"La relació entre les famílies és crucial, perquè si una mare o un pare explica a un altre el que l'amoïna, l'angoixa disminueix i llavors pot pensar més tranquil·lament". Ho explica Maria Susanna Ruesjas, de l'Associació Vincles i Art, que remarca que és molt terapèutic que les famílies s'expliquin el que viuen portes endins. "Els dubtes o fracassos que podrien pensar que tenien afloren, i és el moment que el cervell deixa pas a l'educació emocional", remarca la Susanna.
A Reus, Mas Pintat ofereix des de fa cinc anys un espai per a les famílies des de la primera infància fins a l'adolescència "per acompanyar, encoratjar, orientar en les responsabilitats educatives en companyia amb altres famílies", explica la directora, Rosa Martí Tous.
Hi ha quatre espais -el de jocs, per a criatures d'1 a 3 anys; el de tallers, de 3 a 6 anys; el nadó, fins als 4 anys, i l'espai familiar, amb jocs psicomotrius per a nens d'1 a 3 anys-, on els pares es troben i fan xarxa amb altres pares. "En una setmana passen 72 famílies per les nostres instal·lacions; al cap d'un any, més de 800", comenta la directora. Ara bé, Mas Pintat va més enllà de ser un simple punt de trobada.
Escola de pares
Per començar, des de l'octubre han creat una escola de pares, que estarà en marxa fins al maig. Professionals de múltiples àmbits fan xerrades de diversos temes a les famílies. El 14 de febrer, a les 18 h, per exemple, l'Escola de Pares tractarà els hàbits saludables, l'alimentació i l'exercici físic regular.
Per continuar, els professionals de Mas Pintat fan el que anomenen "somriures pintats". És a dir, visiten un cop al mes la ciberaula de l'Àrea de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Reus . "Hi fem tallers de contes, tallers de decoració", explica la Rosa. El pròxim taller per a les criatures hospitalitzades serà el de disfresses, el 7 de febrer.
A més, a Mas Pintat diverses associacions de Reus hi tenen la seu social. És el cas de de l'Associació de Cardiopaties Congènties de Catalunya (ACCIC), MaReus (Associació de Mares de Reus), Explora Tarragona (Associació d'Excursionistes del Camp de Tarragona) i l'Associació de Famílies Nombroses (Fanoc).
De tots els serveis de Mas Pintat, creat per iniciativa de l'Ajuntament de Reus, el més important és el fet que les famílies comparteixin les seves vivències. "Faig una entrevista a les famílies que visiten Mas Pintat per primera vegada per preguntar-los la motivació, i sempre n'hi ha una que es repeteix, que és compartir estones amb les criatures en un espai de lleure que no sigui a casa". També hi ha famílies que volen fer participar del lleure -de les activitats de Mas Pintat- els avis.
Temps per a la família
Un cas. Maria Pascual hi va amb els seus dos fills, el Guim (2 anys) i l'Iu (5 mesos): "És un moment que estic sola amb ells fent una activitat que ens agrada". "A casa no és el mateix -diu la Maria- perquè hi tens altres coses a fer, has de preparar el sopar, fas rentadores, plegues roba; sempre hi ha feina". En canvi, durant l'hora i mitja que estan a Mas Pintat la Maria fa les activitats del taller amb el Guim tots dos sols, i va a l'espai nadó amb l'Iu. "També és una manera de dedicar-los una estona a cada un d'ells, per separat".
A més de la relació que s'estableix entre mare i fill, la Maria ho recomana per relacionar-se amb altres mares. "Amb el primer fill tens molts dubtes i pressions per tot". Tothom s'atreveix a comentar que no ho fas bé, que la criatura té gana, i la mare primerenca, amb poca experiència, pot creure que realment no ho fa de la millor manera. Per això assistir a l'espai nadó, per exemple, amb altres mares és reconfortant: "Les mares ens donem suport les unes a les altres, perquè ens expliquem les nostres experiències, i t'adones que els teus dubtes són els de moltes altres mares".
Encara hi ha més. A Mas Pintat la Maria ha tingut oportunitat d'establir més relacions amb les mares de la llar d'infants del seu fill gran, que només coneixia de saludar-se a l'entrada i a la recollida de la llar d'infants. A Mas Pintat s'han pogut conèixer i parlar amb tranquil·litat. La Maria explica: "La relació s'ha estès més enllà, perquè de vegades quedem per prendre alguna cosa o per fer un tomb fora de les instal·lacions, perquè ens hem acabat avenint".
Marta Sureda, una altra mare assídua del Mas Pintat juntament amb la seva filla Irati, també remarca la qualitat dels tallers. "Estan molt bé perquè segueixen el calendari de l'any, i és una manera de viure el temps que toca". Fan tallers sobre cada festa del calendari (la tardor, el Nadal, el Carnaval), i tot plegat ho fan juntes, que és una altra de les característiques de les activitats més interessants: "Normalment les extraescolars sempre són per a les criatures soles, sense els pares, i a Mas Pintat compartim una estona de lleure tots junts".
Pel que fa a les relacions amb altres famílies, la Marta també n'ha fet, esclar, sobretot amb nens de l'edat semblant a la Irati, 6 anys. Ara bé, a més de conèixer gent nova també han acabat engrescant perquè s'hi apuntin altres pares que ja coneixien del seu entorn habitual, perquè s'ho han anat explicant i al final han fet colla. Des de fa tres anys, la Irati, com assegura la Marta, no falta mai a Mas Pintat.
Valorar la família
Judit Monfort, terapeuta familiar i responsable dels programes de família de Vincle Serveis a la Persona i la Comunitat (www.vincle.org), explica que la família, com a responsable de la criança dels fills, és la cèl·lula més vulnerable als canvis socials, i, a més, no està valorada. Per això, espais de trobada amb altres famílies o els mateixos tallers que, per exemple, Vincle organitza són essencials: "Quan t'hi trobes, és difícil tenir un programa d'estructuració del projecte de família amb una perspectiva global". I és important tenir-lo, perquè les criatures que les famílies estan fent créixer i educant seran els futurs adults de la societat.
Per acabar, la terapeuta familiar Àngels Ponce, creadora de l'espai nadó a Nexe Fundació (www.nexefundacio.org) per a famílies amb infants amb discapacitat fins als 3 anys, assenyala que els espais per a les famílies són un fenomen recent, perquè abans les famílies tenien més xarxa, sobretot la familiar. Ara, especialment a les grans ciutats, els pares a vegades no tenen la família a prop i, per tant, els falta aquesta via per poder compartir l'experiència de la paternitat. Anar a un espai on trobar-se amb altres famílies amb criatures de la mateixa edat que les seves és una manera d'aprendre'n més, perquè "l'empatia és un factor d'aprenentatge". Al mateix temps, les famílies creen una nova xarxa, que els serveix per donar-se suport en tot el que fa referència als infants.
Apostar per compartir
El director del Grup de Recerca de Parella i Família de la Universitat Ramon Llull, Carles Pérez, matisa que els conceptes compartir i associaciar-se són molt antics a Catalunya i tenen molta tradició, malgrat que és cert que la forma (els espais de família) poden ser nous, però antropològicament sempre ha existit una tradició per compartir experiències, per molt que hi hagués un temps que semblava que primava la tendència a l'individualisme. "Si una família comparteix el que viu amb la criatura, allò pot servir per a una altra, i aquesta és l'essència del fet de crear xarxa familiar", conclou Pérez.
