“Bon dia, lleva’t que fem tard”; “no t’entretinguis que cal acabar l’esmorzar ràpid per arribar a temps”; “agafa la bossa”; “no et deixis la jaqueta”. Aquesta és una petita mostra del reguitzell d’ordres que donem cada dia a la canalla per afavorir que tot funcioni. I queda clar que creiem que tot s’enfonsarà si no els anem al darrere, recordant-los les coses. És una situació que gairebé acaba repetint-se en totes les estones que estem amb la canalla: a migdia si vénen a casa, a la tarda, al vespre, a l’hora d’anar a dormir.
Unes demandes que generen una atmosfera de tensió força gran a la família i, potser, una manera de resoldre les rutines amb poca participació i responsabilitat per part de les criatures, tot i que els adults les vegin eficaces perquè ho tenen tot sota control. Potser seria interessant veure com poden ser responsables -encara que al principi potser no obtenim l’eficàcia que voldríem-, que disminuïssin les ordres que els donem i que deixéssim pas a espais més relaxats per fer comentaris, explicar acudits i el que ens agradarà fer tan bon punt estigui tot resolt.
Moltes de les responsabilitats de la canalla no les hem d’assumir nosaltres i ho han d’aprendre de mica en mica però... per què ens preocupem per la seva bossa? Per què hem de controlar on tenen les sabates o altres estris que necessiten? El primer pas ja es fa: parlar-ne per afavorir que vegin que hi ha aspectes o objectes que poden necessitar i que nosaltres no hem de controlar: “On tinc les...”; “no trobo...”
Potser un dia farem tard. O si ja van a l’escola sense que els acompanyem arribaran tard... I aleshores veuran que no s’han organitzat bé. Un dia podem participar per resoldre la situació, però hauran tingut un avís de què passa si no s’organitzen millor. No caldrà donar més ordres sinó deixar que ja el segon dia es trobin amb la situació que han de resoldre sols.
Perquè, de fet, anar donant ordres només ens porta canalla obedient però habituada al fet que nosaltres controlem les seves necessitats i objectes, mentre que donar autonomia afavorirà que puguem parlar de forma més distesa d’altres coses i que la canalla vegin que hi ha moltes de les situacions quotidianes que les poden i les han de resoldre ells. I per fer-ho necessiten la nostra confiança.
