Millors pares fan millors alumnes?

Hi va haver un dia que la Sara Pérez i el René Barbier es van adonar que necessitaven passar moltes hores amb els quatre fills perquè les relacions familiars fluïssin, per avenir-se més i sobretot per entendre quins eren els seus interessos intel·lectuals.

“Quan veiem què els agrada, els hi donem més informació. Responem a les preguntes que ens fan o anem a visitar els museus que sabem que els agradaran”, explica la Sara. L’Ariadna, la gran (11 anys), és una apassionada de la poesia i dels animals. “Doncs li facilitem els llibres que sabem que li agraden i anem a veure els museus de ciències naturals”. En canvi, el René (10 anys) és un expert en física, robòtica, construccions. “Amb ell, el Lego és un filó, i també tot el que sigui motor i energies alternatives”. I just a través d’aquests interessos particulars del René, el nen també acaba llegint perquè vol saber-ne més. “Si no, potser no llegiria gens perquè, d’entrada, no li agrada, però hem sabut com fer-lo llegir sense que per a ell sigui un tràngol”.

Mentrestant, la Gaia (5 anys) sent motivació pels números i les lletres, i els pares l’han observat i saben ajudar-la amb el càlcul mental. I el petitó de la casa, el Leo (1 any i mig), imita els pares, amb el joc simbòlic. Cuina a la seva cuineta de joguina o fa com si estigués a la vinya, que és la feina dels pares.

Tots quatre també acompanyen els pares a la seva feina. “Però tampoc no els forcem, ni els hi imposem, sinó que els hi anem explicant a mesura que ells hi van mostrant interès”. De fet, aquesta és la clau de volta de la filosofia que aplica la parella: “No avancem res, sinó que els anem respectant segons la motivació que senten”. “Per fer-los bons alumnes, motivats pel que estudien, ens ha anat molt bé observar-los i no imposar-los res, sinó potenciar allò pel que de manera natural se sentien atrets”. Els pares han impulsat cadascun dels interessos dels fills.

L’interès dóna fruits

Està estudiat. Si les famílies estan interessades pel que estudien els fills, els nens són millors alumnes. Ho assegura Sílvia Blanch, coordinadora de pràctiques i relacions externes del grau d’educació infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona, i també ho afirmen altres especialistes que n’han fet debats impulsats per la Fundació Jaume Bofill.

Tot i que les famílies tinguin un nivell sociocultural baix, encara que ni tan sols sàpiguen com ajudar-los a fer els deures, si els pregunten què han estudiat o com els ha anat, faran bons alumnes. Si la criatura veu que a casa consideren important tot el que fan a l’escola, hi posarà interès i no considerarà l’escola com un càstig. “Les escoles també ho saben, per això propicien la relació família-escola amb projectes comuns, en els quals les famílies s’han d’implicar, i no només amb festes i reunions”, diu Blanch.

Raquel-Amaya Martínez González, professora del departament de ciències de l’educació de la Universitat d’Oviedo, també assegura que com més implicació de la família en les tasques acadèmiques, més bon desenvolupament personal tindrà l’infant en tots els àmbits, l’acadèmic i el social. I és que si hi ha implicació, també hi ha connexió pares-fills. I perquè hi hagi connexió els pares els han de dedicar temps de qualitat, que vol dir escoltar-los, transmetre’ls el suport incondicional, l’afecte, el respecte. “Es pot pensar que és bàsic el que dic, però estem fent estudis contínuament per enfortir les competències familiars, i tots els resultats indiquen que són aquests principis els bàsics per aconseguir una criança amb èxit, és a dir, positiva”, conclou.