Criatures 05/05/2012

Jocs de pati. Hi ha vida més enllà del futbol

Trinitat Gilbert
4 min
Jocs de pati Hi ha vida més enllà del futbol

Només un dia a la setmana juguen a futbol els alumnes de l'Escola Patufet Sant Jordi de l'Hospitalet de Llobregat (www.patufet.cat ). Des que s'ha escurçat l'horari lectiu, tots surten junts al pati en el mateix horari, de dos quarts d'onze a les onze, i per això és bàsic tenir una bona distribució d'activitats. Cada curs sap perfectament quin dia de la setmana li toca jugar a futbol a la pista. La resta de dies poden triar altres opcions. Anar a la terrassa, on poden dibuixar a terra amb guixos. Anar al petit bosc, on juguen a fet i amagar. Jugar a ping-pong a les taules preparades per a aquest joc. O senzillament asseure's en unes taules de pícnic per xerrar o per intercanviar cromos. Els alumnes d'infantil aniran al sorral per terrejar i jugar-hi amb les pales i les galledes.

No és el primer any que l'Escola Patufet Sant Jordi limita el futbol a un dia a la setmana. En fa uns quants que ho fan, perquè, si no, "els grans s'apoderaven de la pista, i no hi deixaven jugar a ningú més", explica Sònia Perea, cap d'estudis de l'escola de l'Hospitalet. Encara hi ha més motius. El futbol crea conflictes diaris. Sempre hi ha rivalitats, baralles perquè un marca més gols que l'altre o perquè aquell altre no passa la pilota. També és bo que tots sàpiguen fer altres activitats a l'hora del pati. Fins i tot els més futbolers, quan saben que no els toca jugar a futbol, s'ho passen bé jugant a fet i amagar al petit bosc o xerrant amb els companys.

Malgrat la norma marcada per l'escola, a l'hora del pati cadascú fa el que més li agrada. N'hi ha que juguen a cordes. N'hi ha que juguen al tres en ratlla i a la xarranca, dos jocs que estan dibuixats al pati. N'hi ha que juguen a ping-pong. N'hi ha que juguen als jocs que han fet als tallers, dins de l'aula, o als jocs tradicionals que han après a la classe d'educació física. De possibilitats n'hi ha a cabassos, més enllà del futbol. De fet, "hi ha cursos que no són gens futbolers, i malgrat que un dia a la setmana tenen marcat el dia de futbol, no hi juguen perquè trien altres jocs", conclou Sònia Perea.

No sempre funciona

A l'Escola Pompeu Fabra de Vilanova i la Geltrú (www.xtec.cat/ceip-pompeu-vng) aquest curs han tret la normativa que regulava que només tres cops a la setmana (dilluns, dimecres i divendres) es podia jugar a futbol al pati. "Ho hem deixat de marcar perquè els dies que no hi havia futbol, que és quan apostàvem per jocs tradicionals que havíem preparat a les hores de plàstica i d'educació física, sorgien conflictes", explica el director, Xavier Subiró. Quins conflictes? Doncs resultava que els més futbolers se les empescaven per continuar jugant a futbol fos amb el que fos. Amb una pedra, amb un tetrabric del suc de l'esmorzar... Les pilotes improvisades causaven problemes, perquè la pedra feia mal segons com es xutava, i el bric embrutava el terra de la pista perquè desprenia suc.

També passava que els dies que no jugaven a futbol "hi havia més picabaralles", perquè els futbolers no sabien com entretenir-se, no s'implicaven en els jocs alternatius. I tot això passava malgrat que els professors i l'equip directiu hi estaven molt a sobre i els feien jugar a jocs alternatius, la xarranca, el terra-i-mar, les xapes, el joc del mocador, etc.

Així doncs, després de cinc cursos regulant els jocs, enguany l'hora del pati torna a ser lliure. Per sort, l'escola té dues pistes de jocs i molts altres espais alternatius, incloent-hi un hort, perquè aquells que no vulguin jugar a futbol disposin del seu espai. "Hem arribat a la conclusió que és la millor decisió", diu Xavier Subirà. A més, el futbol també arrossega un equip femení, de 6è, que ha estat seleccionat per jugar les finals de Catalunya del Torneig Cruyff Court, demà, 6 de maig, a Igualada. Dit d'una altra manera, que per l'experiència de l'escola, no es pot dir que el futbol només sigui un joc de nens (i no de nenes) que capitalitza tot el pati. I també s'hi fan moltes altres activitats.

En aquest sentit, Imma Marín, directora de Marinva, Joc i Educació, remarca que les hores del pati són oportunitats educatives, i justament per això està d'acord amb la idea que es limitin els jocs de pilota, perquè són els que centralitzen tot el pati sencer. A més, fa que hi hagi un tipus de criatures que no es relacionin amb més companys que no siguin els que juguen a futbol. I, al mateix temps, "acostuma a fer que les nenes es quedin arraconades", diu.

Passió pel futbol

Una altra història és saber per què passa això. Com és que la pilota, el futbol, atreu tant? Doncs, perquè és un reflex dels interessos del país. "Quan hi ha un partit de futbol important, el món sembla que s'aturi. Les criatures capten la importància que es dóna al futbol: els jugadors són herois", assegura Carles Parellada, mestre i col·laborador dels equips de formació de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les hores del pati de les escoles són un reflex de la societat.

De tota manera, és veritat que la idea de prohibir un joc no és la millor manera de potenciar-ne d'altres. Tan bon punt el prohibeixes, estàs incitant a voler jugar-hi. La idea seria fer una discriminació positiva per afavorir altres jocs que s'estan perdent. "Per exemple, els jocs de corda o els jocs d'habilitats de mans, que anaven acompanyats d'una cançoneta, s'aprenien per imitació, perquè les criatures veien que els grans ho feien, i al cap de poc temps ja ho estaven fent", recorda Carles Parellada, que afegeix que no és una novetat que les escoles s'amoïnin pel que s'ha de fer o no a l'hora del pati.

"El 80% dels jocs del pati l'ocupa el futbol, que centralitza tot l'espai", assegura l'experta en jocs Imma Marín, però, tot i això, cal dir que el futbol té aspectes positius, com ara que integra nouvinguts, especialment nens.

Per acabar, el pedagog i professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Enric Prat, reivindica la idea que les criatures sàpiguen avorrir-se a l'hora del pati. "Vivim en una societat que ens obliga a passar-nos-ho bé sempre", i, per això, s'oblida que el fet d'avorrir-se, de no estar estimulat per fer coses, també està bé.

stats