Criatures 29/09/2012

Trencar el gel. Com viuen la primera cita

Gemma Castanyer
5 min
Trencar  El gel Com viuen la primera cita

Set noies de primer de batxillerat es reuneixen al voltant d'una taula i parlen sense embuts de la primera vegada que van quedar amb un noi. Viuen en diferents municipis de la comarca del Maresme i estudien a l'Escola de Mar -Escola Pia Santa Anna- de Mataró. "El pla més habitual és anar al cinema i després anem a menjar una hamburguesa", expliquen. "Quedem cap a les cinc de la tarda, veiem la sessió de les sis, després sopar i si tenim temps fem una copeta o sortim una estona fins a les onze o les dotze". "Quan ens acomiadem, la primera cosa que fas mentre camines cap a casa o agafes l'ascensor és enviar un WhatsApp a les teves amigues i si en aquell mateix moment en reps un d'ell dient «Ho hem de repetir» o «M'ha agradat quedar amb tu» és que la cosa ha funcionat!", diuen.

De fet, la primera cita, com també passava anys enrere, continua generant a la majoria d'adolescents sentiments de vergonya, emoció, desconcert, timidesa, il·lusió, nervis i un llarg etcètera. Encara que pugui semblar que els joves d'avui ho tenen tot controlat, es tracta d'afrontar una situació que no han viscut mai i que, per primera vegada, els fa del tot vulnerables. "Si l'escena és tan semblant a fa cinquanta anys potser és que hi ha alguna cosa intrínseca en les relacions humanes que tendeix a manifestar-se de la mateixa manera", planteja el professor i educador Gregorio Luri. Per Luri quan parlem "d'una primera cita" ens estem referint a alguna cosa transcendental en la vida d'un noi o una noia, com un ritu de pas que viuen amb la màxima intensitat i que necessiten compartir amb els seus iguals. En aquest sentit recorda que com a adults els fem un flac favor si donem per suposades certes vivències sense adonar-nos que cada adolescent té un tempo diferent: "Encara que siguin joves del segle XXI, encara que ens pensem que dominen tot el que tenen al seu voltant, no els ajudarem gens si creiem que tots ells ja han lligat i han mantingut relacions. ¿I si resulta que no han intimat mai amb ningú? ¿Que no han quedat amb ell o ella o s'hi han fet un petó? Els estarem sotmetent a una pressió fortíssima afegida a la que ja experimenten en relació als seus companys", explica.

El debut

Si bé és cert, com puntualitza Luri, que existeix un percentatge considerable de joves que obvien una primera cita per "anar directament al gra", n'hi ha que continuen seguint els passos tradicionals, sovint marcats pel ritme que vol la noia. "En una primera cita mai s'ha de mantenir una relació sexual", diuen les noies. "Has d'anar a poc a poc, perquè si no t'estima després et sabrà molt greu. Si t'estima t'esperarà. T'has de fer respectar", puntualitza la Cristina. "Doncs la majoria de noies del meu poble ho fan el primer dia que queden amb un noi", diu l'Amaia. "Sí, però si se'ls han repassat a tots segur que tothom les coneix", replica la Clara.

"L'actitud d'aquestes noies és del tot lògica i normal", apunta Gregorio Luri. "Amb sentències de l'estil «Em vull fer respectar!» no estant dient altra cosa que «No vull convertir-me en una història que et permeti lluir-te davant dels amics», afegeix. Segons el professor, el sexe en aquesta etapa vital es viu de manera diferent per a nois i noies. Elles separen clarament "l'afectivitat del sexe"; ells senten desig d'experimentar i provar, pressionats per un component social i hormonal: "Un noi que manté una relació sexual aviat tendeix a penjar-se una medalla davant els seus amics. La noia, en canvi, ho percep de manera més fràgil i té por a les conseqüències que se'n puguin derivar, com que se'n parli o que el noi es cansi d'ella", explica.

De què parlem?

"És veritat que la primera vegada que quedes fa molta vergonya", diu la Clara. "No saps què dir, ni de quin tema parlar, i si veus que ell es talla encara costa més", afegeix. "Sí, és veritat, però quan aconsegueixes trencar el gel aleshores va tot fluït", apunta l'Amaia. "Una vegada vaig tenir una primera cita amb el meu millor amic i em va convidar a casa seva. Em va cuinar espaguetis i nyoquis. Al principi era molt estrany perquè tot i que ens coneixíem sabíem que aquella situació era més formal, però un cop vam començar a xerrar ja ens va passar", explica.

Segons el professor Luri, que ha analitzat amb detall les característiques d'una primera cita, el component de la timidesa té a veure amb la mateixa fragilitat dels adolescents: "Com més et despulles, més vulnerable et tornes, per això a molts els costa parlar i sincerar-se davant de l'altre". En aquest sentit, el professor recorda que la comunicació -ja sigui verbal o no verbal- serveix per afavorir o descartar una futura relació perquè ofereix molta informació de com ens mostrem davant de l'altre: "L'ideal seria que els nois aprenguessin a escoltar, una virtut que agrada a moltes noies. El problema és que els nervis juguen males passades i sovint ells es passen de frenada, parlant sense parar sobre temes irrellevants". La conversa, en positiu o negatiu, és indicador fonamental per veure aquell noi un altre dia o descartar-lo definitivament: "En una primera cita t'adones de moltes coses. És que n'hi ha que només parlen de tonteries o que es passen l'estona callats o que van de guais. Uf... quan això passa, millor que marxis d'hora i no hi tornis a quedar", apunten les noies.

Explicar-ho als amics

Si hi ha alguna cosa que fan la majoria d'adolescents acabada una primera cita és explicar-ho ràpidament als seus amics. Ja sigui via xarxes socials, missatge de mòbil o una trucada telefònica, necessiten compartir i expressar amb paraules tot el que els ha passat. I tot i que n'hi ha alguns que fan aquest tipus de confidències als seus pares, el més habitual és que els confidents siguin els amics més pròxims, que entenen i coneixen l'entorn del jove: "L'adolescent es caracteritza per tenir poc seny per controlar la impulsivitat i poc llenguatge per explicar el que li passa", diu Gregorio Luri. "Per això de vegades no és que no ens vulguin explicar què els ha passat, sinó que no troben les paraules adequades per expressar-ho. És normal, doncs, que el procés per narrar la pròpia intimitat es faci amb els que han passat el mateix que tu i que estan al teu mateix nivell. Els pares no ens hem de deprimir ni de preocupar si no ens expliquen res de res, simplement ara no toca fer-ho, ja ho faran més endavant", apunta.

Noves tecnologies

"Normalment quedem per WhatsApp o via Facebook, difícilment ens ho diem cara a cara. Si no és així són els amics els que organitzen la primera cita -cosa que al principi no agrada però que després agraeixes- i si no doncs et conviden a la festa d'un parent on saps que hi haurà aquell noi que t'agrada i que saps que ell també et vol veure", expliquen les noies.

Les xarxes socials -sobretot Facebook- i softwares com el WhatsApp, que permet xatejar de manera gratuïta, s'han convertit en els mètodes preferents per als joves a l'hora d'organitzar la primera cita. Ara bé, segons Luri aquest primer pas estalvia vergonya i moltes "galtes vermelles", però si de debò volen veure aquella persona, el dia D i l'hora D no els hi estalvia ningú, i per tant els agradi o no han de passar per l'adreçador.

stats