02/01/2016

Ètica evolutiva per al 2016

2 min

Començava el 2015 veient com la crisi feia tancar l’editorial que havia de publicar el llibre Quiero pasármelo bien. Una ética del riesgo para acompañar adolescentes. Un text, avui encara inèdit, que havia escrit defensant que educar era quelcom més complex que practicar la psicopedagogia. Acabo l’any entregant un premi a experiències educatives sobre ciència i ètica de la Fundació Grífols. Potser té sentit que comenci el 2016 recuperant el que havia escrit: l’adolescència necessita, en primer lloc, poder construir ètica. Això sí, una “ètica evolutiva”. Que podria definir-se com a conjunt de valors, regles i lògiques culturals que són especialment vàlides per a un temps de la vida, que permeten trobar respostes als dilemes d’un cicle vital, en aquest cas de l’adolescència.

Amb ells i elles hem de poder aclarir que l’ètica té a veure amb el que cadascun de nosaltres considerem una bona vida, una vida bella, i amb el que acordem tots que és una bona vida per a tothom. Educar en clau ètica és preguntar-se sobre on dipositem l’alegria, què és el plaer i la felicitat. Alhora, és descobrir que són altres éssers humans els que ens fan humans i preguntar-nos quina ha de ser la nostra relació amb els altres. L’ètica ens recorda -també a ells que se senten omnipotents- que som subjectes fràgils que es relacionen amb altres subjectes fràgils.

Tot això desitjant saber, gaudint per conèixer, buscant explicacions i rebutjant dogmes. Acceptant dubtes i buscant respostes sovint transitòries. Assegurant-nos que les nostres explicacions poden ser compartides i discutides. Donant per fet que en una societat canviant les nostres respostes seran provisionals i les incerteses renovades. Al segle en què vivim, tota ètica, com tota educació, té com a base la incertesa, no pas la seguretat.

La proposta ètica sempre ens porta a acceptar la llibertat i a decidir, a ser protagonistes i no comparses de la nostra vida. No hi ha ètica sense observar, sense pensar i sense actuar. Tampoc n’hi ha si la visió, el pensament i l’acció solament provenen dels nostres estrictes i únics punts de vista. L’alegria i la felicitat que busquem són incompatibles amb la infelicitat d’uns altres. No hi ha ètica quan s’aïlla una part de la realitat perquè no contamini la nostra forma de viure i de ser. I encara hi ha menys ètica si argumentem que qui és diferent és desigual i el seu patir no té res a veure amb nosaltres.

stats