GEMMA CASTANYER

Mares i taxistes

Mares de més de 40 anys a l’atur troben en el sector del taxi una sortida professional que els permet conciliar vida laboral i familiar

A l’àrea metropolitana hi ha un total de 745 dones taxistes, una xifra que representa un 5,65% del total dels 13.175 taxistes que estan en actiu, ja siguin assalariats o amb llicència pròpia. “A les aules d’examen, per aprovar la credencial de taxista, cada dia hi ha més noies joves que hi busquen una nova sortida professional”, explica Eduard Ràmia, gerent de l’Institut Metropolità del Taxi (IMET), un organisme que depèn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), encarregada de coordinar i gestionar la mobilitat metropolitana. “És un col·lectiu que assumeix aquesta feina amb molta responsabilitat i prudència, alhora que fa front a les conseqüències que se’n deriven”, afegeix.

Taxista als 40

La Sònia Llovet és dissenyadora de moda però des del 2010 treballa com a taxista, principalment a la ciutat de Barcelona. Té 43 anys i és mare de l’Arnau (8) i el Pol (5), i mai s’hauria imaginat que s’acabaria passant entre 10 i 12 hores diàries conduint un taxi: “Treballava en una empresa de moda infantil i havia de viatjar sovint, a vegades de dilluns a dijous. Amb la crisi l’empresa va fer fallida i em vaig quedar a l’atur. Els mesos anaven passant i vaig decidir fer-me taxista”, explica. “Cada dia em llevo a les sis del matí per deixar el cotxe net i polit abans no agafi el primer client a Barcelona. A les set començo a treballar, fins a les 17.30, que torno cap a Castelldefels per poder recollir els fills a l’escola”.

Encara que porti un ritme de vidre frenètic, la Sònia troba múltiples avantatges en la seva nova feina. “Poder compartir temps amb els meus fills cada dia no té preu. A més, els divendres la meva llicència fa festa i els puc acompanyar a l’escola”, diu. Tant l’Arnau com el Pol estan encantats de tenir una mare taxista, i en aquest sentit la Sònia fa memòria d’una anècdota que li va passar quan feia poc que exercia. “Quan encara no ho sabia ningú, l’Arnau es va passar uns mesos explicant a la seva classe que cada dia tornava a casa en taxi. N’estava tan convençut que la professora m’ho va comentar mig preocupada, fins que li vaig explicar que sí, que tornava en taxi perquè la taxista era jo”, diu rient.

Com la Sònia, la Victòria Guirao també va decidir canviar de feina passats els 40. Era comercial i des del 2009 treballa com a taxista: “Com que haig de fer front a les despeses tota sola, haig de treballar moltes hores, a vegades fins a la matinada. Els dimecres i un dels dos dies del cap de setmana els dedico a la meva filla de tretze anys, a qui els meus pares cuiden quan jo no hi sóc”, explica la Victòria.

El confessionari

Des que són taxistes, tant la Sònia com la Victòria han acumulat un munt d’anècdotes i vivències que els han passat dins el vehicle. “Mai m’he sentit discriminada pel fet de ser dona”, assegura la Sònia. De fet, insisteix, és més aviat tot el contrari. “Al revés, quan agafo persones grans, agraeixen veure una conductora, i m’ho diuen. Em diuen que tenim més tacte i paciència. No ho sé... El que sí que sé és que m’expliquen de tot i sense vergonya”.

Per la seva banda, la Victòria explica que a ella li agradaria que les formessin “en defensa personal”. “No he tingut cap mala experiència en aquest sentit -explica-, però com que circulo de nit crec que em sentiria més tranquil·la”. Des de l’IMET, Eduard Ràmia recull el guant. “L’IMET tracta de la mateixa manera homes i dones taxistes, i la seguretat tant dels usuaris com dels conductors està garantida. Però, si cal incrementar-la, hi donarem tot el suport necessari”, conclou.