"Només els demano que tinguin seny"

Quan la gran tenia uns tretze anys va anar a Londres i va decidir canviar de look : es va rapar mig cap, només la meitat. Pensàvem que s'havia tornat boja. Després vam entendre que hi havia un motiu. I és que en aquella època tenia dues menes d'amistats. D'una banda hi havia les amigues amb qui anava a la discoteca i, de l'altra, es movia en ambients més alternatius. Així, quan anava als casals okupes, es lligava una cua i mostrava la meitat rapada, i quan anava a la discoteca es pentinava tapant la meitat pelada. Un temps després va decidir deixar de menjar carn, fer-se vegetariana.

No t'hi vas oposar?

Sempre he tingut clar que jo no els puc negar les coses, que se les han de negar elles mateixes.

Explica-m'ho.

Una cosa que m'ha obsessionat com a pare ha estat no ser al costat de les meves filles quan havien de prendre decisions.

No t'entenc, Xavi.

Quan eduques un fill voldries explicar-li en quines situacions es trobarà, però és impossible explicar-li totes les situacions possibles. Un dia es trobarà en una situació que haurà de resoldre sol. Què passarà quan li ofereixin droga? Tu no hi seràs per dir-li què ha de fer. Però sí que li puc donar el criteri i la confiança per tal que prengui la decisió que consideri millor.

En el cas d'internet.

Crec que no s'ha de posar l'ordinador dels fills al menjador. No podem controlar en tot moment el que fan. Han de tenir la seva intimitat, la seva llibertat, i tu els has d'educar perquè la facin servir bé. Si poses l'ordinador al menjador, ells no faran servir l'aparell per buscar coses que et disgustin, però després les buscaran en l'ordinador d'algun amic.

No espies mai les teves filles?

Mai. Només els demano que tinguin seny, que vagin amb compte. Internet és una extensió de la vida i han d'aplicar el mateix bon criteri que apliquen en qualsevol altre àmbit. Internet és com el pati de l'escola. El que no faries al pati de l'escola, no ho facis a internet. No pengis coses que et puguin fer mal, coses teves, per exemple, que no t'agradaria veure escrites a la pissarra de la classe. Cal, sobretot, sentit comú.

Així sembla una solució fàcil.

Mira, en tots els conflictes amb els fills, el que és realment important no és ben bé el problema sinó com el resols. Els teus fills oblidaran el conflicte però recordaran la manera com tu t'hi vas enfrontar, la teva actitud.

El tabac.

De tota la vida que fumo només un cigarret al dia, després de sopar. Un cop em vaig quedar sense tabac i, amb tota la naturalitat, n'hi vaig demanar un a la Mireia. Abans no havíem parlat mai del tema. Amb aquella petició va quedar clar que jo sabia que fumava i ho acceptava, tot i que no m'agradava. No els pots prohibir que facin coses. La teva feina és que coneguin les conseqüències d'allò que poden decidir.

O les conseqüències de l'atzar.

A partir del naixement de les filles em vaig interessar molt per les qüestions de l'atzar. A la vida tot és casualitat i d'aquí neix Els elefants interiors , que és un recull d'històries en què la sort juga un paper fonamental. Un llamp cau en un camp de futbol i mata només els d'un equip. Un vol surt amb retard, dues hostesses van a passejar i un cotxe les atropella. Vivim immersos en un cúmul de causalitats. Quan tens fills intentes evitar-ho, però no pots.

I tu, què no has pogut evitar?

Jo vaig marxar de casa als disset anys per venir a Barcelona. Sabia que la Mireia havia de fer la seva vida, però quan va arribar el moment vaig sentir una gran pena. Va marxar fa més d'un any i em va esguerrar el cor. Em va fer plorar.