X.T.

Lletraferits. Simplement pel plaer de llegir

L’Institut Can Jofresa de Terrassa organitza tertúlies literàries obertes a tota la comunitat educativa per fomentar la lectura entre els adolescents

Lletraferits Simplement pel plaer de llegir / FOTO: IES CAN JOFRESA Zoom

Les noves tecnologies, que ja no són noves per als infants perquè han crescut amb elles, tenen un poder d’atracció que deixen en un segon pla activitats tan importants en aquesta edat com la lectura. Amb l’objectiu d’aconseguir nous lectors, l’Institut Can Jofresa de Terrassa va impulsar fa vuit anys un club de lectura que han batejat amb el nom d’El Club dels Lletraferits. Ana Alonso, professora de llengua i literatura d’aquest centre egarenc, és una de les impulsores d’una iniciativa sense translació a la resta del país: “Mirant les línies de treball vam adonar-nos que calia millorar el foment de la lectura i vam pensar que una bona opció seria que llegissin dos llibres més a banda de les lectures obligatòries, perquè ho fessin per plaer i no com una activitat que els venia imposada”.

D’aquí neix aquest club de lectura obert als estudiants, però també a les famílies, al professorat i als exalumnes: “Hi participa tota la comunitat educativa, per cohesió social, per crear un vincle, i perquè els alumnes prenguin consciència de la importància de llegir. Veure el professor de matemàtiques o de biologia a les trobades literàries que fem els ajuda a no encasellar-los estrictament en aquestes matèries, i pel que fa als pares són el mirall on es miren els fills”. Alonso posa d’exemple una anècdota que denota l’encert del projecte: “Una nena de primer em va dir que no podia llegir la novel·la perquè hi havia quatre punts de llibre: el seu, els dels seus pares i el del seu germà gran. Tots se l’estaven llegint”.

La comissió que organitza el club selecciona les obres i organitza dues tertúlies literàries a l’any -una al gener i l’altra per Sant Jordi- a la biblioteca de l’institut, on els participants comparteixen els valors i les emocions que els ha generat la lectura. Els llibres escollits es treballen també a classe: “A primer d’ESO ho fem a l’assignatura de biblioteca a l’aula, i a la resta de cursos els voluntaris llegeixen algun capítol a la classe de llengua. També fem trobades a l’hora del pati, perquè no deixa de ser una activitat voluntària en la qual prenen part entre cent i dos-cents alumnes dels sis-cents que hi ha a l’institut”, aclareix la docent.

Escriptors convidats

Els setze llibres que s’han escollit fins ara tenen un denominador comú: el protagonista és un nen o un adolescent que explica la seva experiència. “Les obres, quan les narra un nen, arriben a tothom i després cadascú llegeix fins on la seva mirada arriba”, anota la impulsora del projecte. I afegeix: “Sempre busquem llibres històrics que aportin valors. Amb El petit príncep hem abordat l’amistat, amb L’home que plantava arbres el respecte al medi ambient i amb La nieta del señor Linh el drama dels refugiats”. En alguns casos la novel·la té altres suports: “Abans de la tertúlia d’ El nen del pijama de ratlles van venir de l’Amical de Mathausen a fer una xerrada i vam passar La vida és bella per tenir més elements per parlar sobre l’Holocaust”.

L’últim llibre triat ha sigut La sopa de l’avi, que narra la historia d’una adolescent que és salvada pel seu avi de l’anorèxia. L’autor de llibre, Mario Satz, va ser present a la trobada: “Tant ell com la seva editora es van emocionar molt perquè els alumnes decoren la biblioteca per a l’ocasió, i en aquest cas van fer un decorat amb verdures naturals, perquè l’avi salva la néta amb un caldo. També li van regalar una aquarel·la de la portada del llibre. De fet, Satz va dir que el pròxim llibre el presentaria aquí!” La decoració, però, no és l’únic element que es cuida: “Abans de la tertúlia passem un powerpoint amb el resum del llibre i imatges per refrescar la memòria, i després els alumnes fan lectures dramatitzades i toquen amb el seu instrument una peça musical que recrea l’ambient del llibre. Amb El diari d’Ana Frank la coral del centre va interpretar una cançó jueva. És màgic, perquè les obres cobren vida”.

Satz no és l’únic escriptor que ha passat per l’institut. Fa quatre anys, en una de les sessions més emotives, Jaume Cabré, que havia sigut professor del centre, va anar a la tertúlia i va observar atònit com la biblioteca, que porta el seu nom, estava guarnida amb llibres seus. “Lluís-Anton Baulenas, que venia a parlar d’ El fil de plata, ens havia dit que només tenia mitja hora, perquè no sabia ben bé on anava. Però després estava tan encantat que no volia marxar!”, revela rient la professora de literatura.

Acostar-se als fills

Alonso no té cap dubte a l’hora de valorar l’èxit de la iniciativa: “Analitzant l’impacte tothom diu que ha de continuar. Tenim una part de l’alumnat que llegeix dos llibres més a l’any i, a més, són alumnes lectors que et proposen llibres, que et demanen que els en recomanis i que tenen el privilegi de tenir llibres signats pels autors, que és tot un honor per a ells”. L’ànima del club destaca l’interès que desperta el programa entre molts dels seus estudiants: “Amb les noves tecnologies, que es faci una trobada literària de dues hores té un gran valor, tot i que la tertúlia és només la cloenda. La finalitat del projecte és la lectura del llibre”.

Les famílies també s’hi han abocat i en alguns casos a les trobades es pot veure l’alumne amb els seus pares i els seus avis, tres generacions unides per la lectura. La Carme Casas, mare de dos adolescents que estudien a l’institut, fa tres anys que hi participa i n’és una defensora entusiasta: “Com a mare em sembla una iniciativa plena de valors, que obre un munt d’oportunitats per a les famílies. Llegir el mateix llibre que els nostres fills propicia un acostament, i compartir les reflexions el dia del Club de Lectura enriqueix i permet parlar d’un munt de temes que sovint estan més a prop nostre del que imaginem”. I també permet acostar-se a l’univers dels fills: “Per a les famílies seure a la biblioteca de l’institut és sentir-nos-hi dins, i a l’etapa de l’adolescència és important sentir la vida de l’institut pròxima”. Casas també destaca un altre dels grans valors del projecte: “Veure que un munt de professors participen fora de la seva jornada en una iniciativa com aquesta commou i emociona. Aquest compromís no té preu”.