Parlar de prendre decisions sembla que és parlar del futur, de situacions transcendents i d’etapes de la vida adulta. Però no és només això. També afecta la canalla, que ja de ben petits han de començar a prendre les seves primeres decisions, com quina joguina agafen. Queda clar que triaran la més vistosa, però, curiosament, quan vegin que un altre agafa la que han desestimat, els vindrà interès per tenir-la també.
I és que tota decisió comporta una renúncia i una conseqüència, i això cal entendre-ho des de ben petits. La part que no agrada tant de prendre una decisió és, sovint, la conseqüència, i per això es vol canviar d’opinió. En el cas de les joguines potser és possible, però cal afavorir que es comprengui que això no passa gaire sovint.
Si es compren unes sabates no es podran tenir les altres que també ens agradaven. Si triem un esmorzar no podrem menjar-nos l’altre. Per tant, abans de decidir, cal una certa reflexió, i, a la vegada, assumir els riscos de no tenir el que ha triat l’altre o de no tenir una cosa a més a més de la triada.
Aquest és un aprenentatge que es pot anar fent en les diferents situacions de la vida quotidiana i que només implica la persona: ordenant els materials propis, organitzant el temps per fer una tasca determinada i preparant els estris necessaris. Això facilitarà la tria adequada i permetrà fer aquest aprenentatge sense haver de fer recriminacions o càstigs, només deixant que la conseqüència sigui el factor que afavoreixi una futura decisió per assumir les responsabilitats.
També serà important afavorir aquest aprenentatge en situacions de la vida familiar: prendre decisions sobre quina fruita es vol comprar, decidir quin obsequi es vol oferir, on es vol anar a jugar... En aquests casos serà important no permetre que es contamini aquest aprenentatge amb les extraordinàries aportacions que fa la tecnologia. Si arriba el moment en què cal prendre una decisió, no cal consultar per WhatsApp per decidir què s’ha de fer i evitar crítiques pel que s’ha decidit, tot buscant la complicitat d’altres. Qui en té l’encàrrec ha de decidir perquè se li ha donat la confiança de fer-ho i cal acceptar la decisió que prengui. Després sempre li podrem demanar que s’expliqui i fer comentaris, sempre positius, de cara a altres situacions.
