Onze converses sobre el plaer d’educar

Carles Capdevila ens presenta el llibre en què comparteix l’experiència de l’educació amb 11 especialistes

Carles Capdevila amb el pedagog Francesco Tonucci. / BARCELONA JAVIER BARBANCHO Zoom

Res és més transformador que parlar en positiu de la tasca educadora, desdramatitzar-la, fomentar que els que encarrilem la canalla tinguem més seguretat i alegria i menys pors i complexos. Compartir batalletes, riure’ns dels nostres fracassos, aprendre dels altres. D’això va el llibre Educar millor: onze converses per acompanyar famílies i mestres, que l’ARA us oferirà el cap de setmana del 19 i 20 de desembre. No hi busqueu mètodes personalistes ni receptes màgiques ni solucions espectaculars. Hi trobareu la saviesa d’onze experts, cinc d’ells molt habituals a les pàgines del Criatures, com són Maria Jesús Comellas, Eva Bach, Jaume Funes, Jaume Cela i Gregorio Luri, i sis més que també són reconeguts professionals, José Antonio Marina, Roser Salavert, Mariano Fernández Enguita, Carme Thió, Joan Manuel del Pozo i Francesco Tonucci.

Són onze professionals de visions diferents, i per això la lectura és una invitació al debat, perquè en alguns aspectes tenen visions contraposades. Són persones amb criteri, s’estimen la professió, que majoritàriament és la seva vocació, i transmeten ganes de fer-ho bé i un optimisme de la voluntat per aconseguir-ho. Cada sessió s’acaba amb un munt d’idees, amb el cap que bull sobre com abordar-les, i amb el cor obert a combinar la nostra missió tan delicada amb l’amor incondicional, que és l’essència educadora.

En el recorregut anem buscant verbs que siguin sinònims d’educar. Impulsar, estirar, empènyer, provocar, estimular, escoltar, respectar... Hi ha un verb clau, que és acompanyar. L’educador acompanya la criatura, i per fer-ho ha de saber trobar la distància exacta. Ni massa a sobre ni massa lluny. I ha d’anar modulant aquesta distància, fins a fer-se prescindible, que és l’èxit més gran.

Si aquestes converses us fan rumiar i us ajuden a viure amb més seguretat i espontaneïtat la vostra tasca, els dotze que hi hem participat estarem contents i agraïts a la vida per deixar-nos dedicar al que ens fa més feliços, i en tan bona companyia.

Com a tast del llibre, us oferim un fragment de conversa amb cadascun dels 11 participants.

Jaume Funes. Pedagog

“Sempre parlem de factors de risc com a variables negatives, quan en la mirada de l’adolescent, el risc és positiu. No hi ha conducta que sigui atractiva que no tingui components de risc. La discussió és com en prens consciència, com aprens que no ets invulnerable, que no voles, que no ets Superman. I decideixes tu, però començant per protegir-te. La lectura adulta és la contrària: ens protegim, mirem que no hi tinguin accés, prohibim...”

Juan Manuel del Pozo. Filòsof.

“Hi ha una etimologia de la paraula autoritat molt bonica i que s’ha de recuperar per superar les males connotacions, que en té. Autoritat ve d’ auctoritas, en llatí, d’ auctor. Remet a la idea que l’autoritat és aquell que dóna impuls a algú perquè faci allò que cal. La imatge més bonica d’autoritat és la del jardiner, que té cura d’aquella planta, que sap que li va bé aigua, que li va bé un tipus d’adob, que li va bé el sol i procura que tingui aquests elements”

Carme Thió. Psicòloga

“Els pares no necessiten la teràpia d’un psicòleg sinó algú que els acompanyi. Fa uns anys va sortir una enquesta on una de les preguntes que es feia als pares era si creien que estaven educant bé els seus fills i més del 80% deien que no. Això és una tragèdia, perquè el sentiment de culpa que hi ha al darrere és enorme. S’ha de recuperar l’autoestima de pare i de mare”.

Eva Bach. Pedagoga

“Els infants neixen amb un wifi emocionalment molt potent. Si els ensenyem a processar les dificultats, pèrdues i caigudes, tindran recursos per, quan caiguin, aixecar-se. Si els estalviem aquestes coses perquè els considerem incapaços, aleshores quan ells es trobin amb dificultats s’hi hauran d’afrontar sols i desorientats”.

Roser Salavert. Mestra.

“Els mestres han d’aplicar el que en diem aprendre per aprendre. Han de ser apassionats pel que ensenyen, i han d’estar oberts a totes les possibilitats. El mestre ha de saber com fer preguntes, i l’alumne ha de saber no tan sols com contestar-les sinó també com fer-les a algú altre. El mestre que recordes és el que exigeix. És el que veu potencial en tu i et posa algun repte que d’alguna manera pots definir”

Jaume Cela. Mestre

“L’escola és un espai on els nens i les nenes vénen a equivocar-se i que saben que no seran sancionats per aquesta causa; al contrari, seran felicitats per això, perquè arrisquen, donen la seva opinió i, aleshores, el mestre o un altre company els qüestiona; i, a partir d’aquí, inicien una recerca. Em meravella aquell nen que et ve i et diu: «M’ajudes?» I el moment que et diu: «Ja està, ara ja no et necessito!»”

Gregorio Luri. Mestre

“La feina que no fa el mestre, no la fa ningú, i això ho hem de valorar. Consisteix a portar el nen del seu àmbit familiar, en el qual és bàsicament estimat per ser qui és, a l’àmbit social en el qual és estimat per les coses que ha fet. De l’emotivitat a la professionalitat, aquest és el camí”.

José Antonio Marina. Filòsof

“Tots els nens tenen afany d’aprendre i tots gaudeixen aprenent. El que s’ha de fer és veure com podem fomentar la curiositat. Els docents som experts a fer que els alumnes aprenguin, i hem de saber què hem de fer perquè aprenguin. Nens i adults només tenim tres grans motivacions: passar-ho bé, tenir una vinculació social agradable i sentir que progressem. Motivar algú és aconseguir que faci alguna cosa que no li interessa fer”

Maria Jesús Comellas. Pedagoga

“Per a mi l’educació és donar la mà al nen perquè vagi caminant més o menys recte i, d’altra banda, és aquest vincle d’estar al seu costat. Ajudar-los a fer descobertes. A la canalla l’hem de portar al mercat, ha d’anar al bosc, ha de fer un herbari. Les criatures pensen que tot és a internet i quan van al bosc i senten un soroll s’espanten. I quan veuen un rap també”.

Mariano Fernández Enguita. Sociòleg

“S’han de detectar els problemes a primària. Són detectables, el que passa és que els fem servir per endevinar i dir que algú no arribarà lluny. Això és terrible, perquè es col·loca una etiqueta als nens per diversos motius i fins i tot se’ls condemna a no fer coses que podrien fer. Avui la major part de la gent pot superar l’ensenyament comú. No dic el 100%, però sí més del 90%”.

Francesco Tonucci. Pedagog.

“El mestre ha de deixar que visquin experiències. I defensar que tinguin la possibilitat de viure-les. I els professors haurien d’ajudar els pares a entendre que han de deixar fer al nen, i no ocupar-lo amb tasques. I escoltar és la base. Sembla el contrari del que ha de fer un mestre, parlar i que escoltin les criatures. En el moment que el mestre es posa a escoltar hi dóna la volta i crea una situació nova”