Adolescència 25/03/2017

Cinema per transformar

Fundesplai organitza una mostra de curts fets per joves on s’aborden temes d’interès social com l’assetjament escolar, la pobresa, el sexisme o la identitat de gènere per remoure consciències

Xavier Tedó
5 min
Cinema per transformar

Talla el fil. Aquest és el títol del curt que han fet una quinzena de joves del Grup d’Esplai Espurnes d’Esplugues de Llobregat. Hi expliquen la història d’assetjament escolar que pateix una noia i la reacció dels companys per aturar aquesta destructiva dinàmica. No han hagut de fer volar la imaginació. “Al nostre institut diàriament ho veus, i ho dius als professors però ningú fa res, i la majoria d’estudiants callen o s’hi afegeixen”, critica l’Èrika Valls, una de les realitzadores, que deixa clar que “el curt no parla de l’assetjador ni de l’assetjat, sinó de la gent que mira, perquè també hi participen”.

Aquest és un dels cinc treballs que s’han projectat a la primera edició del Festival EduFilms, que es va celebrar el 28 de gener a l’Escola Calderón de la Barca del districte de Nou Barris de Barcelona. Una mostra organitzada per la Federació Catalana de l’Esplai-Fundesplai amb treballs elaborats íntegrament per nois i noies de 14 a 18 anys, i en què s’han abordat temes com la identitat de gènere, el micromasclisme, l’impacte de la crisi en les famílies i el dret a l’habitatge, l’oci nocturn i l’assetjament escolar. “Vam veure clar que un curt era la manera més senzilla i més fàcil de difondre aquesta problemàtica gràcies a les xarxes socials”, diu l’Èrika, que estudiava quart d’ESO quan el van realitzar.

Aprofitant que una altra noia de l’esplai estudiava a l’institut van proposar projectar-lo a les dues classes de quart: “No s’adonen del mal que fan no actuant. Alguns sí que es van conscienciar que era negatiu gràcies al curt, però la majoria després mantenien el silenci. A aquestes edats conscienciar gent com tu és complicat”. Qui sí que es va sentir interpel·lat va ser un dels principals assetjadors: “El nano es va quedar molt tocat, em va insinuar que s’hi havia sentit reflectit però que no canviaria la seva actitud”, revela l’Èrika. Ella va fer d’assetjadora a la ficció amb altres noies i nois i va entendre per què actuen d’aquesta manera: “Em sentia molt malament fent-ho i això que no era real. Els assetjadors no estan bé, tenen problemes i ho paguen fent mal als altres”.

Més llunyà és el relat que portaran ara als instituts de Cornellà els membres de l’Esplai Fontsanta. A Trànsit han abordat la identitat de gènere amb un noi que fa el pas de mostrar-se com la noia que se sent, malgrat la incomprensió de la mare i amb escenes tan dolces i colpidores com l’abraçada que li fa el pare el primer dia que marxa a l’institut vestit de noia. “No coneixíem cap cas, però vam veure que era un tema d’actualitat i vam optar per parlar d’un noi que es converteix en noia en dos dies, que vegin que ho poden aconseguir i que no has de ser criticat, tot i que no deu ser fàcil ni per als joves ni per als pares”, diu Natàlia Moreno. “Amb un curt pots plasmar ràpidament qualsevol cosa que passa a la societat. Els joves no miren gaire les notícies i un curt fet per joves fa que se’l mirin més”, assegura.

APRENENTATGE I SERVEI

La Natàlia assenyala que no han tingut grans problemes a l’hora de fer el curtmetratge: “No ha sigut complicat, ens costava posar-nos d’acord en detalls com el vestuari, però la gravació ens va agradar molt i ens va cohesionar com a grup”. Ells són els responsables d’escollir el tema, escriure els guions, de la filmació i l’edició, però tenen el suport de professionals de l’Associació Mèlies, una entitat dedicada al foment de l’audiovisual. Un projecte que segueix la metodologia de l’aprenentatge servei (ApS), és a dir, adquirir uns coneixements -en aquest cas les tècniques cinematogràfiques- per després aplicar-los en un servei a la comunitat, que no és altre que sensibilitzar la societat sobre qüestions de caràcter social.

Susagna Escardíbul, responsable pedagògica de Fundesplai, subratlla que “el cinema és una eina d’educació en valors molt potent, que estimula el pensament crític i fomenta una ciutadania activa”. En aquest sentit, Escardíbul anota que “aquesta mostra de cinema jove amateur i en català permet als joves tenir la capacitat per influir en la societat”.

El Festival EduFilms té els orígens a l’Esplai El Nus de Sant Joan Despí: “Fa sis anys els joves van proposar amb l’Associació Mèlies fer un curt per ajudar els nois de les aules d’acollida dels instituts i afavorir la cohesió social i la immersió lingüística”, explica la representant de la fundació. Aquell treball, 500 milles, narrava les peripècies de dos joves immigrants des de la sortida dels seus països fins a arribar a Catalunya. “En aquests sis anys altres centres d’esplai han anat fent curts i aquest any organitzant el festival hem volgut donar més visibilitat a la seva tasca, que trenca amb l’individualisme i l’egocentrisme propis de l’edat”.

Els joves han tingut l’oportunitat de presentar els curts en altres espais, com per exemple a les jornades del Centre Promotor d’Aprenentatge i Servei. La reflexió que van fer els membres del Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet sobre els efectes de la crisi i el dret a l’habitatge, a partir de la història d’una filla que es revela contra el desnonament que pateix la seva família, va obrir un interessant debat a les jornades: “Una educadora de Viladecans va posar en dubte si això era real, si existia aquesta pobresa. Deia que ho veia més com una tema de pel·lícula, però li vam respondre que als nostres barris els desnonaments estan a l’ordre del dia, que moltes famílies ho estan passant malament”, explica Silvia Carvajal, una de les realitzadores del curtmetratge, que aclareix que “no es parlava d’un cas concret, sinó de tot el que s’ha anat veient”. No és el primer curt que elaboren: “Va començar El Nus i després vam seguir nosaltres, fins que la resta d’esplais s’hi van anar sumant per crear ara aquest festival de crítica social”.

El cinema és un llenguatge molt atractiu per arribar al jovent -diu Escardíbul-. Durant el procés de creació reflexionen, amb la voluntat que no només s’ho passin bé fent-lo. I als instituts on s’han emès ho valoren de manera molt positiva perquè falten espais per parlar de la pobresa, la transsexualitat o l’assetjament escolar”. També de la normalització de les relacions d’abús que pateixen les noies, el tema que han plasmat a Dark streets els joves del Club d’Esplai Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat. Una crítica al sexisme, a la cosificació i al control que exerceixen els nois per mitjà dels ulls d’una noia que viu immersa en una relació tòxica.

TREBALL EN XARXA

Nit és el cinquè curt de l’Esplai El Nus de Sant Joan Despí, que va posar les bases del festival. “S’ha anat expandint a la resta d’esplais, que van trobar molt encertada aquesta acció de sensibilització”. La peculiaritat és que treballen en xarxa amb els instituts a l’hora de realitzar els curts en un projecte col·lectiu. El seu últim treball parla de com afecta l’alcohol i les drogues a un jove que comença a sortir de nit. “Hem reflectit la part fosca del jovent, la que fa més soroll, perquè la majoria té una vida sana”, remarca Eloy Reyes, que es va apuntar a l’esplai després de col·laborar des de l’institut en la realització d’un dels films.

stats