Els secrets més ben guardats del circ

Veure un espectacle de circ és el més proper que tenim els adults a viatjar per la nostra tendra infantesa. Fixeu-vos-hi! La mirada atenta, el cos a l’expectativa i un “oh!” que s’escapa d’una boca oberta, de qui mira embadalit un espectacle de carrer, amb la canalla penjant de les espatlles.

El circ és màgia, moviment, esforç, emoció, un encís que atrapa a qui observa i que fa bategar amb passió a qui practica el seu dolç i perfecte equilibri. Els funàmbuls, els artistes de l’univers circense, creen el silenci amb cada gest, amb cada passa, com si això de caminar sobre la corda fluixa, o penjar-se del trapezi, fos el resultat d’un acte reflex i no impliqués la preparació, l’agilitat i la força que en realitat amaguen.

Fa prop d’una dècada, a les terres de Ponent es consolidava PonentCirc, un projecte impulsat per amants del circ que apostaven per practicar les seves disciplines i per fer una escola amateur. Primer, promovent els seus assajos entre els qui ja les coneixien i, segon, acostant-les a tothom que hi estigués interessat, sense importar l’edat, l’origen o la destresa.

Del rumb que actualment pren PonentCirc, i de tot el que custodia, en parlem amb l’Alba Vicario, una de les seves integrants més actives. Vicario es meravellà amb el món del circ durant la seva estada a l'Argentina, l’any 2007. Va ser allà, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, on es va encarar per primera vegada amb les teles. I “me'n vaig enamorar”, confessa. Va desfer el camí per acabar els seus estudis de ciències químiques amb la intenció de seguir practicant tot el que havia après a les escoletes de circ rioplatenses, i va acabar ingressant a l'Escuela de Circo Carampa, de Madrid, on va fer teles, trapezi i malabars. Poc temps després, els camins de la vida van fer que s’instal·lés a la ciutat de Lleida. “Quan jo vaig arribar al Segrià, el projecte Amics del Circ de Ponent no vivia un gran moment d’activitat. Llavors vaig conèixer la Gadi Romero, la seva portaveu, i vam decidir reactivar-lo”, explica Vicario.

Els entrenaments de seguida van néixer entre el grup autodidacte i van acollir diverses persones interessades en el món del circ. De mica en mica, el col·lectiu va anar creixent i fent xarxa, eixamplant-se com una teranyina. En aquell estadi es va repensar el seu nom: primer es van convertir en Trapetelando i, l’any 2012, en PonentCirc.

Un projecte consolidat

En format associatiu, els membres de PonentCirc van poder sol·licitar accedir a espais públics per entrenar en bones condicions. Van fer-ho a l’espai de la Maranya, després de fer-ho al pavelló del barri dels Magraners i, des de fa quatre anys, en un espai situat entre el jardí botànic Arborètum i la Facultat d’Agrònoms de la Universitat de Lleida. “En aquest espai disposem de molta autonomia, i hem aconseguit créixer encara més impartint classes a adults i infants. També permet convidar professionals del sector per seguir formant-nos tots plegats”, diu Vicario.

A més de l’Alba Vicario, actualment s’encarreguen de dinamitzar les activitats i els tallers de PonentCirc l’Anna Cabal, l’Elisa Vinyes, en Javier de Frutos, la Míriam Erill, la Creixell Escoda i en Víctor Martínez.

Els malabars, els equilibris, les acrobàcies a terra o a l’aire són algunes disciplines que practiquen. Els adults, principalment, s’atreveixen amb els aeris, tot i que a voltes utilitzen altres tècniques corporals en el moment de l’escalfament, que els fan més conscients de la seva connexió amb el cos, com ara l’acrosport o l’acroioga. No obstant això, si trobéssim l’Alba Vicario immersa en la pràctica circense, segur que estaria penjada de les teles. “Si hagués de triar, serien la meva opció sense cap mena de dubte! M’encanten, i les he practicat durant molts anys. Per aquest motiu crec que és la millor tècnica que puc ensenyar. Per altra banda, m’interessa molt l’expressió corporal i la manera com es pot traslladar una determinada metodologia al treball aeri. Per exemple, el moviment o la improvisació”, detalla Vicario.

El circ és llibertat, equilibris impossibles, presència escènica, creativitat, força, flexibilitat i un llarg etcètera d’habilitats que la major part de nosaltres tenim adormides i –ho hem de reconèixer– una mica atrotinades.

A part dels assajos propis dels seus integrants, PonentCirc també desenvolupa tallers oberts al públic en general, i d’altres adreçats a col·lectius més concrets. Aquest estiu, per exemple, n’han adreçat un a joves en el marc de les activitats LleidaJove, utilitzant l’espai del Mercat del Pla i l’exterior del Centre d’Art la Panera.

PonentCirc convida tothom a gaudir de la pràctica d’aquestes tècniques, independentment de l’edat o de la condició física que es tingui. El requisit fonamental és: “Estimar-se, i fer-ho moltíssim. Cal prendre molta consciència del propi cos, alhora que es desenvolupa la força necessària per autosostenir-se. Cal entendre que cadascú té el seu propi camí, diferent del dels altres, però un camí que és igualment satisfactori”.