Rumors en línia (1)
No n'estava convençut, però al final m'he posat a escriure sobre els nous espais virtuals que tenen alterada una part de la comunitat educativa. Per als lectors que no van seguir l'onada mediàtica, recordaré que es tracta d'una aplicació per a dispositius mòbils (Gossip) i una creació singular de grups a Facebook ( informer ) que en pocs dies van triomfar entre adolescents de secundària i joves universitaris. Les alarmes (més aviat els pànics morals) ja estan enceses, els Mossos han decidit actuar, el departament d'Educació ha creat un protocol, alguns pares i directors exigeixen control. De nou hauríem de començar per pensar i analitzar sensatament el fenomen, que ni és totalment nou ni serà l'últim a aparèixer. Després, pensar a què prestar atenció i com actuar. Avui ens quedarem a la primera part.
Constatacions
Tornem a constatar dues vivències de por: d'una banda, veiem la virtualitat i la connexió permanent de la societat a internet com una cosa aliena i perillosa per a l'educació, i de l'altra, comprovem que qualsevol eina que es crea amb lògiques més adultes pot ser usada de manera adolescent, reconvertida per a les seves necessitats o estils de vida. Amb aquesta lògica, ¿què ha passat ara amb els adolescents (la qüestió dels joves universitaris té altres components)? Les noves propostes digitals han posat al seu abast una manera fàcil de crear grups de pertinença en contínua interacció. Grups que, a més, associen algun dels entorns on passen la seva vida. En aquest cas, causant la desesperació institucional, la seva escola. A més, fan fàcil crear i difondre informació, així com aconseguir, per mor de la curiositat de grup, que sigui llegida. Però aposten per la informació lleugera, fora de control, sobre ells, els seus adults i les institucions. Entre les seves informacions també hi circulen rumors, comentaris discutibles i expressions ofensives. El cercle es tanca fent que tot sigui anònim.
Què sabem? Com que una de les aplicacions només funciona per a iPhone, hem pogut llegir les xafarderies de les escoles d'elit del país. Com que l'altra té a veure amb la xarxa a què es connecten tots, sabem més sobre com es crea una moda i la inutilitat d'aproximar-s'hi des del control. De totes dues, podem saber més coses sobre com consideren els companys, els valors que dominen la seva vida i la capacitat d'assumir la responsabilitat dels seus actes, començant per la informació que difonen.
