El dia 12 comença el curs. Escoles i instituts obriran les portes per rebre els alumnes. Els bons mestres, els bons professors, mostraran que s'interessen per ells, d'una manera especial per tots els que estrenen espai, perquè ells es poden sentir, d'entrada, una mica desprotegits. Acollir-los per ensenyar de quina manera es poden pensar les coses del món. Aquesta és la funció de tot centre educatiu. Tractar de les coses del món no vol dir i sí que vol dir fer política. No ho vol dir en la mesura que no es pot caure en cap mena de partidisme; sí que ho vol dir perquè el terme política remet a la manera de conduir els afers de tots.
Freinet ja va explicar com era de perjudicial aixecar murs entre la vida escolar i la del carrer. I la vida del carrer, ara, és dura. És evident que els problemes que afecten mestres i professors no s'han de traslladar als alumnes, perquè ells no es poden convertir en agents actius d'un combat que no els toca fer. Vénen a l'escola o a l'institut per aprendre el que al carrer no aprendrien de manera endreçada, vénen per compartir, per ser consolats quan convingui i perquè se'ls renyi quan sigui necessari. Però no vénen per ser adoctrinats, perquè l'escola ha d'armar sense allistar per cap bàndol.
Els faríem febles si no els arméssim, si no obríssim ben bé portes i finestres perquè la remor del carrer entrés ben viva a cada aula; no hem de buscar amagatalls ficticis per a una realitat que avui és punyent per a tots. És per això que aquest curs serà especialment difícil. Convindrà defugir la idea d'un centre educatiu com una bombolla; al mateix temps, s'haurà de tenir l'habilitat de mostrar el conflicte, sense que el conflicte faci malbé el dia a dia.
Mestres i professors saben que representen el món i no poden fer comèdia. També saben que aquest curs caldrà fer molts equilibris perquè la representació no acabi en drama. Però se'n sortiran, n'estem segurs.
