Després d’un estiu ple d’activitats, fa unes setmanes que els centres d’esplai, caus i agrupaments escoltes treballen de nou a tot rendiment. Només a Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai) apleguem una federació amb prop de 85 esplais i projectes de lleure, amb 1.400 monitors i monitores (majoritàriament voluntaris) i 14.000 infants i joves. Aquestes entitats i aquests joves desenvolupen una tasca educativa que complementa i enriqueix la que es fa a l’escola i a l’àmbit familiar i, alhora, esdevenen una veritable eina per afavorir la cohesió social als nostres barris i poblacions. És per això que des de Fundesplai treballem des de fa anys per garantir les millors propostes educatives i, a més, a l’abast de tothom. Ens agrada dir que, per a nosaltres, un projecte només arriba a la màxima qualitat quan, a més, assoleix la màxima equitat. Però la persistència de la crisi -l’índex de pobresa infantil enguany ha arribat a un vergonyós 30,2%- fa que garantir l’accés de tots els nens i nenes al lleure educatiu esdevingui tot un repte i que corri el risc d’esdevenir un temps d’exclusió. Això resulta especialment preocupant tenint en compte que, precisament, les entitats de lleure i els esplais són ara més necessaris que mai, ja que ofereixen quatre aportacions fonamentals per afavorir la cohesió social.
En primer lloc, als esplais les famílies en situació de risc disposen d’un marc integrador i de respecte per als seus fills en el seu temps de lleure. L’esplai col·labora en la prevenció i detecció de situacions de risc i pot incidir en la seva millora i resolució. A més, per a moltes famílies nouvingudes és també el seu primer punt de trobada, on se’ls acull i se’ls dóna informació alhora que els serveix de referència per conèixer de prop la cultura i valors del país.
En segon lloc, els esplais prevenen el fracàs escolar. El suport educatiu és un eix central per millorar la qualitat de vida d’infants i joves. A l’esplai, la resposta a les necessitats educatives que tenen respon a la gran diversitat de situacions i de característiques. S’hi fa un treball en xarxa amb els altres agents i es desenvolupa una acció educativa complementària a la de l’escola. Els tallers d’estudi assistit durant el curs, per exemple, permeten fer un seguiment acurat i establir estratègies per millorar el rendiment escolar.
En tercer lloc, els esplais són escoles de ciutadania. A través de les activitats que es promouen es pren consciència dels drets i alhora s’assumeixen responsabilitats sobre els deures. Es ressalta la importància de respectar les regles de joc democràtiques i es treballen actituds bàsiques com el diàleg, el consens, l’organització i la resolució de problemes. Els projectes d’aprenentatge i servei en què els infants i joves són protagonistes són un exemple de com es treballa la coresponsabilitat en els afers col·lectius i el compromís social.
Finalment, els esplais reforcen una educació en què la felicitat i la iniciativa en són elements essencials. Es tracta d’una alternativa de qualitat al temps d’oci que educa alhora en la transformació social a través de l’ampli ventall d’activitats.
Els infants no s’eduquen només a l’escola i a casa. Sovint les experiències i aprenentatges més significatius es produeixen en altres espais. Les lleis i el pacte d’educació i infància diuen que els poders públics han de facilitar l’accés a l’educació en el lleure. Però la realitat desmenteix aquesta proclama. En moments de crisi, és més necessari que mai garantir-ho perquè no fer-ho genera una nova dualitat social i és caldo de cultiu de pitjors problemàtiques.
Núria Valls és subdirectora de Fundesplai
