professora d’educació física a secundària, i abans havia estat monitora de natació i tenis. Reconeix que tot i que la presència de la matèria és similar a la dels anys 80, el paradigma educatiu i la metodologia que s’utilitza han evolucionat molt. Opina que estaria bé que el currículum fixés més hores d’educació física a secundària per crear un hàbit amb l’activitat física. De fet, aquest és un dels objectius que planteja el decret 175/2022, del 27 de setembre del 2022, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica. Un dels reptes és aconseguir que l’alumnat consolidi un estil de vida actiu i saludable “però tenint en compte que a primària només es fa una hora i mitja d’educació física, a l’ESO i 1r de batxillerat són dues hores setmanals i a 2n desapareix és insuficient”, diu Calvo, convençuda que amb més hores es podria generar més hàbit i més vincle amb l’activitat física.

Des de l’àmbit educatiu es treballen diferents tipus d’activitats orientades no a objectius esportius sinó a l’àmbit de la salut, perquè practiquin activitat física i s’hi vinculin. “Es treballen diferents competències vinculades a l’expressió corporal, esports i activitats a la natura. Intentem arribar a tot l’alumnat, perquè vinculin l’activitat física al seu estil de vida”, comenta la professora. Més enllà dels beneficis que suposa per a la salut, recorda que a educació física no només es treballa l’àmbit físic sinó que també hi entren en joc altres aspectes, com la concentració, el respecte i l’atenció, que resulten útils per cursar la resta d’assignatures.