XAVIER TEDÓ

L'engranatge de les escoles bressol

Revisar el projecte educatiu i la programació i distribuir mestres i alumnes són algunes de les tasques essencials a l'hora de planificar el següent curs

Les escoles bressol aporten elements d'aprenentatge claus per al desenvolupament personal de l'infant i per a la seva escolarització, i tot i no ser obligatòries compleixen una funció educativa essencial més enllà de fer possible la conciliació familiar i laboral. A diferència del que passa a l'Estat, que no concep el període de 0 a 3 anys com una etapa educativa, les escoles bressol del nostre país assumeixen el caràcter plenament educatiu de la primera infància. Una educació que implica potenciar en cada infant totes les seves capacitats i oferint-li els reptes i els ajuts que necessita. L'escola bressol té com a gran objectiu fomentar el desig d'aprendre. Això explica que l'infant tingui un protagonisme actiu en totes les seves descobertes i conquestes. En aquest sentit, el treball en equip de la direcció i les educadores es dirigeix a establir i acordar aspectes de contingut pedagògic i organitzatius, vinculats a la gestió d'una pràctica educativa adient. Una pràctica que no es fa d'esquena a les famílies, amb les quals és imprescindible establir un àmbit de confiança mútua, perquè la relació amb els pares forma part de la quotidianitat intercanviant criteris i experiències.

¿Però com es prepara cada curs? L'equip docent aprofita la segona quinzena de juliol, quan ja no hi ha nens a l'aula, per avaluar el curs i planificar el següent. La memòria de final de curs els serveix per analitzar si s'han complert els objectius previstos, però també per detectar possibles errors en la programació. Es tracta d'una valoració acurada en què totes les mestres manifesten el seu punt de vista amb l'objectiu de coordinar esforços i millorar el dia a dia de l'escola. Aquesta anàlisi permet a l'equip docent actualitzar el projecte educatiu o la programació anual de centre, si escau. Aquestes dues setmanes també s'aprofiten per revisar els protocols d'actuació, com ara els fulls de seguiment de cada infant i les entrevistes amb els pares. Tampoc es passa per alt les qüestions relacionades amb la infraestructura del centre. Les educadores fan inventari del material, que en aquestes edats es malmet sovint, per fer les comandes que necessitaran per començar el curs amb les màximes garanties. Adequar els espais per fer les adaptacions, preparar les entrevistes amb les famílies i les reunions generals i d'aula, així com l'organització del pati i del menjador, són altres de les accions que es planifiquen abans de les vacances de l'agost.

Bona distribució

També és durant aquestes setmanes que la direcció de l'escola bressol comunica a les educadores quin grup portaran l'any vinent. Prèviament, la directora del centre ha parlat amb cadascuna d'elles per conèixer de primera mà quins són els seus interessos o les seves necessitats, amb la finalitat de complir les seves expectatives perquè estiguin motivades a partir del mes de setembre, quan el curs es posa en marxa. La decisió final, però, depèn de la direcció, que analitza els pros i contres de canviar una mestra d'aula o mantenir-la al mateix lloc, tenint present també altres condicionants, com la seva situació personal. La distribució de l'alumnat és l'altre pilar del final de curs. Una distribució que va lligada a l'augment de les ràtios i a la demanda de places. L'increment de les quotes en la majoria de municipis del país aquest últim curs pel descens en la subvenció que atorga la Generalitat, sumat a l'elevat atur, han provocat que moltes aules hagin quedat buides i s'hagin suprimit línies. Montse Fernàndez, presidenta de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, revela que "l'índex de matriculacions ha baixat, tot i que no hi ha estadístiques oficials", i deixa clar que "les inscripcions de cara al pròxim curs dependran de la situació de cada ciutat". Una situació que no es dóna a Barcelona perquè no depenen tant d'aquesta partida pressupostària del Govern. La demanda a la capital catalana es manté. Així ho remarca el regidor d'Educació de l'Ajuntament, Gerard Ardanuy, que considera que "la demanda serà segurament com l'any passat, perquè la gent percep que les escoles són un model d'excel·lència". Admet, això sí, que s'han hagut de tancar línies: "Ajustem grups o els redistribuïm perquè a vegades hi ha més grups d'una determinada edat". Sigui com sigui, Ardanuy ressalta que si hi ha baixes es cobreixen amb la llista d'espera i al final "el 80% dels que esperaven plaça l'obtenen". En un escenari d'estabilitat en la demanda, el regidor es mostra partidari d'explorar noves vies amb escoles de titularitat privada: "Falta més complicitat amb les escoles privades que tenen vocació pública, un bon projecte educatiu o uns preus similars als nostres i que volen col·laborar". Ho veu diferent Àngels Rabadà, directora de l'Escola Bressol Les Quatre Torres, del barri del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, que deixa clar que "si augmenta la pobresa, cada cop menys famílies podran portar els fills a l'escola bressol". Tot i que les quotes s'han encarit, Ardanuy assegura que s'ha reforçat el sistema de bonificacions amb el resultat que "un 24% de les famílies se n'han beneficiat, amb ajuts majoritàriament del 90%". Amb les dades a la mà de la preinscripció, que s'obre el 6 de maig, i un cop la direcció assigna aules, les mestres fan el traspàs. Llegeixen els informes de cada infant amb l'ajut de les mestres que els han tingut el curs anterior per tenir clar quines són les seves necessitats.

Formació continuada

Com funciona el cervell? Com es desenvolupa la integració sensorial? Per què és tan important l'experimentació sensorial i la psicomotricitat? Quin és l'ordre natural de desenvolupament neurològic? Què passa quan no hi ha una bona experimentació sensorial i motriu? Com la podem potenciar? Aquestes són algunes de les preguntes que l'especialista del Centre d'Estimulació Infantil de Barcelona (CEIB) Bàrbara Viader respon en els cursos de formació que fa a les escoles bressol per abordar els problemes relacionats amb les disfuncions i alteracions sensorials, neurològiques i maduratives amb l'objectiu de donar pautes per detectar-les o prevenir-les a l'aula. I com a la resta de cicles educatius, a l'escola bressol la formació que reben les educadores és continuada, amb 30 hores lectives al llarg del curs. Uns cursos que també s'ofereixen als pares. Ardanuy remarca l'èxit del curs de primers auxilis que s'ha estrenat enguany per a les educadores i que el curs que ve s'obrirà a les famílies per "prevenir riscos a la llar". La seguretat dels infants és un dels pilars de l'escola bressol, que tenen un equip especialitzat en l'atenció a infants amb necessitats educatives específiques, que intervé per potenciar les capacitats dels infants que ho requereixen, dóna suport i orientació a les educadores i a les famílies i aporta estratègies i recursos materials i humans. Les escoles també es relacionen amb els centres d'atenció primària (CAP), els serveis socials de zona, els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), els centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) i altres serveis que atenen els infants amb necessitats educatives significatives.

Pel que fa al menjar, l'Ajuntament de Barcelona s'ha marcat com a prioritat d'aquest mandat introduir de manera generalitzada l'alimentació ecològica a les 95 escoles bressol municipals. En aquest moment un total de 54 escoles ofereixen tots els seus productes -excepte el pa, la carn i el peix- procedents de l'agricultura ecològica. A més, com destaca el regidor d'Educació, "totes les famílies tenen una bonificació de les dues terceres parts de l'alimentació, en el que és una iniciativa única a l'Estat".